Curry, o l'art de la NBA

Si existeix aquest Déu en el qual Stephen Curry creu amb una fe absoluta, el mateix base dels Golden State Warriors és un dels seus miracles. Almenys en una pista. Aquesta setmana els d'Oakland van firmar el millor inici de temporada en la història de la NBA, sumant davant els Lakers la seva 16a victòria, i al centre de la meravella warrior hi ha el número 30, un jugador de 27 anys que, en la seva setena temporada a la NBA i només sis mesos després d'alçar-se amb el títol de MVP i portar els d'Oakland al seu primer anell des del 1975, segueix deixant tothom bocabadat mentre va millorant les seves pròpies estadístiques: 32,1 punts per partit, 5,1 rebots, 5,9 assistències...

Alguns números del base que en les dues últimes temporades ha batut rècords de triples són lleugerament millors que els de Michael Jordan a les mateixes altures de carrera i sense que per primera vegada es vegi com un sacrilegi (encara que per a alguns sempre ho serà), ja hi ha qui els posa tots dos a la mateixa frase. Ho va fer Kevin Garnett després que Curry anotés 46 punts en els seus Timberwolves. «Igual que Jordan era una cosa totalment diferent, aquest noi és únic -va tuitejar-. És bell per al bàsquet».

Steve Nash, que assessora els Warriors, ha mantingut una sàbia distància al declarar que «no compararia ningú amb Michael Jordan», però, dient-ho sense dir-ho, dóna a Curry un espai a l'altar que fins ara era intocable. «Steph s'està tornant una categoria històrica en si mateix, està en el millor moment de la seva carrera i hi estarà uns anys més. La forma com millora i el nivell al qual juga és... com ningú més. La seva capacitat de fer tirs i al mateix temps buscar crear jugades és històrica -ha declarat el que va ser base dels Suns-. Crec que serà difícil trobar un jugador amb més talent en la història d'aquest esport».

El miracle Steph s'edifica més que en números. Hi ha per exemple el seu art a la pista, que portava The New York Times a dedicar-li un reportatge en el qual ballarins professionals analitzaven la seva immensa capacitat de moviment i coordinació, aparentment sense esforç. «És com un mag fent malabars amb la pilota quan està a un metre de terra», deia el director artístic de la companyia de ballet d'Oakland, Graham Lustig, meravellat per la capacitat de Curry d'improvisar, de driblar, de crear una cosa nova en cada jugada. «Sembla que es mou en una dimensió lleugerament diferent de la de la resta».

Qüestió de fe

No tots van creure sempre que en aquests 1,91 metres i en un físic que no destacava per la seva gran capacitat atlètica hi havia una superestrella que, com s'ha dit, té «una eficiència ofensiva que desafia la lògica». Quan Curry va acabar l'institut, cap universitat li va oferir una beca, cap llevat de la de Davidson, a Carolina del Nord, on van veure el potencial d'un talent subtil que ara és evident: l'atenció a cada detall, la gran disciplina i l'ètica de treball, l'entrenament incansable, la superació de debilitats...

El 2009 Curry era en el draft de la NBA. El seu agent i el seu pare, Dell Curry, que va jugar 16 anys a la lliga, volien que anés als Knicks, però es van avançar els Warriors, que entre el 1995 i el 2009 no havien arribat als play-offs. La seva sort havia canviat amb aquesta setena elecció. Començava a néixer l'estrella.

Notícies relacionades

Popovich renova amb els Spurs i serà l’entrenador més ben pagat de la història de l’NBA

Wembanyama, número 1 del draft, jugarà per als Spurs

Un turmell dret amb tendència a lesionar-se va fer trontollar la fe en Curry la temporada 2011-2012, quan es va perdre 56 partits. Potser per això Nike, l'any següent, ni tan sols va igualar una oferta irrisòria per als termes habituals a la NBA (quatre milions de dòlars) i va ser Under Armour qui va fitxar i va llançar el Curry One. En alguns models la llengüeta porta el número 4.13, referència a un vers bíblic també parcialment brodat. «Tot ho puc» (en Crist que m'enforteix). Les vendes es van disparar. A Nike encara se'n deuen fer creus.

Casat amb la seva nòvia de la universitat i pare de dues filles, Curry tan aviat juga a golf amb Barack Obama com força la NBA a organitzar una conferència de premsa internacional. Afamat de més anells («la sensació embriaga») manté una humilitat i accessibilitat que impressionen i que segueix deixant el món sense paraules. Quan van preguntar a Jeff Hornacek si ha vist alguna cosa com Curry, el tècnic dels Suns només va saber dir. «No, és ridícul».