La variabilitat natural dels oceans explica la desacceleració recent de l'escalfament global

La granabsorció de calor per part dels oceans tropicals, un fenomen natural la magnitud del qual no s'havia previst, sembla que és la principal responsable que l'augment de les temperatures mundials s'hagi desaccelerat durant la dècada passada en el conjunt de la Terra tot i que les emissions d'efecte hivernacle d'origen antròpic no han parat de créixer. Aquesta és almenys l'explicació aportada per un estudi de l'Institut Català de Ciències del Clima (IC3), a Barcelona, que ha analitzat totes les hipòtesis proposades fins ara i les ha validat amb un dels principals programes de càlcul climàtic, el model europeuEC-Earth.

"La variabilitat natural del sistema climàtic està emmascarant temporalment l'impacte de les emissions de gasos", explica a aquest diariVirginie Guemas, investigadora francesa de l'IC3 i coordinadora del treball. I la calor tornarà a sortir tard o d'hora, possiblement al llarg d'aquesta dècada, perquè forma part de la variabilitat natural. "La pausa només és temporal", afegeix.

Els detalls de la investigació s'han publicat a la revista especialitzadaNature Climate Change.

En els últims anys, el ritme d'increment de les temperatures terrestres s'ha desaccelerat o fins i tot, com afirmen els més crítics, s'ha detingut. A més de l'impacte dels oceans tropicals, Guemas explica que en els últims anys s'han proposat diverses hipòtesis per explicar el fenomen, com la disminució de la concentració de vapor d'aigua a l'estratosfera, l'augment dels aerosols troposfèrics a causa de les múltiples erupcions volcàniques recents (encara que de petites dimensions), una estimació incorrecta de l'efecte net dels aerosols i una disminució temporal de l'activitat solar, que segueix uns cicles.

"El nostre treball ens permet saber quina d'aquestes hipòtesis és la més forta", insisteix Guemas.

L'EC-Earth és un gran programa informàtic desenvolupat per alCentre Europeu de Predicció a Mitjà Termini (ECMWF) per diversos centres d'investigació i serveis meteorològics. S'hi poden introduir factors variats, com l'efecte dels oceans, del gel polar i el vapor d'aigua a l'atmosfera, i veure com evolucionaran les temperatures terrestres. A més, com que es coneixen les dades d'anys passats, també es pot fer funcionar cap enrere per validar si les hipòtesis són correctes.

En el cas de l'estudi de l'IE3, el que han fet essencialment els investigadors és comprovar si les possibilitats proposades, una a una, explicarien la desacceleració observada. "D'aquesta manera es va aconseguir predir retrospectivament l'actual parada de les temperatures fins a cinc anys abans", diu una nota informativa de l'IC3.

Entre 100 i 700 metres de profunditat

La calor l'han capturat tot els oceans, però especialment l'Atlàntic tropical i a una profunditat d'entre 100 i 700 metres de profunditat. Guemas explica que aquest procés d'absorció s'ha pogut observar en almenys dos fenòmens: per una part, una certa desacceleració de l'anomenada circulació termohalina a l'Atlàntic, la gran cinta transportadora que porta aigua càlida des de l'equador fins a latituds més septentrionals (i que afavoreix els hiverns relativament suaus d'Europa del nord); per una altra, un canvi de latitud en les cèl·lules tropicals, un fenomen atmosfèric que afavoreix la formació de tempestes.

Notícies relacionades

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

Plaga d’arnes gegants: invasió a diverses zones de Catalunya i Espanya

La setmana passada, un altre estudi publicat a la revista 'Geophysical Research Letters' ja va observar que les taxes recents d'escalfament de les aigües per sota de 700 metres "semblaven no tenir precedents".

"La calor sortirà de nou dels oceans i el procés de l'escalfament seguirà, però és difícil saber quan es produirà exactament", diu Guemas.