Anar al contingut

El govern de Mataró desvincula la pujada d'impostos de la desacceleració econòmica

El regidor d'Hisenda admet ara que la previsió actual per a 2020 és millor que tres mesos enrere, però manté la proposta d'augment general dels tributs

Joan Salicrú

El govern de Mataró desvincula la pujada d'impostos de la desacceleració econòmica

El govern de Mataró no detecta nuvolots que amenacin la seva situació financera, relativament sanejada en aquests moments després d’un període molt turbulent. «Aquest any hi ha hagut una menor recaptació en impostos com l’ICIO, però és per motius tècnics, no perquè s’hagin executat promocions que ja estaven previstes. No veiem a curt termini un descens dels ingressos vinculats a la construcció. El 2020 ja ho veurem, però en aquests moments, no», afirma el regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Mataró, Juan Carlos Jerez.

Per tant, sempre segons la mà dreta de l’alcalde David Bote, l’alça d’impostos i taxes previst en les ordenances de 2019 –47 euros de mitjana més per família, especialment per la pujada d’un 8% de l’IBI– no obeeix a una necessitat d’obtenir més ingressos per frenar una hipotètica caiguda de la recaptació en IBI i ICIO (necessari per executar obres) vinculada a la desacceleració econòmica que s’entreveu en l’horitzó de l’economia catalana i espanyola.

Llavors, ¿per què el govern de la capital del Maresme vol apujar els impostos d’una forma tan notòria? Segons Juan Carlos Jerez, per diversos motius. El primer, l’augment del sou dels funcionaris en un 3,8%, una decisió de l’estat que els Ajuntaments «s’han de menjar».

En segon lloc, la coincidència en la renovació dels contractes de les escombraries, de la neteja d’edificis públics i del Mataró Bus, que s’ha d’escometre en els pròxims mesos i que haurà de ser a l’alça ja que el que ofereix l’Ajuntament a les empreses que ofereixen aquests serveis no és apetitós per a aquestes en termes de mercat i, per convèncer-les que continuïn prestant aquests serveis, doncs, «s’haurà de posar més gasolina», alhora que s’espera una millora de l’execució dels mateixos. (S’ha de recordar que va ser Foment de Construccions i Contractes i no el mateix Ajuntament –una circumstància inèdita a Espanya– que va demanar cancel·lar el contracte de les escombraries, a partir de la reflexió que no «li sortien els números»).

I tercer: perquè l’executiu local creu que hi ha uns dèficits estructurals a la ciutat que s’han de continuar reparant –a nivell molt prosaic, de carrers i voreres; és el que l’alcalde Bote ha expressat en multitud d’ocasions amb allò de «posar la ciutat al dia», després de molts anys en què la inversió corrent havia sigut molt baixa arran dels problemes financers de l’Ajuntament, que va arribar a vorejar el 2010 la taxa màxima d’endeutament (110%), fet que impedeix gastar en res a què no s’estigui obligat.

A més, la difícil situació en què es troba la ciutat en termes d’atur (l’Observatori del Mercat de Treball de l’Ajuntament corresponent a octubre situa de nou la capital del Maresme com la ciutat catalana de més de 50.000 habitants amb més aturats, després d’alguns mesos en què Manresa l’havia superat) porta a pensar l’executiu local que s’han de redoblar els esforços per posar més gas a la màquina municipal; «gastar més per poder treure la ciutat endavant». El que en teoria macroeconòmica es defineix com a keynesianisme aplicat a l’àmbit local.

Ara, el moment del debat sobre les ordenances

El Govern municipal va aprovar a finals de setembre el decret d’avantprojecte de pressupost i modificació dels impostos, taxes i preus públics per a 2020 en què anunciava l’alça de taxes i impostos i va confirmar les seves intencions amb l’aprovació inicial de les ordenances de 2019 en un ple extraordinari celebrat el passat 24 d’octubre.

Ara, després del procés d’esmenes que poden fer els diferents partits –Esquerra Republicana ja ha sigut molt crítica amb la proposta, assegurant que castiga les classes populars de la ciutat–, l’increment haurà de ser validat en un ple extraordinari –ara ja al costat dels pressupostos– abans del 31 de desembre, com és preceptiu.

De moment, el govern municipal no preveu rebaixar a la baixa la seva proposta d’alça d’impostos i taxes malgrat que, segons reconeix el mateix Juan Carlos Jerez, «la previsió en aquests moments ha millorat respecte a allò que vam hipotetitzar tres mesos enrere».

En aquest sentit, un dels elements que va fer augmentar la precaució de l’equip que elabora les ordenances i els pressupostos va ser la creença, al no haver-hi pressupostos aprovats el 2019, que les aportacions de l’estat (conegudes com a PEU) descendirien. Amb tot, de la mateixa manera que va acabar passant amb les aportacions a les Comunitats Autònomes, finalment el govern ha anunciat als municipis el desembús d’aquestes aportacions, amb la qual cosa la xifra d’aportació de l’estat als municipis no variarà.

Malgrat aquesta millora en les expectatives, el govern bipartit del PSC i En Comú Podem Mataró prefereix pecar de prudent i afrontar les crítiques per l’augment d’impostos amb tal de no temptar la sort i tornar als fatídics anys en què l’Ajuntament era lligat de mans i peus arran de la seva malmesa salut financera.  També s’argüeix des del govern municipal que Mataró està per sota de la mitjana catalana en impostos com l’ICIO, amb la qual cosa és del tot lògic aprofitar l’inici de mandat per poder «normalitzar» aquesta situació.

La inversió per a 2019, en la línia dels últims anys

Una altra manera d’explicar, segons Jerez, el perquè de l’alça dels impostos és que l’executiu de David Bote creu necessari mantenir el nivell d’inversió en la ciutat –i no només en aquelles coses més quotidianes– en la línia del que s’ha fet en els últims tres anys (el 2017 es van poder destinar a la inversió 9 milions, el 2018, 17, i el 2019, 21). Així, el 2019 es preveuen invertir 13 o 14 milions d’euros finançats a crèdit; els projectes als quals es destinarà la inversió es faran públics ben aviat, en el marc de la presentació del Pla de Mandat.    

S’ha de tenir en compte que aquests últims tres anys signifiquen una excepció després d’un període, que va tocar ballar especialment a l’alcalde Mora (2011-2015), que el deute de l’Ajuntament i les seves empreses vinculades (especialment PUMSA) era de tal calibre que va impedir dur a terme pràcticament cap inversió –no va ser fins al 2016 que l’Ajuntament (ja sota el timó de l’alcalde Bote) va poder tornar a la lògica d’inversió, tot i que només fossin 600.000 euros.

Amb 305,16 milions d’euros el 2010 es va arribar a vorejar (107,67%) el màxim d’endeutament que permet la llei (110%), impossibilitant als exercicis que van del 2010 al 2015 poder invertir pràcticament res. No en va, la qüestió del deute es va convertir en un autèntic maldecap.  

En part gràcies a l’esforç que va dur a terme l’executiu de Mora i després el de Bote en el mandat en què inicialment va governar la sociovergència, en aquests moments, a l’exercici 2019, Jerez assegura que l’Ajuntament està en un percentatge òptim d’endeutament, del 73,56% –el 2020 la xifra serà del 71%–, amb 169,25 milions d’euros. 

Més notícies de Mataró en l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA