UNIVERSITAT COMPLUTENSE DE MADRID

La justícia avala la incompatibilitat de Monedero per ser consultor

El TSJM dona la raó a la Universitat Complutense

zentauroepp37242997 madrid 11 0 2017 ii asamblea ciudadana de podemos  vistalegr170916161948

zentauroepp37242997 madrid 11 0 2017 ii asamblea ciudadana de podemos vistalegr170916161948 / JUAN MANUEL PRATS

2
Es llegeix en minuts
El Periódico / Agències

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha donat la raó a la Universitat Complutense de Madrid i ha avalat la resolució en què va denegar a Juan Carlos Monedero la compatibilitat per dedicar-se a la consultoria política i econòmica.

La Secció Setena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha revocat, per ser contrària a dret, la sentència del jutjat contenciós administratiu número 15 de Madrid que declarava nul·la la decisió del rector de la Universitat Complutense de Madrid de denegar aquesta compatibilitat.

Juan Carlos Monedero, un dels fundadors de Podem, va sol·licitar aquesta compatibilitat per compaginar la seva labor de professor titular a temps complet d'aquest centre amb la realització d'activitats privades de consultoria política i econòmica, producció audiovisual i realització de projectes vinculats a les ciències socials. 

Expedientat

La denegació de la compatibilitat va derivar en l'obertura d'un expedient a Monedero que es va saldar el juliol del 2016 amb una sanció de sis mesos de feina i sou per falta molt greu.

En principi, el jutge de la sala contenciosa administrativa número 15 de Madrid va donar la raó parcialment al fundador de Podem, al tenir en compte que va renunciar a part del seu complement específic per poder compatibilitzar la funció pública amb la privada i, a partir d'aquí, va considerar que no existia "cap raó" per negar-li aquesta compatibilitat.

Per això, va tornar l'expedient a la universitat perquè es tornés a pronunciar sobre la petició de Monedero, d'acord amb el nou marc legal i prèvia renúncia de l'exdirigent de Podem a l'excés del 30% sobre el seu complement específic.

Però la Complutense va recórrer al TSJ de Madrid, que ha estimat els seus arguments al determinar que la normativa bàsica estatal estableix que el professorat universitari a temps complet té consideració d'"especial dedicació", de manera que no té opció de renunciar a part del seu complement per dedicar-se a altres tasques.

Els seus arguments

Conclou que no és aplicable en el seu cas l'excepció inclosa el 2012 per als funcionaris de l'Administració General de l'Estat. Desestima així mateix els arguments de Monedero, recolzats en exemples en altres universitats (cita les d'Alacant i Cartagena) de resolucions favorables a la compatibilitat en casos similars amb independència de si els sol·licitants són empleats a temps complet o parcial. 

A judici del TSJ, els tribunals "no poden convalidar judicialment un eventual error patit en una altra actuació anterior, i cometre'n un altre". Pel que fa a les al·lusions del professor a casos similars que s'han produït a la Complutense, el tribunal respon que només s'han acreditat concessions de la compatibilitat a professors titulars "a temps parcial".

Notícies relacionades

La sala aprofita la sentència per qüestionar un règim d'incompatibilitats regulat en el dret espanyol, que data de fa més de 30 anys, i en què detecta "certa incongruència". Suggereix de fet "que resulti ser, avui dia, una mica, per no dir molt, anacrònic, cosa que potser fara convenient, o fins i tot exigiria, una revisió a fons d'aquest per part del legislador", però això no justifica que els tribunals suplantin el poder legislatiu ni actuïn "recargolant" la normativa aplicable.

Planteja que la valoració dels llocs de treball i la fixació de les retribucions ha de respondre a una anàlisi objectiva, minuciosa i detallada per part de l'Administració, determinant en cada cas concret les condicions o capacitats exigibles al funcionari, de manera que la mera retribució del factor d'incompatibilitat podria, o potser seria obligatori, comportar la impossibilitat de renunciar a la seva quantia i la incompatibilitat.