Maria Coll: "Amb la tancada del Paranimf, es generalitza la politització dels estudiants"

La revolta estudiantil que va tenir lloc amb la tancada dels estudiants a la sala del Paranimf de la Universitat de Barcelona va marcar un abans i un després en l'articulació del moviment antifranquista universitari. Així ho relata, amb documentació inèdita i entrevistes exclusives, Maria Coll, qui acaba de publicar 'Al Paranimf!, La Primera revolta estudiantil' (Ed. Base). Parlem amb ella per descobrir com van succeir els fets i quines conseqüències van tenir en una Espanya encara sota el règim de Franco.

'Al Paranimf! La primera revolta estudiantil' sorgeix d'una anterior investigació que estava duent a terme. Per què decideix indagar en aquest episodi de la història?

L’any 2008, conjuntament amb Josep Puig Pla, vam publicar el llibre “La vaga d'usuaris de tramvies de Barcelona de 1957” (Ed. Eumo). En aquell llibre vam analitzar aquesta aturada dels transports des dels diferents sectors de la societat, els estudiants també. Aquesta va ser la primera incursió a uns anys del franquisme encara poc treballats. En el llibre actual,en canvi, malgrat tracta el mateix període, analitzo la Universitat i el moviment universitari, concretament el curs 1956-1957.

Els fets referits en el llibre són relativament poc coneguts. A què ho atribueix?

El franquisme és un període molt llarg de la nostra història però, de tots ells, els anys cinquanta són els anys menys estudiats, segurament perquè es troben a cavall del primer franquisme i de la dècada dels seixanta, anys d’obertura i d’esclat dels moviments antifranquistes. En el cas del moviment antifranquista estudiantil, sempre s’ha donat més relleu a esdeveniments com La Caputxinada (1966), que la tancada al Paranimf (1957), però sense el despertar dels estudiants a finals dels anys cinquanta, no s’hauria produït l’acte de Sarrià.

Quines són les principals novetats que aporta la nova crònica? Hi ha quelcom que no se sabés?

Ell llibre és una crònica detallada de la vigília i del dia de la tancada, però també explico fets precedents que van tenir lloc aquell curs a la universitat i que van marcar els esdeveniments, com les manifestacions contra l’entrada de les tropes soviètiques a Hongria i la vaga d’usuaris de tramvies. I, evidentment, explico les conseqüències que va suposar un desafiament tan gran al règim (sancions acadèmiques, sancions militars, judicis...) ; i les repercussions internacionals que va tenir aquest gest.

El llibre s’ha escrit gràcies a la descoberta de documents inèdits a diversos arxius catalans i de l’estat, com les declaracions dels estudiants i dels professionals de la Universitat respecte els fets ocorreguts a la universitat, i vint-i-cinc entrevistes realitzades a testimonis que aquell dia estaven al Paranimf. També, al final del llibre, es publica per primera vegada la llista de tots els estudiants de la universitat de Barcelona sancionats aquell curs 1956-1957.

Hi ha algun moment de la crònica que l'hagi sorprès especialment?

De la tancada al Paranimf sorprèn el volum d’estudiants, és la primera vegada que un acte contra la universitat del franquisme reuneix tanta gent, i per altra banda, el sistema de protesta. A diferència dels intents de manifestacions i de les corregudes davant dels grisos, que comencen aquest any i es generalitzaran a la dècada dels seixanta, en aquest cas, aprofitant la visita del director general d’Ensenyament Universitari a Barcelona, Tórcuato Fernández Miranda, els estudiants opten per una acció completament pacífica, ben coordinada i amb la participació de joves de diverses sensibilitats polítiques.

 

Eren els inicis d'una crítica pública contra la dictadura franquista per part dels joves del país. Va ser un moment clau?

Aquest curs és excepcional perquè per primera vegada entren a la universitat joves que no han viscut la Guerra Civil, la politització dels estudiants es generalitza i per primera vegada els estudiants participen massivament en els actes contra el règim franquista. La tancada al paranimf el 21 de febrer de 1957, amb la participació de més de 600 estudiants, és l’acte que simbolitza aquest canvi. En aquest curs, per exemple, els grisos entren per primera vegada a la Universitat. També aquest any el règim comença a parlar del “problema de la universidad”. El règim se n’adona que l’intent de feixització de la universitat, de les futures generacions, ha fracassat. De fet, fins i tot s’ha parlat de la Generació del Paranimf. No hem d’oblidar que formen part d’aquest curs persones que després han tingut molt de reconeixement a nivell social, cultural i polític al nostre país com: Salvador Giner, Xavier Rubert de Ventós, Jordi Solé Tura, Luis Goytisolo, Feliu Formosa, Ricard Bofill, Francesc Sanuy... entre molts altres.

Creu que es tendeix a glorificar excessivament alguns moments de la Transició i a menysprear-ne d'altres?

Encara no estem en moments de transició, sinó en ple franquisme. El 1957, l’Espanya de Franco just acabava de ser reconeguda en alguns organismes internacionals. La tancada al paranimf no és un gran acte, de fet, els estudiants només estan tancats a la sala durant quatre hores, però obre consciències, provoca canvis al règim i és base de futures mobilitzacions.

Notícies relacionades

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

Un incendi afecta un edifici de cinc plantes a Mataró

Més notícies de Mataró a l'edició local d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYAnotícies de Mataró