VIDEOPODCAST

Miqui Otero: «La mentida és una altra manera d’anomenar la ficció»

L’escriptor, que l’any passat va publicar ‘Orquesta’, novel·la amb què va saltar Penguin Random House, un dels dos grans grups editorials a Espanya, protagonitza el nou episodi de ‘Libros y Cosas’

Miqui Otero: «La mentida és una altra manera d’anomenar la ficció»

PI

2
Es llegeix en minuts
María Soto

Miqui Otero (Barcelona, 1980), que l’any 2024 va rebre l’elogi unànime de la crítica amb la seva novel·la ‘Orquesta’ (Alfaguara), amb la qual va fer el salt a Penguin Random House, un dels dos grans grups editorials a Espanya, després d’una trajectòria vinculada a segells independents com Alpha Decay o Blackie Books, és aquesta setmana el convidat d’Inés Martín Rodrigo i Álex Sàlmon a ‘Libros y Cosas’, el videopòdcast del suplement literari ABRIL de Prensa Ibérica.

«Jo crec que vaig començara fabular quan vaig començar a parlar, que potser el primer que vaig dir ja va ser una frase que formulava una invenció, una mentida», respon Otero davant la pregunta inicial de Martín Rodrigo, que el defineix com un «gran fabulador» i li planteja quan va començar el seu idil·li amb la narració. La marxa dels familiars gallecs que havien anat a Amèrica el va influir molt en aquest sentit, ja que d’ells arribaven cartes o apareixia algú que els havia vist i explicava històries fabuloses.

«D’aquells petits retalls s’inventaven com li anava al paio, quin tipus de vida estava portant», una cosa que quan Otero era nen passava contínuament. Així, va començar a entendre «com de vegades aquestes mentides, que és una altra manera d’anomenar les ficcions, serveixen per maquillar la misèria i per fer més tolerable la vida».

Això va fer que des de molt petit comencés a escriure contes de fantasmes dandis, com aquella sèrie que va concebre amb sis anys anomenada ‘Sabanito’. Des d’aquí li ve el conte i, amb alguna interrupció en l’adolescència, Otero sempre ha escrit. L’autor també recorda haver començat a llegir, com tots els bons escriptors, molt i des de molt petit, i així ho comparteix amb Sàlmon i Martín Rodrigo.

Després d’escriure una novel·la com ‘Simón’, amb la qual Otero va aconseguir un enorme èxit de crítica i lectors, la pregunta obligada era què faria a continuació, dubta que l’autor va aconseguir aclarir creant un llibre «extraordinari», en paraules de Martín Rodrigo, ‘Orquesta’, en què viatja des de Barcelona fins a l’aldea gallega de la seva infància i on la Música és la narradora, qui explica la història. Una obra en la concepció del qual, segons explica, va tenir molta influència «d’on venia jo, d’on havia sortit aquesta primera inquietud fabuladora, i tot va encaixar, vaig pensar que era un bon moment per fer-ho». I va voler que tot transcorregués durant una nit d’estiu en una revetlla de poble.

Notícies relacionades

Amb ‘Orquesta’, Otero va trobar d’on ve i es va tornar a enamorar del seu terreny literari, que és Barcelona, ciutat a la qual tornarà en la seva propera novel·la, que ja està escrivint.

Pots veure aquí tots els episodis del videopòdcast ‘Libros y cosas’