Mig segle de col·legi major

El Col·legi Major Penyafort-Montserrat (Diagonal, 643) fa 50 anys. La Universitat de Barcelona va obrir aquesta residència, en un principi masculina, el 1963. El 1980, amb la incorporació del veí col·legi de Montserrat i la unió dels dos edificis mitjançant un pont, va obrir les portes també a les noies. El Penyafort-Montserrat acull 400 residents, la majoria entre 18 i 21 anys.

«Aquesta residència no és un hotel amb un llit i un plat -explica la directora del centre, Montse Lavado-. Es tracta d'una comunitat que pretén influir en la vida dels estudiants durant el temps que passin aquí, però també després d'haver-se'n anat». Això es tradueix en una integració contínua dels estudiants, entre ells i amb exalumnes que segueixen participant en la vida del centre. Hi estableixen verdaderes xarxes de treball en les quals els antics hostes, ara professionals, assessoren els estudiants i treballen amb ells.

Formació i oci

Un exemple d'aquesta relació és el sistema instal·lat a l'aparcament per a residents i exestudiants que permet saber quina plaça està lliure i quina no, sense haver de donar voltes. Els interns també s'organitzen per estudiar i per a l'oci. Pinten, participen en cursos de teatre i ball, toquen instruments i organitzen tornejos d'esports. I no paren de discutir amb les seves diferents formacions i l'intercanvi d'idees sobre els temes més dispars.

El centre els assessora en tot. Per 7.000 euros més IVA per al període entre l'1 d'octubre i el 30 de juny, els residents tenen una habitació (en la majoria dels casos individual), pensió completa, neteja i la possibilitat de disfrutar de totes les instal·lacions del col·legi: biblioteques, sales d'estudi, gimnàs, pista d'esport... A més, el Penyafort-Montserrat organitza sovint actes  culturals. «Quan acaben la seva carrera, no solament són llicenciats, sinó que hauran pogut assistir a conferències de professors de Dret, polítics rellevants i gent d'altres àrees», prossegueix la directora.

Notícies relacionades

Vidre i foc

Concurs: ¿Reconeixes aquest lloc del districte de les Corts?

Però viure en un col·legi major implica també atenir-se a unes normes. La majoria fan referència al civisme. No estan permeses les festes, encara que es puguin organitzar representacions de teatre, de ball o música.

El comportament és el primer criteri d'admissió i també per confirmar plaça per a l'any següent, juntament amb la integració en les activitats del col·legi i les notes. La majoria d'estudiants procedeixen d'altres municipis catalans i el seu rendiment acadèmic és excel·lent. Joana Martínez, 24 anys, és de Vilaseca (Tarragonès) i estudia química. «Viure aquí m'ha fet créixer com a persona i ser conscient del meu interès per coses que abans no tenia», explica.