Finançament il·legal del PP a Madrid

Bárcenas declara davant el jutge que va entregar 60.000 euros d’un constructor a Esperanza Aguirre

  • L’extresorer del partit afirma que una donació semblant «mai era altruista», perquè «obria portes»

  • Assegura que Fundescam es va fundar per finançar el PP de Madrid a petició de García Escudero i Romero de Tejada

Bárcenas declara davant el jutge que va entregar 60.000 euros d’un constructor a Esperanza Aguirre
Es llegeix en minuts

L’extresorer del PP Luis Bárcenas no ha defraudat i davant el jutge Manuel García-Castellón ha disparat contra la presa més cobejada del cas Púnica: l’expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre. Segons el seu testimoni, ell mateix i qui era el seu cap a la tresoreria del partit, el difunt Álvaro Lapuerta, li van entregar un sobre amb 60.000 euros d’un constructor, van informar fonts jurídiques. El problema és que, com ja va advertir el seu advocat en el judici de la caixa b del PP ha admès que no té més proves que les seves pròpies paraules, cosa que se li pot tornar en contra, perquè poc després d’acabada la compareixença l’expresidenta va anunciar que es querellaria contra ell per fals testimoni.

Bárcenas, que va dir no recordar amb exactitud si havia sigut el 2007 o el 2008, ha explicat al jutge que els diners procedien de la constructora Ploder, el que era president en aquell moment, Luis Gálvez, ja apareixia entre els empresaris que van realitzar donacions al PP, segons les anotacions manuscrites que el mateix extresorer havia registrat amb les entrades i sortides de diner negre del partit. Va ser Gálvez qui va indicar la quantitat que entregava; els tresorers no ho van comptar, però, d’acord amb el gruix del sobre, Bárcenas calcula que hi devia haver bitllets de 500 euros. Va assenyalar que una donació per aquesta quantitat «no és altruista», perquè, tot i que ignorava si implicava una adjudicació concreta, servia per «obrir portes».

No va tenir més contacte amb Aguirre quant al finançament del partit a Madrid. Ho va justificar que cada estructura regional té el seu propi sistema de finançament i havia de ser autosuficient. En el cas de Madrid se n’ocupava el seu gerent, llavors Beltrán Gutiérrez, ja imputat, i l’organització del qual va elogiar Bárcenas, tot i que va assegurar que actuava per mandat de la presidenta Aguirre i de qui va ser secretari general del PP de Madrid. Per aquest lloc han desfilat, entre d’altres, l’expresident madrileny Ignacio González i l’exconseller de Justícia Francisco Granados. L’advocat d’aquest últim, Javier Vasallo, va demanar que es canviés la condició de Bárcenas de testimoni a imputat, cosa que va ser rebutjat pel magistrat.

Fundescam

A causa d’aquesta estructura autònoma, les referències de Bárcenas al finançament madrileny són puntuals, tot i que no per això irrellevants. En aquest sentit, va relacionar directament la fundació Fundescam amb el finançament il·legal del partit, a l’explicar que es va crear a instàncies d’un altre dels exsecretaris generals del partit a Madrid, Ricardo Romero de Tejada, i l’expresident del Senat Pío García Escudero per poder rebre la donació que la CEOE els havia comunicat que tenia previst efectuar en el PP madrileny. Segons la seva versió, només la patronal madrilenya podia realitzar donacions directes al partit regional.

Notícies relacionades

L’extresorer va afirmar que el 90% de les donacions rebudes eren procedents de constructors, tot i que va refusar citar-los i amb prou feines si ho va fer amb José Miguel Villar Mir, d’OHL i Grup Villar Mir, un dels principals beneficiaris del partit. Davant el jutge el va situar, a més, en un parell de dinars amb García Escudero.

Bárcenas, que ja ha comunicat a la Sala Penal de l’Audiència Nacional que posava a la seva disposició els 22 milions d’euros que tenia bloquejats en comptes suïssos, podrà disfrutar ben aviat de permisos. La Junta de tractament de la presó de Soto del Real ha proposat per a ell dos de sis dies, cosa que des del PP va ser contestat amb un tuit amb el següent text «pacta sunt servanda». El permís, que ha de ser avalat pel jutge central de Vigilància Penitenciària, no hauria de plantejar massa problema, perquè ja ha complert quatre anys i mig i el seu compliment màxim s’ha fixat en 12 anys, pel triple del delicte més greu pel qual se’l va condemnar.