Mataró empadrona 44 persones sense domicili fix i més de 300 ocupes des de principis del 2017

L’Ajuntament de Mataró ha empadronat, des del febrer del 2017, 44 persones sense domicili fix i 329 persones que no van poder acreditar la propietat de la vivenda on vivien ni que hi fossin de lloguer. Són les dades del padró que recull un informe jurídic que va demanar l’Ajuntament de Mataró després que CiU, ERC, Podem, la CUP i ICV presentessin una proposta per flexibilitzar la normativa i eliminar-ne algunes restriccions, com el fet que l’empadronament no caduqués mai –les persones estrangeres sense permís de residència l’han de renovar cada dos anys– o queamb menys d’un mes es pogués acreditar la residència d’una persona en una vivenda –la normativa fixa un termini de fins a tres mesos–.

A les 44 persones sense domicili fix empadronadesse’ls ha adjudicat com a direcció la de la seu del servei de Benestar Social de Mataró "a instàncies dels professionals del servei". A més, actualment hi ha 178 sol·licituds d’empadronament més, encara pendents de la valoració dels serveis socials.

Les dades del padró també revelen que, en el cas dels ocupes, en aquest mateix període s’ha rebutjat l’empadronament de 207 persones, 24 més van iniciar els tràmits però van acabar renunciant-hi voluntàriament i hi ha 98 persones amb el seu cas en plena tramitació i encara pendent de resoldre.

Canvis no acceptats

En relació amb aquestes dues tipologies d’empadronament, la proposta d’alguns grups de l’oposició passava per demanar que no fos obligatori el títol de propietat o contracte de lloguer per poder empadronar-se, una situació que ja es dona actualment, com ha ocorregut en els més de 300 casos existents.

Quan una persona no disposa d’aquesta documentació, explica l’informe del secretari municipal, i tampoc de cap factura de subministraments al seu nom, els tècnics municipals poden comprovar presencialment si la persona viu realment a la vivenda per validar la seva inscripció en el padró.

També es demanava que no s’utilitzés el padró per combatre situacions com les sobreocupacions i que no sigui la Policia Local qui faci les gestions relatives a l’empadronament. També en aquests dos casos, el 'modus operandi’ habitual de l’Ajuntament preveu que sigui així.

Notícies relacionades

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

Un incendi afecta un edifici de cinc plantes a Mataró

On sí que veu inconvenient l’informe del secretari és en el punt on es demana que el reconeixement de residència es faci en un termini curt i mai superior a un mes, ja que la normativa fixa que en qualsevol cas aquest termini màxim haurà de ser de tres mesos. Tampoc s’accepta que la caducitat de l’empadronament sigui la mateixa per a tothom, ja que els estrangers sense permís de residència de llarga durada han de renovar el padró cada dos anys.

Més notícies de Mataró