El futur de Can Cruzate de Mataró: un 'Guggenheim' o la Biblioteca Popular?

El grup municipal de CiU, al govern, planteja donar una nova utilitat a la l'illa de cases que queda darrere de la plaça de l'Ajuntament

fotodinarciumataro

fotodinarciumataro

3
Es llegeix en minuts
JOAN SALICRÚ / MATARÓ

En els dos anys i mig que queden de mandat, el grup municipal de Convergència i Unió de Mataró –segueix anomenant-se així encara que això cada vegada inquieta més la nova direcció local del PDeCAT d'Alfons Canela- s'ha proposat focalitzar els seus esforços en el casc antic de la ciutat, sota la premissa que el centre històric ha de ser “el motor de futur de la ciutat”, tant des d'un punt de vista econòmic com cultural i de promoció exterior. 

En aquest marc, els membres del grup de CiU han explicat aquest dimarts en una trobada amb periodistes que el govern municipal impulsarà un Pla Estratègic de tota aquesta àrea de la ciutat per repensar-la i donar-li una orientació definitiva, després d'uns anys en què ha faltat rumb en aquesta matèria, segons els ex convergents.

L'encarregada de dirigir aquest pla estratègic serà precisament la regidora d'Urbanisme Núria Calpe, que ja ha avançat que la peça principal que –segons el criteri dels sobiranistes- cal sotmetre a debat és el futur de l'illa de cases de Can Cruzate, situada al final de la plaça de l'Ajuntament, la major part de la qual està actualment en desús i és de propietat municipal.  

Anys enrere, el govern tripartit local de Joan Antoni Baron va arribar a plantejar una proposta que, en resum, dedicava la part baixa a locals comercials i vivendes als pisos superiors. I que va quedar paralitzada durant la crisi, davant la falta de liquiditat de l'Ajuntament de la capital del Maresme.

Però això sembla massa poc per als actuals socis de govern, CiU-PDeCAT. Sense anar més lluny, la pròpia regidora Núria Calpe ha respost així quan se li ha preguntat per com es podia transformar aquest espai: “No vull condicionar el govern local, però a la meva imaginació somnio que hi hagi un 'Guggenheim', un edifici singular, que donés personalitat a tot l'entorn, o que s'hi instal·li, allà, la biblioteca popular”.

CANVI DE LLOC PER A L'ANTIGA BIBLIOTECA DE CAIXA LAIETANA

L'equipament dedicat a les lletres al qual s'ha referit Calpe està actualment a la banda sud de la plaça, de manera que l'operació requeriria un intercanvi entre la Fundació Iluro, hereva de tot el patrimoni de Laietana, i l'Ajuntament.

Aquesta possibilitat, de totes maneres, té una prèvia i és que l'Ajuntament i la Fundació Iluro es posin d'acord mentre l'ens públic demani a la Diputació de Barcelona que incorpori l'antiga biblioteca de Laietana a l'erari públic, convertint-la en la tercera biblioteca de la ciutat.

Aquesta és la idea, precisament, que des de la Fundació Iluro van plantejar en diverses ocasions a l'alcalde Joan Mora en el mandat passat. Ho confirma l'actual president de la Fundació, hereva de Caixa Laietana, Pere Carles. “En aquests moments, la nostra preocupació és aconseguir que la biblioteca passi a formar part de la xarxa de biblioteques de la Diputació i segueixi donant el servei que dona des de fa tants anys”, ha afirmat Carles.

Si es firmés l'acord, Mataró passaria a tenir tres biblioteques públiques, complint el mapa de biblioteques que la Diputació va dissenyar per a Mataró: la Pompeu Fabra, l'Antoni Comas i la Biblioteca Popular, creació de la Mancomunitat de Catalunya i que va passar a mans de la llavors Caixa d'Estalvis de Mataró a finals dels anys 20. 

No obstant, Pere Carles nega que la possibilitat plantejada per Núria Calpe –el trasllat de la biblioteca a Can Cruzate- aquest dimarts s'hagi parlat amb l'equip de govern actual i ho situa com un futurible.

EL CAFÈ NOU, L'ALTRA GRAN PEÇA PER RENOVAR EL CENTRE DE LA CIUTAT

Durant la compareixença, el primer tinent d'alcalde Joaquim Fernàndez ha parlat també d'un altre projecte que CiU planteja com a clau per al centre de la ciutat: donar nova vida al Cafè Nou, l'espai que queda just a sobre de l'antiga presó i davant de la Sala Cabanyes.

Notícies relacionades

En aquest cas, als 230.000 euros que el pressupost de 2017 ja incorpora per renovar aquest espai, cal sumar-hi el milió d'euros que l'Ajuntament va demanar a la Unió Europea en el marc dels fons FEDER.

Més notícies de Mataró