AVALUACIÓ CIENTÍFIQUES

Una de cada 10 espècies d'abelles d'Europa està en perill d'extinció

Les principals amenaces són els canvis en les pràctiques de l'agricultura i la intensificació de les explotacions ramaderes

Abella de lespècie {Bombus} {cullumanus}, amenaçada dextinció a Europa

Abella de lespècie {Bombus} {cullumanus}, amenaçada dextinció a Europa / PIERRE RASMONT / {UICN}

4
Es llegeix en minuts

Prop d'una desena part de les espècies d'abelles d'Europa s'enfronta a l'extinció i se'n desconeix l'estat de més de la meitat, segons un informe de la Unió Internacional de Conservació de la Natura (UICN, en la sigla en anglès).

Es tracta de la primera avaluació realitzada sobre les abelles a escala europea, que revela que el 9,2% està amenaçat d'extinció, mentre que el 5,2% podria estar amenaçaten un futur pròxim.

En total, el 56,7% de les espècies classificades presenten dades deficients, per la falta d'experts, de dades i de finançament, cosa que ha fet impossible avaluar-ne el risc d'extinció.

El document ha sigut publicat aquest dijous com a part de la Llista Vermella Europea de la UICN i el projecte sobre l'estat i tendència dels pol·linitzadors europeus (STEP Project) patrocinat per la Comissió Europea.

En concret, per primera vegada proporciona informació de les 1.965 espècies salvatges d'abelles a Europa i hi inclou el seu estat, distribució, població, tendències i amenaces.

El director del Programa Global d'Espècies de la UICN, Jean-Christophe Vié, ha defensat que aquesta és la millor avaluació disponible, però el coneixement actual sobre les abelles és "incomplet" i hiha una falta "alarmant" d'experts i recursos.

"Les abelles tenen un paper essencial en la pol·linització dels nostres cultius. Hem d'invertir urgentment en més investigació per obtenir les millors recomanacions per revertir-ne el declivi", ha subratllat.

L'informe revela que el 7,7% de les espècies han disminuït les seves poblacions; el 12,6% està estable i el 0,7% s'ha incrementat. Mentrestant, es desconeix la tendència de població del 79% de les espècies d'abelles.

En aquest context, el document apunta que una de les principals amenaces per a la seva supervivència són els canvis en les pràctiques de l'agricultura, l'increment de la intensificació de les explotacions ramaderes que han provocat pèrdues a gran escala i una degradació dels hàbitats de les abelles.

Per exemple, es refereix a la producció intensiva de pastures, que causen la pèrdua de zones de pastures riques i de les flors de temporada, que són una font important de recursos d'aliment per als pol·linitzadors.

A més, l'ús estès d'insecticides també fa mal a les abelles i els herbicides redueixen la disponibilitat de flors, de les quals depenen. L'ús dels fertilitzants promou els prats d'herba homogenis, amb menys plantes que donen flors i lleguminoses, que són fonts d'aliment per a moltes d'aquestes espècies.

AMENACES

L'agricultura intensiva i les pràctiques ramaderes han causat un fort declivi de les seques estepes, que són hàbitat de la vulnerable Andrena, una espècie comuna a l'est del Mediterrani que s'estén des de Sicília a Ucraïna i fins a l'Àsia Central. Terres llaurades, segues i el pasturatge així com l'ús d'insecticides han provocat una pèrdua del 30% de la població l'última dècada i s'acosta a l'extinció en alguns països.

Paral·lament, l'informe apunta que el canvi climàtic és un altre director important cap al risc d'extinció de la majoria d'abelles i en particular dels borinots.

Les pluges intenses, les sequeres, les onades de calor i l'increment de les temperatures poden alterar els hàbits, de manera que algunes espècies individuals s'han adaptat a la situació i s'espera una reducció "dramàtica" de l'àrea del seu hàbitat, cosa que les condueix a un declivi poblacional. En total, el 25,8% dels borinots d'espècies estan amenaçades d'extinció, segons l'informe.

L'estudi també inclou una avaluació de l'abella occidental (Apis mellifera) --la de la península Ibèrica--, que és la pol·linitzadora més coneguda. La seva distribució nativa es dóna en gran part d'Europa però és incert què li passaria com a espècie verdaderament salvatge, més que no pas com a espècie domesticada.

Precisament, com que la Llista Vermella només se centra en les espècies salvatges, l'avaluació té dades deficients. Per això, la UICN creu que és necessària una investigació més profunda per diferenciar entre les espècies salvatges i les colònies no salvatges i per entendre més bé els impactes de la malnutrició, els pesticides i els patògens en les colònies de les abelles de la mel.

"La qualitat de la vida i del nostre futur depèn de molts serveis que la natura proporciona de forma gratuïta", ha destacat la comissària europea d'Afers Marítims i Pesqueries, Karmenu Vella, que ha afegit que la pol·linització és un d'aquests serveis, de manera que ha dit que és "molt preocupant" saber com alguns dels màxims pol·linitzadors estan en risc.

Notícies relacionades

"Si no concretem les raons que hi ha darrere del declivi de les abelles salvatges i actuem urgentment per frenar-ho podríem pagar un preu certament molt alt", ha advertit.

Segons l'informe, les abelles són essencials per als ecosistemes salvatges i per a l'agricultura, ja que realitzen la pol·linització, que té un cost total estimat de 153.000 milions d'euros a nivell global i de 22.000 milions d'euros a Europa cada any, ja que pol·linitzen aproximadament el 35% de la producció agricultora global.