Anar al contingut

PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA

El nou full de ruta de la "superregidora" Núria Moreno a Mataró

La responsable d'Urbanisme, Desenvolupament Econòmic i Cultura, desvela els seus plans per a Mataró Parc, El Corte Inglés, el Port i el centre històric

Joan Salicrú

foto 3307824

 Núria Moreno, regidora durbanisme de lAjuntament de Mataró.  / ACN

Mataró ha de funcionar com un gran pol d'atracció comercial en el seu conjunt. Fins ara, hi havia gent que contemplava com a negativa la presència del Mataró Parc en la mesura que podia provocar un encavalcament amb el comerç urbà. Nosaltres creiem que no és així i que tot pot tenir el seu espai. La qüestió és que una cosa no trepitgi l'altra”.

Aquesta és la idea matriu amb què treballa Núria Moreno, nova regidora d'Urbanisme, Desenvolupament Econòmic i Cultural de l'Ajuntament de Mataró des de la sortida del grup de CiU del govern l'octubre passat, que substitueix Núria Calpe en matèria urbanística, Dolors Guillén en la de promoció econòmica i Joaquim Fernàndez en cultura. Tres regidories de gran transcendència pública que bé li valen l'apel·latiu de "superregidora", tot i que el veredicte vindrà al final de mandat, com sempre. 

La regidora del PSC, en aquest sentit, es mostra molt decidida a aprofitar el repte que li va plantejar l'alcalde David Bote: unir en la seva persona les àrees de Desenvolupament Econòmic, Urbanisme i Cultura. Va ser una decisió –ningú de l'entorn governamental ho nega- fruit de les circumstàncies personals de diversos membres del govern i de la seva minvada presència institucional: el PSC va treure en les municipals del 2015 sis regidors, que ara governen sols la vuitena ciutat catalana.

Però lluny de preocupar-la, Núria Moreno s'ho pren com una gran oportunitat: “És un moment apassionant, perquè en poder unir conjuntament les àrees d'urbanisme, desenvolupament econòmic i les de cultura, estem podent treballar d'una altra manera”, explica riallera, assegurant que no li tremolarà el pols a l'hora de prendre decisions.

Moreno, advocada de professió, sap que té pocs mesos per endavant per redibuixar l'esquema urbanístic i comercial de la ciutat per als pròxims anys, però està disposada a prendre decisions abans que, en travessar les portes de l'electoral any 2019, totes les bones intencions polítiques quedin en el bagul dels records.    

Mataró Parc: el govern presentarà una proposta de modificació del Pla general d'urbanisme

Cada vegada que se li ha preguntat per l'ampliació de Mataró Parc, l'alcalde David Bote es mostrava molt caut a l'hora de donar suport explícitament al projecte: “Només tirarem endavant el projecte que ens demanen des del centre comercial si representa una oportunitat per al conjunt de la ciutat”. Punt. Una fórmula molt ponderada per no molestar els seus socis de CiU, que no veien el projecte de bon grat. A l'esmorzar de principis d'any amb periodistes, Bote ja va començar a variar el rumb i Núria Moreno apunta clarament: “Pot ser una oportunitat, sí. Totes les zones comercials de la ciutat poden funcionar de manera simultània i crear així una potent marca comercial”.

S'ha clarificat, doncs, la situació: en aquesta qüestió –i en altres- el PSC sent que ha deixat anar llast amb la sortida de CiU i posarà la directa per aconseguir l'ampliació, que el seu electorat desitja, com expliquen els dirigents socialistes en privat. Núria Moreno es troba a l'espera de rebre un informe jurídic encarregat a una consultoria externa per aclarir com està el panorama arran de les múltiples sentències que s'han anat agrupant en aquest expedient entre setembre de 1999 i 2016.

La regidora explica que si finalment es decideix tirar endavant el projecte no tindria problemes a acudir a la resta de grups del consistori amb una proposta de modificació puntual del Pla general d'urbanisme per possibilitar l'ampliació en els termes que, segons el que s'ha fet públic, proposarà l'empresa promotora del Mataró Parc (l'únic projecte d'ampliació presentat formalment data de 2004; posteriorment l'equip de Tomás Olivo -l'empresari promotor- no ha entrat per registre cap altra proposta). Recorda, això sí, que en última instància la modificació requeriria el vistiplau dels departaments de Comerç i Urbanisme de la Generalitat.  

El futur d'El Corte Inglés, a l'espera del Suprem

La partida d'escacs que juguen des de fa molt temps els partidaris i els detractors de l'arribada d'El Corte Inglés a Mataró es troba ara en un punt mort, a l'espera de conèixer si el Tribunal Suprem admet a tràmit -hauria de saber-se imminentment- el recurs de cassació interposat per l'Ajuntament, la Generalitat i –atenció- pel mateix centre comercial, punt que fins ara no s'havia fet públic. Segons la regidora, aquest fet fa suposar que El Corte Inglés manté un cert interès a aterrar a Mataró.

