Eduard Iniesta: «Sento molt respecte i il·lusió davant el pregó»

El diumenge 5 d'octubre, just a les 12 hores, al balcó consistorial amb vistes a la plaça de Comas de les Corts, el músic i compositor Eduard Iniesta (Barcelona, 1968) pronunciarà el pregó de la festa major del barri, una desfilada d'espectacles i activitats que des del 3 fins al 12 d'octubre, com ell mateix diu - «és una magnífica ocasió per crear sinergies al barri».

-¿Quins considera que són els millors ingredients d'un pregó?

-Crec que ha d'incloure optimisme, però sense obviar la realitat perquè un excés d'optimisme resulta naïf. També penso que ha de transmetre coratge a la gent i un punt de crítica social, cosa que com a artistes hem de fer. Per tant, coratge i optimisme, però també realisme.

-¿Com es va sentir quan li van encarregar el pregó? ¿Com va ser?

-Em van trucar per telèfon, a finals de juliol, i em van dir que sabien que vivia aquí, perquè jo sóc corsenc d'adopció, des del 2006, tot i que vaig néixer a l'Eixample. I, bé, sento, sobretot, responsabilitat. Tinc el llistó alt, ja que m'han precedit Lluís Llongueras i Jordi Pujol, bé, aquest últim, malgrat tot, és un gran orador. Però jo sóc un home de notes musicals, i parlar ja és un altre tema. M'han dit que tinc vuit minuts i ja ho tinc bastant clar, he d'acabar de valorar si musicalment faig alguna cosa.

-Vostè ha actuat davant multituds amb Maria del Mar Bonet, Marina Rossell i ara en la seva gira amb l'espectacle Vinyoli, la petita casa de mi mateix, homenatge al poeta Joan Vinyoli, amb Mercè Sampietro. Després d'actuar davant de tantíssim públic, ¿el pregó impressiona?

-És que la gent espera que el músic toqui, no que parli. En realitat, vas a exhibir un art que no domines, perquè jo no sóc un predicador, però els reptes sempre m'han agradat. Encara que insisteixo en la responsabilitat que suposa, perquè els veïns de les Corts es mereixen un missatge del seu pregoner que estigui a l'altura de la seva festa i del qual puguin sentir-se orgullosos. Em fa molta il·lusió, ho dic amb tota sinceritat.

-¿Participa normalment en la festa major del barri?

-Si sóc aquí sí, tot i que de manera passiva, com a simple espectador. Sempre he sentit com una assignatura pendent participar de la festa de manera més activa, en l'organització per exemple, però la música és molt gelosa del temps del músic, reclama moltes hores i energia per aconseguir que la inspiració et trobi treballant.

-¿Quins actes són els seus preferits de les festes de les Corts?

-M'agrada molt la Diada Castellera. I els diables i el correfoc em semblen fantàstics, i passen pel meu carrer. M'agrada veure'ls des de dalt, però també baixar a la vorera i viure'ls des de dins. Em fa la sensació que una cosa tan salvatge, aquell terrabastall, l'estrèpit salvatge i ancestral em connecten molt amb els  ancestres, té alguna cosa d'almogàver.

-¿Com és el seu barri?

-Les Corts és molt vital. Aquí es fan moltíssimes coses i les seves places estan plenes de gent, és fantàstic. I els dies de la seva festa major són un parèntesi en la quotidianitat que facilita que es creï encara més sentiment de barri, perquè sorgeixin més sinergies i connexió veïnal.

Notícies relacionades

Vidre i foc

Concurs: ¿Reconeixes aquest lloc del districte de les Corts?

-Ara compon una obra per a l'Orquestra Nacional d'Andorra i els seus instruments mediterranis, que s'estrenarà al maig al Palau de la Música. ¿Les Corts és un lloc inspirador?

SEnDSí, jo aquí m'inspiro molt. Passejo i observo la gent, veig algú fent alguna cosa i m'invento una història, estiro els fils de la realitat quotidiana que m'envolta.