Un repte orgànic

Vint anys de conscienciar insistentment -ensenyant els beneficis de reciclar i de generar menys escombraries- i l'encomiable resposta dels ciutadans han permès que Catalunya hagi fet passos de gegant i tingui actualment uns resultats molt superiors als del conjunt d'Espanya en el tractament dels residus urbans. Concretament, segons dades de l'Agència de Residus (ARC), dependent de la Generalitat, es recullen de manera selectiva i es reciclen el 39% de tots els residus. Malgrat això, encara queda molta feina per fer si s'aspira a complir la norma europea que obliga que almenys el 50% de les escombraries que es generin l'any 2020 sigui sotmesa a alguna classe de reciclatge. És a dir, que no s'enterri ni s'incineri.

«Amb independència de la crisi, que òbviament ha tingut un efecte positiu en la reducció dels residus, els progressos s'han estancat els últims anys», adverteix Víctor Mitjans, director d'estudis de la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus. Els resultats a Catalunya són certament millors que els de la mitjana europea, que inclouen les dades desoladores d'alguns països de l'Est, però això no significa que no es pugui millorar. «Hauríem de comparar-nos amb els primers», insisteix.

Impropis

Catalunya, Navarra i el País Basc són les úniques tres comunitats autònomes que han generalitzat la recollida de matèria orgànica per utilitzar-la per a compostatge i generació de biogàs. Malgrat això, segons Mitjans, aquest aspecte «continua sent un dels punts febles del sistema». Segons l'ARC, només es recull de manera selectiva el 22%. A això s'hi ha sumar l'elevada proporció d'impropis -els residus mal col·locats-, que suposen el 15% del contenidor marró. «Crec que es podria fer més -prossegueix el representant de la Fundació per a la Prevenció de Residus- impulsant programes de recollida porta a porta i a les àrees comercials amb restaurants». Brussel·les, Berlín i Milà han tingut grans èxits en aquest terreny, recorda.

Segons Mitjans, la clau no és decidir si les escombraries s'incineren o es llencen a un abocador, sinó «reduir d'origen i reciclar». I en aquest sentit destaca, per exemple, els beneficis aconseguits en alguns països que han introduït el sistema del retorn per als envasos. L'especialista també crida l'atenció sobre les grans diferències entre els millors i els pitjors municipis catalans -«és qüestió de voluntat política», afirma Mitjans- i recorda que el progressiu augment del cànon de les escombraries obligarà alguns ajuntaments a posar-se les piles.

Notícies relacionades

Els pops fugen d’Espanya i envaeixen les costes britàniques: aquest és el motiu

Tovalloletes humides: la gran plaga ecològica que surt de les llars

 

En tot cas, segons les previsions de l'ARC, Catalunya no construirà abocadors nous ni incineradores noves d'aquí a l'any 2020 gràcies als progressos en la recollida selectiva i a l'optimització de les actuals plantes de tractament i dipòsit. El pla Precat, presentat l'any passat, confia a reduir un 15% la quantitat de residus que es generaran fins a l'any 2020. Els catalans generen actualment 1,35 quilograms d'escombraries per persona i dia, el 18% menys que el 2006.