Mataró ‘reimagina’ la seva indústria tèxtil per salvar el sector

«Res es perd si es transforma». L’alcalde de Mataró (Maresme), David Bote, ha resumit amb aquesta frase en la posada en marxa del Reimagine Textil l’objectiu principal d’aquesta iniciativa: adaptar-se per sobreviure. Es tracta d’un programa d’innovació empresarial dirigit al sector tèxtil i impulsat per l’Ajuntament de Mataró, el TecnoCampus i el Centre Tecnològic Eurecat, que ja treballa, per «fer créixer i reinventar» el sector tèxtil-moda i preparar-lo per encarar els «nous reptes de negoci».

El projecte posa a disposició d’emprenedors, start-ups i empreses tèxtils unes noves instal·lacions d’incubació i un Laboratori de Fabricació i Prototipat Tèxtil (FabLab) per poder desenvolupar les seves idees. Aquests nous espais configuren «un ecosistema d’innovació» que proporciona l’entorn tecnològic, el coneixement, els contactes i possibilitats de finançament per «facilitar el desplegament de noves oportunitats», expliquen des del consistori. D’aquesta manera, actualment, la incubadora Reimagine Textile acull 15 start-ups en el programa d’alt rendiment i 11 en el programa d’incubació.

En definitiva, es tracta d’un primer pas per apostar per la reindustrialització de Mataró i el Maresme; d’un projecte que ajudi empreses i emprenedors locals a obtenir les eines necessàries per poder adaptar els seus respectius projectes a les demandes actuals –i de futur– del mercat i generar així, amb el temps, ocupació de qualitat en l’àmbit tèxtil.

Així, aquest Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) de Mataró-Maresme, amb prop de dos milions d’euros de pressupost, està subvencionat al 50% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder).

Sector en crisi

Tot i que el sector tèxtil encara manté un gran pes econòmic a la comarca i la ciutat, la posada en funcionament del Reimagine Textile arriba després de dos anys seguits negatius per a la indústria de teixits maresmenca. Des del Consell Comarcal del Maresme (CCM), expliquen que les indústries tèxtils són el segon subsector més important de la comarca en termes de facturació, per darrere del de les químiques i farmacèutiques. «El 10,8% de la facturació total de la comarca prové d’empreses que desenvolupen aquesta activitat: 826,8 milions d’euros», assenyalen amb referència al sector tèxtil.

Tot i així, ja el 2019, un informe publicat pel mateix Consell Comarcal assenyalava que, després de cinc anys consecutius de creixement, les últimes xifres d’ocupació i facturació no deixaven «un escenari gaire prometedor»; una tendència que la pandèmia de la Covid-19 no ha ajudat a revertir.

Segons dades de l’Observatori de Desenvolupament Local del CCM, la comarca va passar de 6.208 treballadors dedicats al sector el 2018, entre assalariats i autònoms, a 5.872 el 2019. No obstant, la sagnia no es va aturar allà. En el tercer trimestre del 2020 –últimes dades disponibles– hi havia registrats un total de 5.305 treballadors de les indústries tèxtils, és a dir, hi havia 567 persones menys dedicades al sector que a finals del 2019. La comparació és encara pitjor si ens remuntem al 2010, quan, en plena crisi econòmica, encara hi havia 6.475 persones ocupades en el món dels teixits i la confecció.

Josep Espígul, president de l’Associació d’empresaris de gènere de punt de Mataró i comarca (Asegema), afirma que en aquests moments la indústria tèxtil està «sobrevivint». «La pandèmia ho ha desmantellat tot. El març del 2020 va tancar tot i tota la producció que estava feta es va quedar als magatzems. Després, a l’octubre, es va tornar a tancar i va passar el mateix», assevera Espígul.