També assegura que malgrat la garrotada de la sentència del TSJC que anul·la el planejament urbanístic i insinua que caldria reconstruir la fàbrica de Can Fàbregas en el seu emplaçament original, el centre comercial segueix donant marge a l'acció del govern municipal.

A més a més, lluny de preconitzar que tot podria acabar en una nova zona de vivendes –una espècie de solució salomònica per acontentar les dues bandes-, Núria Moreno introdueix una reflexió que fins ara ningú havia fet: “¿Qui diu que El Corte Inglés manté el mateix model d'equipament comercial de principis dels anys 2000, quan va començar a dibuixar-se aquest centre? Poden existir altres tipus de models a desplegar, ho estem estudiant”. I encara va més enllà: “En funció del que es pretengui fer, ¿per què hem d'insistir al solar de Can Fàbregas? Pot haver-hi altres espais a la ciutat”.   

En tot cas, fins que no es resolgui el recurs de cassació del Suprem, la sentència del TSJC no serà ferma i fins llavors la regidora no vol avançar esdeveniments.

El Port, un nou pol comercial de tota la ciutat

Fins ara, tothom donava per fet que els dos grans projectes urbanístics lligats al futur comercial de la ciutat són la possible arribada d'El Corte Inglés i l'ampliació del Mataró Parc.   

Però l'actual regidora d'Urbanisme dibuixa un eix que va des del Mataró Parc fins al Port de Mataró, un equipament que tothom admet que no ha aconseguit mai arrencar del tot, especialment en l'àmbit comercial i de l'oci, o que en tot cas ha acollit un tipus de locals que no són de grat de l'actual govern.  

Moreno té molt in mente la degradació d'alguns locals d'oci al Port, ja que com a responsable de Via Pública va haver de tancar l'establiment Casablanca durant sis mesos, després d'una batuda dels Mossos. “Aquest model no el volem, no tinc cap problema a dir-ho. El que volem és que el Port esdevingui una autèntica locomotora comercial”, afirma convençuda.  

És en aquest sentit que l'Ajuntament ha arribat un acord en el marc del Consorci del Port –participat majoritàriament per la Generalitat- perquè l'ens local es faci càrrec de la gestió de les llicències de botigues i establiments comercials que hi hagin d'anar. El govern municipal aprofitarà el venciment dels actuals contractes, l'abril d'aquest any, per renovar la zona tant com es pugui, en tots els sentits. “L'Ajuntament decidirà quin tipus d'establiments podrien anar-hi, que per a nosaltres hauria de ser un mix entre comerç nàutic i restauració potent i de qualitat”. La regidora explica que també s'ha demanat a una consultoria externa un informe perquè aconselli l'Ajuntament sobre com actuar.

En tot cas, Núria Moreno subratlla que aquest pol comercial no tindrà res a veure amb un centre comercial habitual: “La proposta que tenim al cap per al Port no té res a veure amb establiments com Leroy Merlin. Tot pot tenir el seu lloc a la ciutat”. En tot cas, res no serà immediat i, per no espantar els actuals, Moreno explica que encara que a l'abril s'acabin les concessions, l'Ajuntament podria proposar una pròrroga de fins a dotze mesos als actuals concessionaris.  També està en estudi com fer molt més porosa l'entrada a aquesta zona des d'un punt de vista urbanístic: la possibilitat de construir un nou pas subterrani que connectés la Ronda Barceló amb el Port és a la ment de tots, però ara mateix aquest projecte –que hauria de pagar íntegrament l'Ajuntament- sembla que va més enllà del que és raonable. Així doncs, s'estudien modificacions en la mateixa entrada del Port per animar la gent a endinsar-s'hi.

La potenciació del centre històric, objectiu a llarg termini

L'objectiu estratègic de l'arribada d'El Corte Inglés al centre de la ciutat era actuar de locomotora comercial del comerç “de tota la vida”. Des que es va començar a parlar d'aquesta possibilitat, a principis del 2000, aquest sector ha passat com a mínim per tres fases en relació amb aquesta possibilitat: una certa hostilitat i preocupació davant la possible desertització del centre de la ciutat, una sensació –vinculada al moment àlgid de la crisi econòmica- que potser podria ser efectivament el revulsiu que feia falta i la constatació actual que caldrà vigoritzar el centre de la ciutat deixant de costat si arriba o no l'esperat centre comercial.  

El govern local és conscient de la situació, que acaba d'evidenciar-se després del tancament aquest inici de 2018 de l'últim gran operador comercial que figurava a La Riera, el Zara –el Pla d'Impuls al Centre Històric era, en realitat, una de les apostes més rellevants del grup de CiU. Per això, unes setmanes enrere l'Ajuntament va convocar un concurs d'idees per treure tot el suc possible al centre històric de la ciutat, especialment al casc antic. El govern està compromès a prendre nota de les millors propostes i aplicar aquelles que vegi possibles o incorporar en projectes en marxa les línies estratègiques que surtin d'aquest concurs d'idees.

