Anar al contingut

Construcció de vivendes

El TSJM cancel·la el pla urbanístic del Taller d'Artilleria de Chamberí

La Justícia madrilenya afirma que no es valora la rendibilitat econòmica de la nova urbanització: «No n'hi ha prou amb ser econòmicament viable»

La promotora anava a construir 330 habitatges sobre una superfície amb més de 14.000 metres quadrats

El Periódico / Agencias

El TSJM cancel·la el pla urbanístic del Taller d'Artilleria de Chamberí

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha cancel·lat el pla urbanístic del Taller d’Artilleria de Chamberí aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Madrid el 2015. El TSJM considera que omet els requisits de reserva de sòl (10%) per a vivenda protegida i no traçar un informe de sostenibilitat econòmica que argumenti la viabilitat del projecte referent a les càrregues generades. 

Sobre aquesta àrea es preveu la construcció de 330 habitatges en una superfície total de l’àmbit de 14.568,78 metres quadrats i una edificabilitat 54.225 metres quadrats d’ús residència, una actuació que havia sigut criticada per associacions com Ecologistes en Acció o Madrid Ciutadania i Patrimoni, entre altres. Aquests col·lectius van criticar al seu dia que s’esfondrés l’esmentat taller per construir vivendes en aquest enclavament, al considerar que tenia valor històric i patrimonial. 

En una sentència, la Sala Contenciosa Administrativa del TSJM estima parcialment el recurs interposat contra aquest Pla Parcial de Reforma Interior del Taller de Precisió d’Artilleria, ubicat al carrer Raimundo Fernández Villaverde, promogut per la cooperativa Residencial Maravillas i validat pel Consistori el 2015. L’alt tribunal madrileny explica que la fitxa del Pla General d’Ordenació Urbana de la capital recollia un canvi d’ús públic (infraestructura dotacional) a un privat residencial amb una edificabilitat que superaria les 300 vivendes, si bé l’informe del Canal d’Isabel II parlava de 450), al costat de sòl a cedir per a zona verda i altres finalitats. 

Ús residencial 

Per al desenvolupament de l’àmbit s’utilitza un instrument urbanístic, Pla Parcial de Reforma Interior dins del teixit urbà, on s’estableix l’obligació de disposar d’infraestructures o dotacions públiques conformes a les necessitats de la zona, criteri seguit en operacions com Mahou-Calderón, Chamartín o Passeig de la Dirección. Tot això partint del reial decret de la Llei del Sòl i Rehabilitació Urbana. 

«Però és que l’esmentat article 7 del RDL 7/2015 preveu la transformació urbanística en una sola parcel·la sempre que s’estigui, com és el present cas, en una reurbanització o nova urbanització, a més amb un clar i absolut canvi d’escenari urbanístic amb repercussions en tot l’àrea homogènia de l’àmbit en qüestió, ja que es perd una infraestructura dotacional d’una administració pública i se substitueix per un ús residencial amb més de 1000 persones», argumenta la Sala. En conseqüència, estipula que per al cas del projecte del Taller d’Artilleria de Chamberí s’ha de destinar sòl adequat i suficient per a usos productius i ús residencial, amb «reserva en tot cas d’una part proporcionada a vivenda subjecta a un règim de protecció pública que, almenys, permeti establir el seu preu màxim en venda, lloguer o altres formes d’accés a l’habitatge, com el dret de superfície o la concessió administrativa».

«Acabant en el següent paràgraf que aquesta reserva serà del 10 per cent al sòl urbanitzat que s’hagi de sotmetre a actuacions de reforma o renovació de la urbanització, que corrobora l’exposat que constitueix aquesta transformació urbanística que executa el present PPRI, que, contrariant a aquest precepte, no ha establert tal reserva en els termes de l’esmentada norma», recalca. Al conveni de gestió subscrit entre l’Ajuntament i la societat cooperativa, s’estipulava que l’administració local rebrà 5.422 metres quadrats de sòl d’ús residencial (relativa a la cessió obligatòria del 10%), 1.000 metres quadrats situats en la planta baixa de l’edifici projectat amb un espai annex per a l’equipament infantil i l’esmentada superfície destinada a zona verda, tal com va indicar al seu dia el Consistori.

Informe rebutjat

En la sentència també s’estima el recurs per a la impugnació del projecte pel que fa a les deficiències de la memòria de sostenibilitat econòmica del pla en els termes que marca la legislació, tipificats en la Llei del Sòl de la Comunitat de Madrid. En concret, s’ataca per la recurrent l’informe aportat per la promotora a l’entendre que no es dona compliment del contingut mínim exigit en la legislació, en què es ponderi l’impacte de l’actuació a les arques públiques per les infraestructures i equipaments a desplegar, així com en termes de rendibilitat (equilibri entre benefici i càrregues financeres derivats de l’actuació urbanística).

El TSJM rebutja l’informe presentat per Metropolitan Maravillas ja que s’assegura que la promoció del desenvolupament resulta econòmicament viable quan, segons el parer de la Sala, en «cap cas es valora la rendibilitat econòmica de la nova urbanització, ja que ni tan sols es recull una previsió dels ingressos per la venda dels pisos o d’un altre tipus, a fi de poder determinar la seva viabilitat econòmica en aquests termes legals». «No n’hi ha prou amb dir de forma genèrica que aquest instrument és econòmicament viable (...). En conseqüència, l’esmentat motiu de nul·litat ha de prosperar», recull la resolució.