Teixits sostenibles

Durant la presentació de la incubadora i el FabLab, el director general de Negoci del Centre Tecnològic Eurecat, Miquel Rey, ha destacat la sostenibilitat com un dels reptes més grans i oportunitats per al sector del tèxtil maresmenc. «Tots els negocis han de vetllar per ella [la sostenibilitat] perquè la demanda ho exigeix i, per tant, és un element de competitivitat», ha remarcat Rey en la seva intervenció.

En conseqüència, una de les principals tasques del Reimagine Textile és ajudar els emprenedors a pensar quines matèries primeres utilitzen, com es dissenyen els processos perquè generin residu zero i després pensar a com reciclar-ho.

Infinite Athletic és un exemple de les empreses que treballen en el Reimagine que han apostat de ple per l’economia circular i la sostenibilitat dels seus productes. Es tracta, segons expliquen ells mateixos, de la «primera marca de roba esportiva sostenible en el món del tennis». «Partint dels cordams que ens donen els clubs i botigues de tennis especialitzades, creem un nou polímer, d’aquest polímer en fem un fil i, amb aquest fil, comencem a confeccionar la peça de vestir esportiva», ha resumit Francesc Giménez, un dels fundadors.

També en aquest àmbit es mou Redpanti, una marca que està desenvolupant unes calces de regla per a «l’absorció del fluix menstrual lleuger». Es tracta de roba interior femenina rentable i reutilitzable capaç de substituir una compresa i que «reemplaçarà l’ús del protector íntim». Josep Espígul coincideix en la necessitat que el sector aposti per la sostenibilitat i l’economia circular i acull certa confiança que comporti una recuperació del producte de proximitat.

Capgirar la truita

Espígul situa l’altra gran esperança del sector en la revisió de la globalització que ha comportat la pandèmia de la Covid. «Hi ha una sensació que es vol reapostar pel producte de quilòmetre zero; ja ho veurem», comenta.

Més que la crisi econòmica, el que va colpejar les indústries tèxtils de Mataró i el Maresme va ser el procés de globalització que es va produir entre els anys 80 i principis del 2000. Com explica un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) publicat per les investigadores Adriana Espinet, Paloma Miravitlles i Fariza Achcaoucaou, les primeres dificultats per al sector van arribar el 1985, quan Espanya es va integrar a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i, amb això, «es va iniciar un període de major liberalització d’intercanvis amb Europa que va afectar la competitivitat i les empreses del sector tèxtil».

Segons apunta el mateix estudi, a principis del segle XX, l’entrada de la Xina en l’Organització Mundial del Comerç (OMC), el 2001, i l’eliminació de l’Acord General sobre Tèxtils i Vestits (ATV), que «protegia la indústria local a través de quotes d’importació, el 2005, van donar la carpetada a moltes empreses del sector que no van ser capaces d’adaptar-se a les noves tendències i condicions del mercat.

Ara, el Reimagine Textil pretén ser un impuls tecnològic per a emprenedors, empreses i professionals del sector que els ajudi a conèixer l’estat de la tecnologia d’avantguarda «que els ha de permetre adquirir avantatge competitiu en el mercat». Així, els responsables del projecte ambicionen a capgirar la truita i que les noves tecnologies desenvolupades a la incubadora i el FabLab, l’anomenat smart textile, ajudin ara que empreses noves i tradicionals puguin ocupar part de la quota de mercat d’altres països a través d’un producte innovador i servir així com un trampolí a la internacionalització de les empreses.

Notícies relacionades

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

Un incendi afecta un edifici de cinc plantes a Mataró

En aquest camp juga, per exemple, Júlia G. Escribà, una marca de roba termoreguladora que incorpora una tecnologia desenvolupada per la NASA que permet fabricar roba urbana que s’adapti a la temperatura que necessita el cos. «Actualment, estem fent negociacions a nivell comercial. Estem intentant incidir en el mercat asiàtic, d’on ja hem rebut ofertes, en el d’Alemanya i Anglaterra, i també ens ha sortit alguna negociació als Estats Units», explica la responsable del projecte.

Més notícies de Mataró en l’edició local d’EL PERIÓDICO