El declivi de les abelles amenaça la producció agrícola a Espanya

El declivi de les poblacions d'abelles amenaça greument els rendiments agrícoles a Espanya perquè almenys el 70% dels cultius depenen dels insectes pol·linitzadors, segons mostra un informe elaborat per Greenpeace. L'associació ecologista calcula que la pol·linització té un valor econòmic d'uns 2.400 milions d'euros anuals, sumant fruiters, hortalisses i altres vegetals.

Les abelles, els borinots i altres insectes són, al marge del vent, els grans responsables de la pol·linització de nombrosos productes, i per això mereixen un nivell de protecció extrem, subratlla Greenpeace. En aquest sentit, demana l'eliminació de 319 insecticides als quals s'atribueixen efectes perniciosos sobre els ruscos. La Unió Europea va prohibir l'any passat la utilització de quatre dels productes més comuns, de la família dels neonicotinoides, "però el veto només és temporal", ha precisat Luís Ferreirim, responsable d'Agricultura de Greenpeace, durant una roda de premsa celebrada a Barcelona.

El declivi de les abelles a Europa durant l'última dècada, que arriba a un nivell de mortalitat d'entre el 10% i el 40% dels individus, segons la zona i la metodologia de l'estudi, és un problema multifactorial al qual contribueixen l'expansió de determinats àcars com la 'Varroa', la superespecialització agrària, les sequeres i fins i tot l'arribada de depredadors exòtics, com la vespa asiàtica, "però els insecticides són el principal factor", prossegueix Ferreirim. A més, segons Greenpeace, el seu ús va augmentar un 50% entre el 1990 i el 2010.

Els productes més dependents

Segons l'estudi de Greenpeace, que utilitza per als seus càlculs els estàndards de la FAO, la producció de kiwis, carbasses, carbassons, melons i síndries baixaria en un 90% si no existissin els insectes. Les abelles també influeixen en un percentatge que oscil·la entre el 40% i el 90% en les collites de nespra, codony, poma, préssec, ametlla. Entre els productes que depenen menys de les abelles hi ha les faves, les castanyes, el gira-sol, l'albergínia i el maduixot, i la seva producció podria disminuir entre un 10% i un 40%.

Tenint en compte la seva potència agrícola i el tipus de cultiu més comú, l'estudi de Greenpeace calcula que les cinc comunitats autònomes que es veurien més afectades si no hi hagués pol·linització serien Andalusia, amb 878 milions d'euros de pèrdues, Catalunya (321 milions), Múrcia (249 milions), Aragó (194 milions) i Extremadura (183 milions). L'estudi és "conservador", diu Greenpeace, perquè entre altres aspectes no s'han comptabilitzat les possibles pèrdues en cultius de farratges, en horts familiars i, en general, en la vida silvestre.

L'anàlisi específica per comunitats revela que els sectors més amenaçats són el sector fructícola d'Astúries, amb una vulnerabilitat del 68%, principalment per a la producció de pomes i sidra, seguit d'una vulnerabilitat del 64% per a la producció de fruita seca a les Balears.

L'informe alerta del pes de la pol·linització si es té en compte que en alguns cultius molt dependents Espanya és un dels grans productors mundials. Espanya és el primer productor d'ametlles, el tercer de maduixes i el quart de préssecs i nectarines.

Agricultura ecològica

Notícies relacionades

¿Com adoptar un gat? Cinc coses a tenir en compte

Tovalloletes humides: la gran plaga ecològica que surt de les llars

A més de prohibir els 319 insecticides, Ferreirim reclama que s'augmenti progressivament la superfície dedicada a l'agricultura ecològica a Espanya fins a arribar als 7,6 milions d'hectàrees el 2020. També s'exigeix al Govern central i a les administracions autonòmiques que posin en marxa estudis per quantificar exactament la pèrdua de les poblacions apícoles. Ara són fonamentalment estimacions parcials.

A Catalunya, segons dades aportades per Jaume Cambra, president d'Apicultors Ecològics Associats de Catalunya i professor de Botànica de la Universitat de Barcelona (UB), hi ha uns 100.000 ruscos, dels quals a penes un miler (1%) són ecològics.