09 jul 2020

Anar al contingut

UNA història de LES CORTS... la Maternitat

El refugi dels orfes i de les mares solteres

El centre sanitari original es va anar ampliant durant dècades segons sorgien les necessitats

ANNALISA PALUMBO / BARCELONA

El recinte de la Maternitat (travessera de les Corts, 131) és un antic complex hospitalari construït entre els anys 1883 i 1957. «L'antiga inclusa situada al Raval no era suficient per acollir els més de 600 expòsits que cada any naixien a la ciutat», explica Eva Gimeno, coautora del llibre La Casa de Maternitat i Expòsit.

La Diputació va comprar la masia de Can Cavaller i l'arquitecte Camil Oliveras va dissenyar el projecte de les noves instal·lacions, distribuint els edificis de forma independent segons uns cànons d'higiene molt avançats. Després de la seva mort, altres arquitectes van continuar el projecte. Per problemes de pressupost, els edificis de la Maternitat es van construir en diverses fases, segons quina era la urgència de les seves funcions.

«Entre el 1889 i el 1919 es van edificar els pavellons del costat sud, construïts en obra vista i decorats amb ceràmica policromada. Són una síntesi d'estètica i funcionalitat», segueix Gimeno. Els primers cinc pavellons van complir les funcions inajornables: lactància, acollida d'orfes, aïllament per a malalties infeccioses i safareig.

Entre el 1908 i el 1928 es va dotar el recinte d'un dipòsit de cadàvers, la cuina i el forn de pa. «Un sistema de galeries subterrànies s'utilitzava per portar el menjar als diferents edificis

-explica Gimeno- perquè la cuina està situada al mig de tot el conjunt». Entre el 1915 i el 1942, es van construir els pavellons Rosa i Blau, obra de Joan Rubió i Josep Goday. «Al primer pavelló s'ubicaven les mares que no estaven casades, convenientment separades de les dones amb cònjuge, que s'allotjaven al segon», explica Gimeno.

Al llarg dels anys s'hi han anat afegint pavellons fins que, de mica en mica, les funcions del recinte es van traslladar a uns edificis de la Vall d'Hebron i la Maternitat va quedar gairebé abandonada, malgrat haver estat una institució a l'avantguarda, proveïda de sala d'esterilització, quiròfans, sala per cuidar nadons i fins i tot un solàrium artificial per a nens amb tuberculosi.

Als anys 80, es va fer la reforma d'alguns pavellons i el 1998 els seus jardins es van obrir al públic. Els edificis acullen ara una escola i la Conselleria de Salut, entre d'altres.