Fins a nou espècies de cetacis es poden veure entre BCN i Palma

nou espècies de cetacis, des de les raríssimes orques fins als molt habituals dofins ratllats, es poden observar a les aigües del Mediterrani compreses entre Barcelona i les Balears, segons mostra un recompte efectuat durant els últims tres anys per especialistes de l'associació Biodiversitat Marina. Armats de prismàtics i amb molta paciència, els naturalistes es van embarcar en ferris de l'empresa Balearia a un ritme d'entre dos i cinc viatges mensuals -depenent de l'estat de la mar- per intentar determinar numèricament les espècies més freqüents o, com a mínim, les que més es deixen veure. Els resultats ja comencen a arribar.

«Sortim de Barcelona a la nit, arribem a les Balears i tornem al matí -relata Artur Degollada, biòleg de Biodiversitat Marina que ha coordinat l'anàlisi-. Durant els trajectes apuntem tots els albiraments de cetacis i també d'aus marines». S'anota la data, les coordenades de GPS i fins i tot l'activitat dels animals. El seguiment el fan en total uns 50 voluntaris, molts d'ells estudiants de Biologia, gràcies a un conveni amb la Fundación Balearia. Degollada explica que d'estudis d'aquesta mena sí que se n'havien portat a terme a les costes de França i Itàlia, però no a Espanya. «No hi havia res de sistemàtic».

ELS MÉS COMUNS / El cetaci més habitual va resultar ser el dofí ratllat (Stenella coeruleoalba), «fins i tot se'n veuen a centenars en algun viatge», explica el biòleg. També hi ha bastants dofins mulars (Tursiops truncatus), sobretot a les zones properes a la costa, i rorquals comuns (Balaenoptera physalus), una espècie enorme (25 metres) que en ocasions es creua en grups de mares amb cries. Fan unes «bufades de fins a dos metres d'altura que es poden observar a grans distàncies». La llista de cetacis menys habituals es completa amb el zífid de Cuvier, el cap d'olla negre d'aleta llarga, el cap d'olla negre d'aleta curta, el catxalot i el dofí comú, encara que sens dubte el més rar és l'orca, que només ha sigut possible observar-la una vegada. Al Mediterrani occidental també hi ha cites acreditades de balena amb gep, dofí comú de musell curt i fins i tot de balena grisa, però es tracta exemplars desorientats que han arribat excepcionalment al travessar l'Estret.

Degollada comenta que qualsevol persona està en disposició de veure cetacis amb una mica de paciència. Ara bé, òbviament reconèixer-los ja és treball d'especialistes, perquè moltes vegades l'única  cosa que s'aprecia és el llom o una aleta. El dofí ratllat s'acosta amb freqüència als ferris, fins i tot es col·loca en paral·lel a la seva ruta i surfeja, però això no és el més normal en les altres espècies: «Els cetacis acostumen a seguir el seu propi camí. Fan la seva vida. No canvien el ritme quan veuen un vaixell».

LES MILLORS ÈPOQUES / La millor època per als albiraments és entre la primavera i el començament de l'estiu, tot i que després també hi ha una altra punta cap al mes d'octubre.

Notícies relacionades

¿Què heu de fer si una eruga processionària del pi enverina el vostre gos?

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

Els especialistes esperen que la informació obtinguda serveixi per conèixer més bé la distribució de les espècies i les pautes de comportament. De fet, continua havent-hi notables incerteses. El dofí ratllat, per exemple, acostuma a figurar a les guies com a espècie resident  durant tot l'any, però el cert que és que el recompte de Biodiversitat Marina aprecia baixades enormes a l'hivern. «Volem saber per què es redueixen tant les observacions aquells dies». ¿On van? Un altre cas és el dels rorquals que crien al mar de Ligúria. «Nosaltres els veiem després quan passen cap al sud o quan tornen -afegeix l'especialista-. Possiblement hi hagi unes poblacions totalment residents i d'altres que migren a l'Atlàntic».

«El Mediterrani occidental no és en absolut una zona pobra en cetacis», conclou Degollada. «I nosaltres les hem vist totes».