Els cent primers dies de Bote: a l'expectativa

Entre l'estiu i el setembre políticament tan intensos que hem viscut, els 100 primers dies del nou govern municipal de Mataró i per tant també del socialista David Bote com a alcalde de la ciutat han passat pràcticament inadvertits.

El 27-S Bote va tenir, coses de la vida, un bon regal: malgrat la victòria de les forces independentistes a la ciutat, Mataró va ser l'única població de les que tenen més de 100.000 habitants del país, a més de Barcelona i l'Hospitalet, on el seu partit va augmentar mig miler llarg de vots en relació amb el 2012.

Seria absurd pensar que hi pot haver un 'efecte Bote' tres mesos després que assumís la vara d'alcalde, però de moment sí que serveix per confirmar que el nou alcalde de la ciutat o cau bé majoritàriament o no genera un especial rebuig, diguem-ho com vulguem.

Això és, probablement, gràcies a l'omnipresència que ha desplegat en aquests tres primers mesos i també a la prudència i la senzillesa que exhibeix allà on va, malgrat que precisament la seva timidesa li faci males jugades. A més, en alguns moments sembla que Bote encara no hagi assumit del tot el que el nou càrrec implica i es mou encara amb poca traça. 

Curiosament, de totes maneres, la seva corpulència l'afavoreix i li serveix d'antídot contra la idea d'un alcalde inexpert. Així, dies enrere, amb l'alcalde Mayoral de Granollers o de Juli Fernández de Sabadell, presentant el reforç del bus orbital, semblava un alcalde plenament "consolidat", encara que en realitat faci tan pocs dies que governa.

BONA NOTA A LES SANTES

A finals de juliol, Bote va passar amb nota l'examen que suposen Les Santes per a qualsevol alcalde de Mataró: va fer el que se suposa que ha de fer un alcalde durant la festa major. Va ballar, va cridar, es va deixar carregar a les espatlles dels “momeroters” el 28 al migdia... i va sortir airós del No N’Hi Ha Prou, un acte que ha agafat una forta càrrega nacionalista... que ell va aconseguir viure amb una certa naturalitat enfundat en una samarreta amb la bandera de Mataró del Rugby Club Mataró (ja ho havia apuntat ell mateix en el pregó de Les Santes, el dia 25; la bandera de Mataró com a punt de trobada de tots els mataronins. A Bote el debat sobre la independència i la temàtica nacional l'incomoden i molt).

Més aviat, al contrari, la festa major li va permetre presentar-se en societat i fins i tot crear una certa connexió amb el Mataró Centre al qual és estrany, a partir de l'anècdota de les seves ulleres vermelles, que s'han convertit en la seva millor icona, i que els membres de la colla de l'àliga van saber satiritzar amb elegància.

Durant aquest mes de setembre, Bote ja ha fet un cert canvi de xip i ha començat a no trepitjar tanta ciutat sinó més despatx. És moment de preparar les ordenances i els pressupostos del 2016, que necessiten un soci fora del govern. Aquesta serà la primera gran qüestió clau, confirmar que Esquerra o algun altre grup els avali; la primera prova de foc per assajar la cintura política del nou alcalde i els seus col·laboradors més estrets en l'àmbit polític, tenint en compte el fragmentat panorama del consistori --de moment, respecte a això, a  Bote li costa trobar el to entre magnànim i enèrgic; haurà de seguir-ho intentant--.

Abans d'aprovar els comptes per a l'any que ve, el nou executiu ja ha hagut d'anunciar una mesura per al 2016, que, endarrerida amb bonificacions durant tres anys, ara esclata amb tota la força: l'augment de l'IBI, que notaran el 62% de les famílies mataronines.

D'altra banda, però, també s'han pogut començar a veure els primers signes indicant cap on pot anar la cosa en matèria d'inversions, realment. Fa tant de temps que veiem un govern de Mataró que no podia invertir pràcticament gens a la ciutat que la decisió d'on es destinen 150.000 euros ja és un gran què.

BOTE ESPERONA ELS DUBTES SOBRE LA FESTA AL CEL

La cohabitació amb el soci de govern --CDC, encara que formalment segueix sent el grup municipal de CiU-- ha sigut correcta, exceptuant l'estira-i-arronsa de la Festa al Cel, que encara no sabem si es tornarà a fer l'any que ve o no. En aquest sentit, els enigmàtics missatges llançats a través de les xarxes socials pel mateix Bote durant l'acte no fan més que afegir confusió.

Tampoc en una entrevista a ‘El Tot Mataró’, dos divendres enrere, va aclarir res en aquest sentit, més aviat al contrari, malgrat l'èxit de públic que va tenir l'activitat (115.000 persones). Ben aviat s'haura de dir.

Passats aquests primers 100 dies de cortesia és l'hora que Bote agafi el pinzell i comenci a dibuixar els traços gruixuts del que serà el seu mandat. És l'hora que comenci, sense por, a prendre decisions i a mostrar-se políticament. A definir prioritats i estratègies, a apuntar cap on vol anar i com pretén fer-ho. A dir sí i dir no. A fer política, en definitiva. A presentar resultats, especialment en la ja mítica assignatura de "Vinguda d'El Corte Inglés", que cap dels últims alcaldes ha aconseguit superar amb nota.

També és l'hora que comenci a donar respostes a les peticions que veïns i ciutadans li han fet aquests 100 dies; com apunta un exalcalde, "la segona vegada que passes per les activitats veïnals, comencen a passar-te llista del que et van demanar en la primera visita". A dibuixar, doncs, el relat que la ciutat ha d'escriure aquests pròxims quatre anys. I, per tant, l'actualització del ‘software’ que el ‘hardware’ Mataró necessita urgentment.

Notícies relacionades

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

Un incendi afecta un edifici de cinc plantes a Mataró

S'ha acabat el pròleg. Que comenci la funció, per favor.

Llegiu altres anàlisis de política municipal