Reus, Mataró i Lleida són les ciutats de Catalunya amb més risc de robatori en comerços, segons les companyies d’assegurances

Mossos d’Esquadra

Mossos d’Esquadra / MOSSOS D'ESQUADRA /TWITTER (Europa Press)

2
Es llegeix en minuts

Reus (Baix Camp), Mataró (Maresme) i Lleida (Segrià) són les tres ciutats catalanes on els comerços tenen una probabilitat més gran de patir un robatori, segons dades de les companyies d’assegurances estatals. Així, els locals de Reus tenen un 67% més de risc respecte a la mitjana del conjunt d’Espanya; els de Mataró, un 63%, i els de Lleida, un 57%. Al conjunt d’Espanya, els tres primers llocs els ocupen Parla (191%), Guadalajara (149%) i Leganés (115%).

Així ho reflecteix l’estudi Els robatoris en comerços. Dades 2020, publicat recentment per la Unió Espanyola d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores (Unespa), dedicada a representar els interessos de les entitats asseguradores des del 1977 i que, en aquest cas, ha analitzat dades dels municipis espanyols amb més de 75.000 habitants. La probabilitat de patir un robatori és entesa com «la relació entre els robatoris experimentats i els comerços assegurats (això és: el total de comerços que podrien haver patit aquest robatori)», assenyalen des de l’entitat.

Quant a la gravetat dels robatoris, entesa com el valor de la sostracció o el cost mitjà de la indemnització pagada per la companyia d’assegurances, Terrassa (Vallès Occidental) és la ciutat catalana que es posiciona més amunt en el rànquing, seguida de Badalona (Barcelonès) i Rubí (Vallès Occidental).

Malgrat l’alta probabilitat de robatoris en comerços, Reus se situa en la sisena posició respecte a les altres grans urbs catalanes pel que fa a gravetat i en la 30a respecte al conjunt de municipis de més de 75.000 habitants del conjunt de l’estat. Mataró ho fa en la setena respecte a Catalunya i en la 32a respecte a Espanya.

Exercici atípic

No obstant, des de la mateixa associació incideixen que es tracta d’un informe «qualitatiu» més que quantitatiu. Les conclusions de l’informe són el resultat d’analitzar la informació aportada per 17 companyies d’assegurances, és a dir, que l’estudi no comptabilitza el total de robatoris en comerços, ni el total de robatoris en comerços amb assegurança, si no només els robatoris en comerços que tenen una assegurança amb una de les 17 companyies que ha facilitat les seves dades a la Unespa.

Notícies relacionades

Tot i així, en total, des de l’associació expliquen que s’han pres en consideració les conseqüències de 18.500 delictes ocorreguts per tota la geografia nacional i les indemnitzacions realitzades per les respectives assegurances.

A més, també remarquen que, a conseqüència de la irrupció de la Covid-19 i les respectives restriccions sanitàries, l’exercici 2020 «va ser atípic», ja que van alterar «el repartiment tradicional dels robatoris al llarg de l’any». Durant els mesos de primavera (el març, l’abril i el maig) es van produir menys robatoris del previsible per les limitacions imposades a la mobilitat. D’aquesta manera, els delictes es van concentrar en els mesos previs a la pandèmia (el gener i el febrer), la temporada estiuenca i la tardor.