Mataró afronta l'ocupació il·legal de pisos per part de grups organitzats

Segons dades municipals, a Mataró hi ha en aquests moments un total de 3.792 vivendes buides, de les quals al voltant del 25% estan ocupades -essencialment- per grups especialitzats en aquest tipus de delicte.

Les ocupacions es concentren bàsicament en vivendes de titularitat privada de grans tenidors, com ara entitats financeres, però també en el parc de vivendes públiques, especialment els provinents de les cessions més recents que estan portant a terme els bancs a la Generalitat.  

No és un fenomen que es doni només a Mataró, òbviament, però els problemes associats a aquestes ocupacions van en augment i preocupen cada vegada més tant els veïns dels blocs afectats com l'Ajuntament de la ciutat, que l'ha situat recentment com una de les seves prioritats.

Un mostra d'això són la reunió que l'alcalde David Bote va mantenir el passat dia 7 amb el subdelegat del Govern estatal a Catalunya, Emilio Ablanedo, al qual va demanar més suport contra les màfies il·legals que protagonitzen la majoria d'aquestes ocupacions, ja que els instruments de la policia local són molt limitats en aquest àmbit.

Aquesta reunió es va produir després de la declaració institucional del dilluns d'aquella setmana per la qual la majoria dels grups polítics representats al consistori -PSC, CiU, Ciutadans, PPC i PxC- demanaven la creació d'una fiscalia específica per a aquesta comesa i l'obertura d'un jutjat ‘ad hoc’ a Mataró, tal com es va fer amb l'estafa de les preferents de Caixa Laietana.

Paral·lelament, el consistori va fer públic que després de Setmana Santa iniciarà la inspecció de 368 de les vivendes buides de la ciutat precisament per prevenir-ne l'ocupació.

Cal tenir en compte que, a més del perjudici que les ocupacions suposen per als blocs dels pisos afectats, el fenomen limita les possibilitats de reallotjament de persones que realment estan en situació de vulnerabilitat social.

En aquests moments, de les 277 vivendes municipals de l'Ajuntament, només 5 estan ocupades, un 2% del total.

EPISODI POLÈMIC AL CARRER SET PARTIDES

Un dels casos que ha generat polèmica en les últimes setmanes és la situació que es viu en un bloc del carrer Set Partides, al barri del Palau.

A l'immoble hi hauria en aquests moments fins a tres pisos ocupats, i fa unes setmanes es va produir una fallada de la instal·lació elèctrica després d'un intent de “punxar la llum” d'un dels ocupes.

Aquest fet va provocar grans derrames als veïns de la comunitat i va iniciar una escalada conflictiva a l'escala que va acabar amb denúncies creuades entre uns dels veïns ocupes i altres veïns de la comunitat. 

Després dels fets relatats, un quart pis va ser ocupat al bloc per part d'un membre de la PAH, amb els quals també s'han creuat demandes.

UN PROBLEMA DE CIUTAT PERÒ AMB EPICENTRES

Segons la regidora de Via Pública, Núria Moreno, “l'ocupació és un problema estès per tot Mataró” i exemplifica com, més enllà del cas de Set Partides, els últims mesos hi ha hagut conflictes vinculats amb els ocupes en un bloc de Via Europa, un de la Llàntia i “un altre del centre de la ciutat, que es va quedar sense aigua”.

De totes maneres, fonts municipals vinculades a l'acció del consistori als barris exposen que hi ha algunes zones de la ciutat amb més incidència de l'ocupació.

“Nosaltres treballem bàsicament a Cerdanyola Sud, Rocafonda i el Palau; són els barris on tenim més incidència com a servei. Això no vol dir que no hi hagi aquestes problemàtiques en altres zones de la ciutat”, exposen.

Aquestes mateixes fonts posen en relleu que aquests barris són els més vulnerables a aquest fenomen per factors de rotació de població, migratoris o de comunitats constituïdes. I que, per tant, requereixen més atenció.

Aurora Gironès, presidenta de l'Associació de Veïns del Palau, assegura que a la zona antiga del barri en gairebé tots els edificis hi ha ocupes: “I els pisos es van degradant perquè, sovint, no paguen comunitat ni arreglen les coses”, lamenta. 

Gironès afirma amb rotunditat que els veïns tenen la sensació “que no s'està fent res” per part de les autoritats. En aquest sentit, per exemple, afirma que de la gestió del seu bloc se n'encarrega una gestoria “perquè en alguns moments et desesperes”, i afegeix que hi ha altres blocs on “ja s'han donat casos que els veïns mateixos s'han unit per fer fora els ocupes”. 

CANVIS QUALITATIUS DE L'OCUPACIÓ  

Fonts municipals relaten que en els moments més durs de la crisi aquestes ocupacions eren protagonitzades per famílies o persones en situació de vulnerabilitat que buscaven una resposta a la seva necessitat de trobar una vivenda, sovint després de patir una execució hipotecària.

Ara, no obstant això, asseguren les mateixes fonts que s'estan transformant cap a unes ocupacions més conflictives i que en molts casos tenen presumptes “màfies” o grups organitzats al darrere.

