L'Audiència de la Corunya absol els acusats pel 'cas Prestige'

Considera que la decisió d'allunyar el vaixell es va prendre de bona fe i que els mariners no podien saber que el vaixell s'enfonsaria

Només condemna el capità per desobediència a nou mesos de presó, que ja ha complert

Imatge del ’Prestige’, enfonsant-se davant les costes gallegues, el 19 de novembre del 2002.

Imatge del ’Prestige’, enfonsant-se davant les costes gallegues, el 19 de novembre del 2002. / HO (AFP)

3
Es llegeix en minuts

L'Audiència Provincial de la Corunya ha absolt tant el capità del 'Prestige', Apostolos Mangouras, com el cap de màquines del vaixell i  l'exdirector general de la Marina Mercant José Luis López Sors, pels delictes contra el medi ambient de què eren acusats, mentre que únicament el primer ha estat condemnat a nou mesos de presó per un delicte de "desobediència greu".

En la seva sentència, feta públic aquest dimecres en l'onzè aniversari del sinistre marítim --que va tenir lloc el 13 de novembre del 2002 davant les costes gallegues--, el tribunal que durant nou mesos ha jutjat la catàstrofe ha absolt de tots els delictes pels quals eren processats el cap de màquines, Nikolaos Argyropoulos, i López Sors.

Per la seva banda, el quart acusat, el primer oficial, Ireneo Maloto, queda exclòs d'aquesta sentència perquè no va arribar a ser jutjat, al trobar-se en parador desconegut.

El president de la Sala que ha enjudiciat els fets, José Luis Pía, ha estat l'encarregat de llegir la sentència, en llengua gallega, sobre un sinistre que va provocar una de les pitjors catàstrofes mediambientals registrades a Espanya.

López Sors, de bona fe

La sentència considera que l'exdirector general de la Marina Mercant, José Luis López Sors, va actuar de bona fe i va comptar amb assessorament "correcte i suficient", encara que s'equivoquessin en el seu diagnòstic i en la valoració dels possibles efectes. I per tant "no se li pot atribuir responsabilitat penal". I admet els arguments sobre en quin port havia de recalar el vaixell --la badia de Corcubión com a més probable-- i a qui podia afectar, pels problemes que suposava i les condicions meteorològiques adverses que feien preveure "un enfonsament imminent". 

Avala que el 'Prestige' navegués amb "navegants experimentats" i els exculpa de conèixer problemes al vaixell "perquè tots sabien que no era nou".

El tribunal eximeix al Govern espanyol de sufragar els danys que se li reclamaven després que l'exdirector de la Marina Mercant José Luis López Sors hagi estat absolt en el procés penal que se seguia contra ell. López Sors havia estat acusat com a responsable del rumb "erràtic" que va seguir el petroler durant sis dies abans d'enfonsar-se i la sentència precisa que no hi va haver aquest suposat "rumb suïcida".

El magistrat Juan Luis Pía ha subratllat que no es pot atribuir cap responsabilitat penal a López Sors perquè "ningú pot assenyalar el que s'hauria d'haver fet". "No hi ha acord encara avui sobre el que s'hauria de fer si es repetís la situació", ha postil·lat el president del tribunal de l'Audiència de la Corunya, que ha recalcat que els informes tècnics són "contradictoris".

Aquest enginyer naval sempre ha defensat que no es podia penedir del que va fer a l'entendre que era l'actuació correcta, i seva és una frase que reflecteix l'estat anímic, reconegut per ell mateix, en què s'ha trobat tot aquest temps únicament per "complir" amb la seva obligació: "No m'imagino el director dels bombers de Nova York imputat per l'11-S".

Destí de la fiança

La Sala serà l'encarregada de decidir, en l'execució de la sentència, el destí dels 22,7 milions d'euros de fiança que en el seu moment va consignar per al procés London P&I Club, l'asseguradora del petroler que fa 11 anys va provocar la pitjor marea negra de Galícia.

Notícies relacionades

El 19 de novembre del 2002, després de sis dies a les deriva davant Fisterra (la Corunya), el 'Prestige', que operava amb bandera de les Bahames, es va partir en dos, es va enfonsar i va provocar un vessament de més 67.000 tones de fuel que va inundar les costes de Galícia i va afectar més de 1.700 quilòmetres de litoral, des de Portugal fins a França.

Aquest succés va desencadenar la resposta solidària més gran de la societat civil a Espanya davant una catàstrofe mediambiental, amb milers de voluntaris de tot el país que es van traslladar a Galícia per ajudar a netejar a mà el cru escampat per les platges i roques de la costa afectada.