La plaga del cargol poma queda impune

L'acte no diu si les empreses acusades van alliberar l'espècie invasora

Segons l'Audiència de Tarragona, el possible delicte penal ha prescrit

Un exemplar de cargol poma, en un arrossar de l’Aldea,el juliol del 2013.

Un exemplar de cargol poma, en un arrossar de l’Aldea,el juliol del 2013. / ARXIU / JOAN REVILLAS

3
Es llegeix en minuts
SÍLVIA BERBÍS / L'ALDEA

La introducció al delta de l'Ebre de la plaga del cargol poma, l'espècie invasora més perjudicial que ha conegut un dels aiguamolls més importants d'Europa, pels seus efectes ambientals i també econòmics sobre el cultiu de l'arròs, quedarà definitivament impune. L'Audiència de Tarragona sosté, com ja va dictar al seu dia el Jutjat d'Instrucció número 5 de Tortosa, que la causa ha prescrit, tal com exposa en un acte emès el dia 19 de març, i a partir d'aquí, el tribunal penal no aprofundirà en la culpabilitat o no d'introduir una espècie exòtica, tan resistent com nociva, que perjudica el fràgil equilibri d'un sistema natural en teoria tan protegit com és el delta.

El tribunal ha desestimat els recursos d'apel·lació presentats per la Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola de l'Ebre, la Generalitat de Catalunya i l'Associació de Productors Agraris del Delta de l'Ebre (Prodelta) contra la resolució emesa pel jutjat tortosí que declarava extingida la responsabilitat criminal dels propietaris de les empreses acusades, Promotora Bama i Global Aquatic Tecnologies, a l'haver prescrit el delicte que se'ls imputava: haver alliberat o introduït una espècie no autòctona i perjudicar l'equilibri biològic.

DESENES DE PERMISOS / Aquestes societats, dedicades a la compravenda d'animals exòtics, havien obtingut via lliure, després de desenes de permisos, per instal·lar-se al delta de l'Ebre. A partir d'aquí, si els cargols gegants que s'han convertit en el pitjor malson dels arrossaires van sortir en algun moment d'aquestes instal·lacions piscícoles de l'Aldea o no serà una cosa que quedarà sense provar.

L'Audiència de Tarragona es reafirma en la prescripció ja sentenciada pel jutjat i desestima l'argumentació de l'advocat de la Generalitat, que al·legava que no es podia descartar que la introducció d'exemplars hagués sigut constant en el temps, de manera que es tractaria d'un delicte continuat i, per tant, no prescrit. També rebutja l'al·legació de Prodelta aprofundint en el fet que es tractaria d'«un delicte d'efectes permanents en què la situació perjudicial encara no ha cessat», i per aquest motiu «ni tan sols hauria començat a córrer el terme de la prescripció».

DETECCIÓ EL 2009 / El tribunal, no obstant, considera que la prescripció va començar a comptar no ja des que es detectessin els primers exemplars del cargol, l'any 2009, com també van argumentar inicialment els apel·lants, sinó fins i tot abans, quan es va alliberar l'espècie invasora. «No es pot descartar que la seva inoculació inicial fos tres o quatre anys anterior a la data de la seva aparició al delta la primavera del 2009», assenyala l'acte. Aquest es remet a l'informe elaborat pels Agents Rurals, que va determinar que alguns exemplars que es van detectar el 2009 ja tenien una edat d'entre 5 i 6 anys. L'Audiència admet, això sí, que resulta difícil aplicar el delicte d'alliberament o introducció d'espècies no autòctones ja que perquè es consumi aquest delicte ha d'existir perjudici per a l'equilibri ecològic. Com que aquest perjudici pot no ser immediat sinó que es pot demorar en el temps, com és el cas, es pot produir quan ja s'ha arribat a la prescripció al cap de tres anys. Heus aquí la clau.

Notícies relacionades

«Ens hauria agradat que la justícia hagués decidit continuar la investigació amb l'objectiu de poder arribar al fons de l'assumpte i no que s'hagués resolt per prescripció», va afirmar ahir el director general de Desenvolupament Rural de la Generalitat, Jordi Sala, responsable de l'Administració catalana per al control de la plaga.

Per la seva part, l'advocat de l'empresa, Manuel Troyano, defensa que si s'hagués investigat el fons de l'assumpte el resultat hauria sigut l'absolució: «Ni és clar que els exemplars introduïts fossin de l'espècie nociva, ni encara menys que s'escapessin de les instal·lacions del nucli zoològic». També recorda que els animals que van ser importats per aquest nucli zoològic disposaven de tots els permisos i visats, com els tenia la mateixa instal·lació al delta. «L'Administració va donar el vistiplau a tot», remarca.