L'aparent canvi idiosincràtic dels ocupes és el responsable de l'augment de mesures per prevenir l'ocupació que, segons la regidora Núria Moreno, està portant a terme el consistori de manera conjunta amb els cossos de seguretat.

Una de les característiques d'aquest nou tipus d'ocupació és, segons remarquen els veïns, la seva volatilitat. “Hi ha molta gent que ocupa i s'hi està de passada, n'ocupa un i al cap d'uns dies n'ocupa un altre o marxa a un altre lloc”, afirma  Aurora Gironès, des del Palau.

També Abdesamad El Bakali, president de l'associació cultural A l'Ouahda, responsable de la mesquita del barri, assegura que part d'aquestes noves ocupacions “solen ser per part de gent que ve de fora de Mataró, fins i tot de França o Bèlgica”.

Una altra de les circumstàncies que han canviat és l'inici d'ocupacions de pisos que són propietat de particulars, quan, habitualment, eren de grans propietaris o bancs.

DESMARCATGE DE LA PAH I LA PAC

Les causes d'aquests canvis s'han de buscar en el fet que les ocupacions ja no passen per les plataformes en defensa del dret a la vivenda, malgrat que aquestes no s'escapen de ser assenyalades per part dels veïns com a responsables d'una part de les ocupacions.

Així, tant des de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca com la Plataforma d'Afectats pel Capital, dues de les assemblees d'aquest tipus que actuen a Mataró, s'afirma que per part seva segueixen actuant de filtre perquè les ocupacions es facin basant-se en el respecte i la convivència i el respecte per la comunitat, i es desmarquen de les suposades màfies i ocupants conflictius, als quals diuen que no donen suport.

CONVIVÈNCIA DIFÍCIL DE GESTIONAR

Un element que enverina la qüestió és que part dels veïns suggereix que les ocupacions d'aquests barris estan protagonitzades, en bona mesura, per la comunitat magrebina, com en el cas de Set Partides. Davant d'aquestes afirmacions, Abdesamad El Bakali afirma que des del seu col·lectiu no defugen el problema, però reclama “no caure en la generalització. Si algú creu que un veí fa una cosa il·legal, sigui d'on sigui, s'ha de trucar a la policia perquè actuï”.

El Bakali es dirigeix també a la comunitat musulmana i adverteix que “si una cosa es fa de manera il·legal o il·lícita, no hi ha germandat musulmana, ni solidaritat, ni amistat que valgui. Pel fet que algú sigui del Marroc no tenim per què donar-li suport”. 

El president d'A l'Ouahda, que ja va assenyalar aquesta problemàtica mesos enrere en una entrevista a aquest diari, afegeix: “No podem caure en el 'nosaltres i ells' del que fa temps que vam ser víctimes. Si hi ha una ocupació conflictiva, hem d'estar del costat dels veïns afectats”.

En aquest sentit, segons personal tècnic de l'Ajuntament que treballa sobre el terreny, “més enllà d'episodis concrets, a Rocafonda i el Palau no hem tingut un gran conflicte social”.

¿PER QUÈ A ROCAFONDA I EL PALAU?

“Si has passejat pel barri, hauràs vist que tot són blocs de cinc pisos, el límit d'altura quan es van construir, amuntegats. No hi ha gairebé equipaments ni zones verdes, és un barri que neix de l'especulació”, explica Miquel Àngel Jiménez, vicepresident de l'Associació de Veïns de Rocafonda.

“La gent que arriba als 60 anys, els blocs sense ascensor no els van bé, i en tenir més poder adquisitiu marxen i els adquireixen persones de classes més obreres, amb menys poder adquisitiu. Això, vulguis o no, ha anat degradant la imatge del barri”, afegeix Abdesamad El Bakali.

El Pla integral Rocafonda-Palau 2001-2007 ja advertia que aquesta morfologia urbanística de la zona podia provocar  "un estancament del barri o fins i tot una arribada selectiva de la població que no pot accedir a una vivenda millor, que derivaria en una progressiva degradació del barri".

Des del 1998 al 2007, arran del context de creixement econòmic i de la urbanització de noves zones de la ciutat -amb edificis que disposaven d'aparcament, ascensor i zones verdes properes-, bona part de la classe mitjana de Rocafonda i el Palau es va desplaçar a noves zones de la ciutat, com Camí de la Serra o Via Europa.

Els nombres ho evidencien: en aquest període, el 70% de la població d'aquests barris és substituïda en un procés de rotació que comporta la caiguda del preu de la vivenda en un 30%.

Des d'aleshores, aquests barris han tingut una població molt flotant i inestable, en constant procés de substitució, deixant poc temps perquè es pugui realitzar un procés d'adaptació i acomodació dels recentment arribats en una comunitat difuminada.

Notícies relacionades

Mataró es prepara per a viure un Nadal amb més llums que mai, carrosses noves i nous personatges en la Cavalcada

Moren dues persones en un incendi en un habitatge a Mataró

Aquesta degradació del barri deixa també molts pisos buits, sovint propietat de bancs, que ara són el focus de l'ocupació.  

Més notícies de Mataró