No va ser Aranjuez-Madrid, va ser Barcelona-Mataró
Un manifest reivindica el paper de Miquel Biada en l'arribada del tren a la Península i a Mataró, la seva ciutat, com el quilòmetre 0 del transport ferroviari estatal
L'acte coincideix amb el 225 aniversari del naixement del promotor del tren i s'inclou dins del projecte 'Mataró, ciutat de valors'
Arribada del ferrocarril a Aranjuez segons el film ’El Marqués de Salamanca’, produïda amb motiu del primer centenari del tren Barcelona-Mataró. /
La polèmica Catalunya-Espanya ve de molt lluny i ha tingut moltes expressions al llarg dels últims 300 anys. Un d'aquests elements que en el passat ja es van entreveure com a focus de conflicte és sobre quina línia de tren es considerava la primera de la Península, si la de Madrid-Aranjuez --que va començar a prestar servei el 9 de febrer del 1851-- o si el de Barcelona-Mataró --que va fer el seu viatge original el 28 d'octubre del 1848, gairebé tres anys abans.
Les dades canten, evidentment, però sempre hi ha formes d'intentar camuflar-les. N'hi va haver una mostra el 1948, quan es complia el centenari del primer ferrocarril de la Península --però no d'Espanya, perquè el primer tren va començar a funcionar a Cuba el 1837, quan l'illa encara era espanyola--: la Comissió Oficial del Primer Centenari del Ferrocarril d'Espanya, dependent del Ministeri d'Obres Públiques, encarregada d'organitzar els actes per commemorar l'esdeveniment, va decidir fer una pel·lícula basada en el marquès de Salamanca --José María de Salamanca i Mayol-- i el ferrocarril Madrid a Aranjuez per intentar modificar mediàticament la realitat.
Com era d'esperar --fins i tot en aquells moments del franquisme inicial--, la corporació local de Mataró va voler treure pit i reclamar l'origen de la xarxa ferroviària estatal. Però el Govern central no va voler que els mataronins se sortissin amb la seva i, davant les queixes de les autoritats locals, el Governador Civil de Barcelona va destituir l'alcalde del moment, Joaquim Boter de Palau, el 30 de setembre del 1948.
D'aquesta manera, el 28 d'octubre del 1948, es va celebrar el centenari sense més protestes, amb gran correcció a nivell local de les autoritats centrals, però sense la projecció nacional que s'esperava des de la Ciutat de Mataró”, segons consta a la web del Cercle Històric Miquel Biada, entitat que recorda la figura de l'impulsor del primer ferrocarril peninsular.
Precisament, afirmar amb rotunditat Mataró com a "quilòmetre zero" de la xarxa ferroviària espanyola era un dels dos objectius de l'acte que aquest dissabte va tenir lloc al Centre Cívic Cabot i Barba de la capital del Maresme, impulsat pel Cercle Històric, amb el suport del consistori i en el marc del projecte de ciutat ‘Mataró, ciutat de valors’. Estava previst que es portés a terme a l'actual estació de tren, just davant, però la pluja ho va impedir.
“Històricament hi ha hagut un intent per menysvalorar aquest fet i per donar primacia al tren de Madrid-Aranjuez, però s'ha de recordar que aquesta instal·lació va començar a funcionar el 1851. Aquí i ara, s'ha de reivindicar: Mataró és el quilòmetre zero del transport ferroviari a l'Estat”, es podia llegir al manifest difós pel Cercle, secundat per diverses entitats de la ciutat i que l'alcalde, Joan Mora, va llegir de forma solemne.
Rehabilitar la figura de Biada a Mataró
L'altre objectiu de la iniciativa era reivindicar públicament, coincidint amb el 225 aniversari del naixement d'aquest il·lustre mataroní, la imatge de Miquel Biada, que com acostuma a passar "no és profeta a la seva terra".
L'alcalde Joan Mora va qualificar Biada de "visionari" que va haver d'anar-se'n de la seva ciutat "però mai va perdre els orígens", i que també va tenir "generositat per invertir, no en propietats per a ell", sinó en una línia ferroviària que seria clau en el futur de la xarxa espanyola de trens.
Per la seva part, el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, va destacar la faceta de Biada com a "home emprenedor" i es va mostrar satisfet de la voluntat del Cercle Històric Miquel Biada i de l'Ajuntament de promocionar al figura de l'impulsor del primer tren.
Finalment, el director de Rodalies de Catalunya, Miquel Pérez, va destacar la rellevància de l'estació de Mataró, segona de Catalunya pel que fa al nombre de passatgers i per on passen actualment 216 trens en dies laborables, amb una freqüència d'un comboi cada 6 minuts en sentit Barcelona.
A l'acte també va prendre la paraula el president del Cercle, Antoni Biada, descendent del promotor del tren, i hi van assistir els exalcaldes de Mataró Francesc Robert Graupera i Manuel Mas, així com la directora del Museu del Ferrocarril de Catalunya, Pilar García, i diversos regidors de l'Ajuntament.
El valor de la iniciativa
Notícies relacionadesL'acte d'homenatge al promotor del primer tren s'emmarca en el projecte ‘Mataró, ciutat de valors’, una iniciativa impulsada per l'Ajuntament de Mataró i l'Associació Cultural Valors, amb el suport de la Diputació de Barcelona. Durant aquest any, cada mes, la capital del Maresme reflexiona al voltant d'un valor i aquest novembre el valor de debat és la iniciativa i la figura històrica que s'ha associat a aquest tema ha estat precisament la de Miquel Biada.
- Calendari laboral Els 2 ponts festius a Barcelona abans de l'estiu i un superpont per a qui es pugui agafar dies
- Club d’Estil d’EL PERIÓDICO 30 anys sense Audrey Hepburn: set encerts d’una icona d’estil immortal
- Calendari laboral Els 2 ponts festius a Mataró abans de l’estiu i un superpont per a qui pugui agafar-se dies
- 'Bogeria' i discriminació femenina Marisol Donis, farmacèutica: "El 90% de les dones en psiquiàtrics no tenien cap patiment, se les treia del mig"
- Michael Jackson, més blanc que mai
