La tala de l'Amazònia es dispara davant la passivitat de Rousseff

El pulmó verd del planeta no para de minvar amb Dilma Rousseff a la presidència del Brasil. Les dades avançades aquesta setmana per l'Institut de l'Home i el Medi Ambient de l'Amazònia assenyalen un augment del 467% en la superfície desforestada a la selva amazònica del Brasil durant el mes d'octubre passat respecte del mateix mes del 2013. Una dada que s'afegeix a l'augment del 208% i del 66% detectat als mesos d'agost i setembre, respectivament, per l'Institut Nacional d'Investigacions Espacials brasiler, organisme encarregat de les dades oficials de desforestació al Brasil. En total, són 1.870 quilòmetres quadrats devastats en els últims tres mesos, una xifra alarmant si la comparem amb els 5.891 km2 que es van tallar entre el 2012 i el 2013. I aquesta superfície ja va suposar un augment del 29% sobre el període 2010-2011, que havia confirmat la interrupció de la contenció en la desforestació de la selva iniciada el 2002 quan Lula da Silva va començar el seu govern al Brasil.

Per tenir una imatge de la degradació de l'Amazònia, només al Brasil, país que concentra el 60% de la superfície amazònica, 763.000 quilòmetres quadrats han estat ja irremeiablement desposseïts del seu exuberant mantell verd. Això és l'equivalent a 184 milions de camps de futbol o a la tala de 2.000 arbres per minut ininterrompudament durant 40 anys.

No obstant, el drama mediambiental és només la part visible del drama humà viscut pels últims grups indígenes no contactats que s'aferren a aquests boscos amb l'esperança no solament de preservar la seva forma d'aliment o la seva cultura, sinó la pròpia vida.

Desesperats per la situació d'abandonament que pateixen, els indis de l'ètnia ka'apor van aparèixer als mitjans de comunicació del país armats amb arcs i fletxes juntament amb els tractants de fusta que havien capturat mentre operaven il·legalment a la regió d'Alt Turiaçú, a Maranhao, un dels nou estats de l'Amazònia Legal. L'autodefensa és l'acte de supervivència a què han de recórrer els últims indígenes que habiten l'àrea més oblidada del desigual Brasil.

NEGATIVA A FIRMAR

Notícies relacionades

Les energies netes ja abasten el 50% de la generació elèctrica total a la UE

Set plantes i herbes medicinals: maneres de preparar-les i per a què serveixen

Mentrestant, el setembre passat la presidenta reelecta, Dilma Rousseff, es va negar a firmar la Declaració de Nova York per eliminar la desforestació de l'Amazònia el 2030 durant la passada Cimera del Clima de les Nacions Unides. Una decisió motivada, entre altres qüestions, per l'enuig sofert al no ser consultada en l'elaboració del compromís i que posa en entredit la voluntat de la presidenta que menys esforços ha fet en la preservació de l'Amazones en la història recent del Brasil.

Només el 2012, Rousseff va reduir la superfície protegida del país en 164.000 hectàrees per a la construcció de cinc hidroelèctriques als estats de Pará i Rondonia. Amb una nova legislatura per endavant, Rousseff encara està a temps de contribuir a protegir aquest patrimoni de la humanitat.