A la regidora Núria Moreno, com han fet diversos antecessors seus en l'àmbit cultural, li agrada parlar de l'eix de la Riera, la columna vertebral que sustenta tot el cos central de Mataró. Es tracta d'un eix viari que comença a la plaça d’Espanya i acaba al Camí Ral per un costat i a Can Xammar per l'altre i en diverses vèrtebres del qual ara mateix ja hi ha projectes en marxa -el Cafè Nou i la Presó.

En el cas del Cafè Nou, el govern local té previst aprovar el projecte executiu la setmana que ve, sufragat a mitges entre un ajut FEDER de la Unió Europea i el mateix Ajuntament, a raó d'un milió d'euros cada part. La rehabilitació prevista permetrà instal·lar a la planta baixa de l'històric edifici un punt d'informació turística intel·ligent, un espai polivalent per a usos diversos i un espai de bar, mentre que a la primera planta el teatre existent l'usaran diversos col·lectius de la ciutat –Aula de Teatre, Escola de Música…- tant per a tasques de creació com per a l'exhibició d'espectacles d'arts escèniques i musicals.   

Al seu costat, en canvi, l'edifici de la Presó no té un destí tan clar, tot i que l'anterior regidor de Cultura, Joaquim Fernàndez, va presentar ara fa un any un ambiciós projecte de revitalització que anava a destinar l'emblemàtic equipament a l'àmbit de la plàstica sota el concepte L’Espai de les Arts, inserint-hi La Casa dels Artistes, el Mataró Art Contemporani i el Taller de Gravat: “L'anterior projecte presentat ens semblava que no incorporava prou la noció que aquell edifici és un bé cultural d'interès nacional (BCIN). Abans que res creiem que cal aclarir quant costaria condicionar correctament l'espai“. Moreno, en aquest cas, planteja veure de les propostes que arribin al concurs del Pla d’impuls del centre històric per definir el futur de la Presó.    

L'edifici de Can Xammar, capacitat per a albergar l'antiga Biblioteca Popular

I finalment, Can Xammar. El govern municipal ha fet de la possible reconversió de l'edifici de PUMSA, que es troba a la plaça de Can Xammar, en la tercera biblioteca pública de la ciutat una de les seves grans apostes d'aquest curs polític. Es tracta d'un clar element diferencial amb els seus antics socis de CiU, qui defensaven insistentment que el primer que calia abordar era la remodelació de la plaça de l’Ajuntament. Els socialistes, en canvi, volen comprometre's en el punt final de l'eix de la Riera en direcció a Llevant, perquè entenen que així es resolen diversos problemes: revitalitza aquesta plaça a nivell comercial i social i dona una utilitat definitiva a un edifici pràcticament maleït des de la fallida operació Actua.

I, donant la raó als postconvergents -encara que sigui amb la boca petita-, el trasllat de la biblioteca de l'extinta Caixa Laietana obriria la porta que la Fundació Iluro cedís una part de l'edifici de la plaça de l’Ajuntament perquè albergués l'Oficina d'Atenció al Ciutadà (OFIAC), que es queda petita a la planta baixa del número 48 de la Riera, així com diverses dependències municipals situades ara a l'altre costat de la plaça, al costat del Museu de Mataró. Això, al seu torn, permetria començar a reconquistar a efectes ciutadans aquesta plaça que, encara que estigui just “enmig del bullici” de la ciutat, sembla un pati del darrere sense cap utilitat pràctica.            

De moment, respecte a la possibilitat que l'edifici de PUMSA albergui l'antiga Biblioteca Popular, els tècnics de la Diputació han confirmat que usant un altell de l'equipament seria possible complir els requisits que han de tenir les biblioteques públiques en nombre de metres disponibles. Això sí, en la mesura que les modificacions en volumetria suposarien un canvi de planejament urbanístic, caldia anar al ple i aconseguir 14 dels 27 vots –en urbanisme sempre fa falta una majoria reforçada. En tot cas, perquè la biblioteca pogués funcionar en el nou espai farien falta 22 mesos, durant els quals caldria veure què fer amb la biblioteca actual, si l'Ajuntament subroga ja els actuals treballadors o si, per exemple, s'estableix una gestió mixta entre Fundació Iluro i Ajuntament.

Núria Moreno corre el risc d'haver obert massa fronts en molt poc temps, però es mostra convençuda de la necessitat de jugar fort. “Estem en un moment apassionant de la història de la ciutat”, conclou.

Més notícies de Mataró a l'edició local d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

Temes: Urbanisme

0 Comentaris
cargando