Els millors llibres de geopolítica per a Sant Jordi 2026

Per entendre com és possible que els EUA desencadenessin l’atac amb un desconeixement desconcertant de la carnadura del règim dels aiatol·làs i sense preveure’n les conseqüències, és il·lustratiu ‘Rey de reyes. La revolución iraní: una historia de arrogancia, ingenio y errores catastróficos’, l’últim treball de Scott Anderson, que es remunta a les circumstàncies que van fer possible la caiguda de la monarquia i la ràpida conversió del vector religiós en el de refermament del règim fundat per Ruhol·lah Khomeini.

De la mateixa manera, a ‘El delirio de Israel’, Meir Margalit, activista sense reserves contra la tragèdia desencadenada a Gaza, hi veu una herència que llastarà el futur d’Israel. Davant l’eufòria de la victòria per la submissió de la Franja, veu en aquesta opressió la liquidació definitiva d’Israel com un projecte polític defensable. I dedueix de la matança renovats factors d’inestabilitat a la regió.

A més, també són novetat:

Per si queda algun dubte sobre la inquietant relació de Donald Trump amb Rússia, el periodista Régis Genté es remunta als anys setanta, als primers contactes del jove empresari amb l’entorn del KGB, per explicar d’on ve la bona sintonia del president amb Vladímir Putin, tributària d’una barreja d’interessos polítics i econòmics.

¿Hi ha una resposta convincent a per què la guerra? Richard Overy parteix de les idees de Sigmund Freud i Albert Einstein, reconeix que en la seva qualitat d’historiador trepitja terreny desconegut, però apunta algunes hipòtesis ressenyables, es remet a l’origen dels grans conflictes i situa l’origen de la violència en dos àmbits: l’individual i el social.

En ple dissens dels Estats Units amb els aliats, en general, i amb Espanya, en particular, Pablo del Amo, investigador del Real Instituto Elcano, aporta dades i anàlisis per disposar d’una defensa sostenible i coherent a partir dels desafiaments que planteja la seguretat. Al contrari, evita sumar la seva veu a les moltes que han enrarit el debat a Europa.

El Mediterrani és una de les fronteres en les quals les desigualtats entre Nord i Sud es posen de manifest de manera més palmària. Davant la prosperitat del Nord, el mar s’ha convertit en una frontera natural i material amb el Sud global, un espai en què es desenvolupa una gran crisi humanitària sotmesa a les regles de la geopolítica.

‘La sombra del Ayatolá’ és un relat des del triomf de la revolució islamista el 1979 i la constitució d’un règim teocràtic a la guerra en curs, en què l’Iran ha sigut un actor determinant al Pròxim Orient, per la seva confrontació amb Israel i els Estats Units, amb les seves relacions canviants amb el veïnat àrab i amb la seva disposició a impugnar l’statu quo i competir per l’hegemonia regional.

Una sèrie de normes i condicions es presenten en les negociacions per aturar la guerra. Vicenç Fisas s’endinsa en 60 conflictes armats a partir de 1990 per trobar les claus del camí per restablir la pau. El requisit essencial que no es pot defugir és identificar les causes profundes de cada crisi per poder concretar un acord sostenible.

Ilan Pappé, prestigiós historiador de la Universitat d’Exeter, ciutadana d’Israel, presenta els seus governants, una barreja de «teòcrates messiànics i sionistes liberals il·luminats», com els primers enemics del seu país, autors del desastre humanitari de Gaza i d’un progressiu aïllament, incapaços de superar la idea d’un Estat jueu sempre en guerra.

La segona edició d’‘Ucrania 22’ amplia el contingut de la primera i arriba fins al desenvolupament de la guerra d’Ucraïna el 2025, convertida en un conflicte global al qual s’han afegit la matança de Gaza i el xoc amb l’Iran d’Israel i els Estats Units, entossudida la gran potència en un canvi radical de la seva política interior i la seva relació amb els aliats.

L’última frontera per influir en l’opinió pública està en la difusió de les noves tecnologies i l’univers digital, defensa Daniel Iriarte a ‘Guerras cognitivas’. La intel·ligència artificial és l’eina més recent de la guerra cognitiva, una amenaça híbrida a la qual els països en conflicte han destinat programes per diferir estratègies a partir de les dades que circulen per la xarxa.

Aquesta història del conflicte palestino-israelià és més que un recorregut des de 1897 fins avui: el professor Bichara Khader, palestí, s’ocupa de remarcar l’asimetria estructural entre els dos bàndols, la influència que el desposseïment palestí ha tingut en el Pròxim Orient a partir de la creació de l’Estat d’Israel i l’impacte de tot això a escala global.

Hi ha reedicions que no poden passar desapercebudes. És el cas d’aquest clàssic de 1978, un assaig seminal per entendre la repercussió fins avui d’una imatge preconcebuda d’Orient. És difícil rebatre el discurs d’Edward W. Said: els orientalistes han subministrat en cada moment una versió ‘ad hoc’ d’Orient segons ho requerien els interessos d’Occident.

La mirada desprejuiciada de l’empresari Adrián Díaz Marro, establert a la Xina, aporta informació i perspectives de futur relacionades amb el gegant asiàtic. El seu testimoni és una confirmació de l’avançat, entre d’altres, per Ted C. Fishman en el clàssic ‘China, S.A.’ (2006) i l’àmpliament documentat per Mateo Madridejos a ‘El siglo de Asia’ (2020).

El segrest de Nicolás Maduro i Cilia Flores el 3 de gener, una operació amb més de 100 morts, ha canviat les dades essencials de la relació que els Estats Units volen mantenir amb els països llatinoamericans. El significat d’aquell succés i la posterior subjecció de Caracas als dictats de Washington encoratgen el llibre, gairebé un ‘instant book’.

Poc es pot dir que no s’hagi dit d’aquest gran clàssic amb gairebé dos segles d’antiguitat, reeditat ara per Alianza amb una ressenyable traducció de Dolores Sánchez de Aleu. ‘La democracia en América’ és un pilar fonamental del pensament polític contemporani en què Alexis de Tocqueville aventura que la democràcia s’estendrà a altres països malgrat els seus riscos i debilitats.

El veterà periodista Max Hastings refresca la memòria sobre el desenvolupament del pitjor episodi de la Guerra Freda, els 13 dies d’octubre de 1962 en què la crisi dels míssils soviètics instal·lats a l’illa caribenya van portar fins al paroxisme el xoc entre les dues superpotències i el món fins al límit d’una confrontació nuclear.

Notícies relacionades

Els millors llibres en català per obsequiar aquest Sant Jordi 2026

Sílvia Soler: "Amb el pas del temps, la nostàlgia es va transformant en una cosa gairebé agradable"

La tragèdia humana a la Palestina ocupada a través de nou peripècies personals i els seus entorns explicada per la relatora oficial de les Nacions Unides per als Territoris Palestins, un relat en què explica tant la perspectiva política com el laberint dels sentiment i penalitats que han de superar tots els dies els seus habitants per sobreviure.

El professor Rachid Benzine va néixer al Marroc, però viu a França des dels set anys. Amb una reconeixible capacitat per acostar-se a la realitat a partir de la ficció, desgrana a la seva novel·la ‘El librero de Gaza’ la dimensió humana de la devastació de Gaza a partir de dos personatges complementaris: un gazià que es refugia en els llibres i un fotògraf que el troba.