Ricky troba l’èxit (i la felicitat) a Cleveland

  • El base dels Cavs s’exhibeix al Madison davant els Knicks amb 37 punts, el seu rècord d’anotació a l’NBA

  • En el seu cinquè equip en 10 anys, el jugador català viu el millor moment de la seva carrera

Ricky troba l’èxit (i la felicitat) a Cleveland

Twitter NBA

4
Es llegeix en minuts
Luis Mendiola
Luis Mendiola

Periodista

ver +

Ha sigut un procés llarg i ple d’alts i baixos des que, a mitjans del 2011, es va acomiadar del Barça i va aterrar als Minnesota Timberwolves com un ídol adolescent a la recerca de la glòria. Però en aquest llarg camí, complicat per dues greus lesions i diversos traspassos, Ricky Rubio sembla haver trobat, finalment, la clau de l’èxit i també de la felicitat. Ho ha aconseguit on menys ho esperava: a Cleveland, el cinquè equip en els seus 10 anys a l’NBA, en el qual ningú creia fa un mes escàs, quan va arrencar la nova temporada, i al qual es va incorporar amb escasses expectatives i amb la idea d’acabar el seu contracte i tornar a Europa rondant-li el cap.  

«Crec que ha sigut una de les millors nits en els 10 anys que porto a la lliga i em sento molt feliç per això», va admetre somrient Ricky després de firmar una actuació descomunal, rubricada amb 37 punts i 10 assistències, amb la qual va ajudar els Cavs a superar els emergents New York Knicks (109-126) i situar Cleveland amb un balanç de 7-4 en aquest inici de temporada, que convida a somiar.

«Bogeria de Rubio en el Garden ara mateix», va tuitejar LeBron James per als seus més de 50 milions de seguidors enmig del recital de Ricky, donant-li crèdit al base del Masnou que va ser a totes les quinieles de l’estiu per reforçar els seus Lakers, abans que la incorporació de Russell Westbrook fes saltar tots els plans i l’empenyés cap a Cleveland, un equip en reconstrucció, on tornar a començar de zero i al qual va arribar sense gaires ganes. «Estic una mica cansat de tants canvis», va dir després del seu traspàs.

Després d’una primera etapa de certa estabilitat al Minnesota (del 2011 al 2017), Ricky va entrar en una roda de traspassos que el van portar, primer al Utah Jazz (2017-2019), després als Phoenix Suns, on va semblar que podria assentar-se, tot i que va tornar a entrar en un altre traspàs que el va portar de tornada a Minnesota el 2020, i després d’un curs atziac, sortir en direcció a Cleveland. «Estic una mica cansat, però porto 10 anys a l’NBA i sé com funciona. Tot porta temps a un jugador com jo a qui li agrada l’estabilitat, sobretot ara que tinc una família, que fora del camp també la necessito», va valorar.

Millora en el tir

La seva actuació, segurament, no va provocar cap sorpresa entre els aficionats europeus, que coneixen el seu talent. Sense anar més lluny, Ricky va firmar 38 punts davant els EUA en els quarts de final de Tòquio 2020 a l’agost. Al darrere hi havia moltes hores de treball amb Raúl López. Però els aficionats nord-americans no coneixien el seu perfil més determinant. «Després del meu millor estiu amb la selecció volia seguir al mateix nivell i crec que m’ha adaptat bastant bé al rol de sortir de la banqueta. He encaixat bé després de les converses amb Bikerstaff», destaca Ricky. «Després dels Jocs, vaig estar treballant per ajustar el meu joc als canvis que s’estan produint a l’NBA. Ara els bases sembla que fan més triples i més tirs. M’hi estic adaptant, treballant-hi i el treball dona els seus fruits, i aquesta nit ha sigut una d’aquelles nits», va explicar després del partit. 

Els 37 punts, en una sèrie de vuit triples de nou intents, van consagrar Ricky al Madison, el temple del bàsquet de Nova York, i milloren la marca que tenia a l’NBA amb 34 punts que va aconseguir amb els Jazz el 2018 davant els Spurs. Ricky es converteix així en el primer jugador a la Lliga amb almenys 35 punts, 10 assistències i 8 triples sortint des de la banqueta. 

Notícies relacionades

El base dels Cavs va confessar, a la sala de premsa, que la seva trajectòria a l’NBA no ha sigut la que esperava. «Arribar aquí ha sigut tot un procés físic i mental. Quan vaig arribar, ho vaig fer amb molta confiança, però em vaig trencar el genoll el meu primer any, el quart any vaig tenir una operació de turmell, després problemes personals...», va explicar. «Potser ha sigut un procés més llarg del que la gent esperava, però al final cada un té el seu camí. No hi ha un moment exacte. Però ara estic en un moment de molta confiança», va apuntar per destacar com a clau el seu pas pels Jazz de Quin Snyder, i l’estiu del 2019 en el Mundial amb Espanya. «Em va permetre consolidar-me com una gran estrella amb la selecció després de molts anys no sent a l’ombra, però sí ajudant molts jugadors a brillar individualment».

Ricky també va donar crèdit al seu treball a la selecció. «He crescut amb ells. Ha sigut un honor i he après dels millors i he tingut la sort de jugar amb jugadors històrics i aconseguir coses importants. És veritat que la carrera d’un jugador és individual, però la selecció m’ha ajudat moltíssim. La meva connexió amb Scariolo és molt bona i aquest estiu m’ha ajudat a tenir més confiança a Cleveland».