"Quan les Corts dorm, jo cuso els meus vestits"

El cognom Malagarriga identifica una de les estirps amb més història del barri de les Corts. El comerç de Grans i Queviures de Joan Vallés, més endavant botiga d'Ultramarins Vallés, després Colmado Malagarriga i després Autoservei Malagarriga, va donar vida i feina a una saga familiar a la cantonada del carrer de Cabestany amb Deu i Mata i la plaça de la Concòrdia.

En l'últim d'aquests establiments col·locava productes a les prestatgeries un nen anomenat Víctor Octavio Malagarriga Guerrero (Barcelona, 1952). «A casa sempre ens van ensenyar que era molt important estudiar i dedicar temps als deures, però també la responsabilitat de treballar», recorda Víctor Guerrero. Aquest va ser el nom que es va quedar el petit dels Malagarriga al començar la seva carrera professional com a showman de music-hall i ballarí. Abans de descobrir la seva vocació a l'escenari, els estudis a les escoles Massana i Sant Jordi de Barcelona, la llicenciatura en Belles Arts, els idiomes i la dansa clàssica van ocupar moltes hores de la seva infància.

El barri d'un nen

Avui, alguns dels quadros que des de molt petit ja s'aficionava a dibuixar Víctor Guerrero decoren el menjador de la casa on resideix la seva mare, a prop de l'antiga botiga. Una d'aquelles obres va guanyar un concurs de pintura ràpida d'una festa major que organitzava Casa Piera, la botiga de belles arts propietat d'uns veïns de les Corts. «Jo tenia 10 anys i vaig dibuixar el campanar i les cases del meu barri», diu.

El retrat d'aquell nen és bastant fidel a l'entorn de la plaça de la Concòrdia. «Moltes d'aquestes cases, com l'edifici on visc jo, estan catalogades», afirma el veí. «Al portal de davant del vell negoci familiar -avui pizzeria Concòrdia- hi havia vaques, i el barri estava envoltat de camps de patates», rememora Guerrero. «Les Corts sempre ha sigut un barri molt senyor, educat, net, però molt senyor. Aquí s'han fet autèntiques fortunes», afirma. «I alguna de les seves torres pot valer avui un milió d'euros tranquil·lament», considera l'artista.

En una d'aquelles il·lustres cases senyorials, amb jardí, Can Deu, on avui està ubicat el centre cívic, Guerrero hi havia entrat moltes vegades amb la seva àvia, una senyora amb un estil de vida que parla d'aquell barri tan senyor. «La meva àvia no sortia mai de casa sense que abans hagués anat a pentinar-la a casa la seva perruquera», assegura Guerrero. «Si feia mal temps, no sortia perquè no l'afavoria. Havia d'estar sempre impecable», afegeix el nét de Lluïsa Vallés. Amb ella, Guerrero passejava per aquella plaça de la Concòrdia que el tramvia travessava. El showman i veí havia vist l'antic Hospital Sant Joan de Déu «on avui hi ha L'Illa», diu, i «l'antiga presó de dones on ara hi ha El Corte Inglés». «Encara me'n recordo de quan la van ensorrar», diu el veí, molt implicat en els assumptes veïnals. «Quan hi ha un problema, m'agrada assistir al Consell de Barri, a la seu del districte, que, a més, és un edifici preciós», comenta Guerrero.

«Vivim com uns reis»

Excepte dos anys que va passar a Mallorca, on va debutar en el cabaret amb l'espectacle El ocaso de Virtudes- «i on vaig residir un temps a casa de Sara Montiel»-, Guerrero ha viscut sempre a les Corts. «Això és un poble meravellós, vivim com uns reis», puntualitza el que va ser propietari durant anys del restaurant Seven Dreams del Poble Espanyol, on també actuava en l'espectacle que amenitzava els sopars.

La trajectòria professional de Guerrero és plena d'anècdotes, com la censura que passaven, diàriament, els espectacles de revista en què actuava al Paral·lel o els dos mesos que va passar a la presó a Mallorca, quan Rodolfo Martín Villa era governador de l'illa. «Em van detenir pel carrer i em van aplicar la llei de vagos y maleantes perillosos», explica Guerrero. «Vaig córrer molt davant dels grisos (Policia Nacional)», afegeix el showman.

Notícies relacionades

Vidre i foc

Concurs: ¿Reconeixes aquest lloc del districte de les Corts?

El Molino, l'Arnau, el Barcelona de Noche i teatres i sales de festa de tot el món, també de Broadway, han estat els seus escenaris. Allà ha lluït -i ho continua fent en els seus bolos actuals, com el creuer que el va portar a celebrar el Cap d'Any passat treballant en alta mar- la màgia dels vestits amb lluentons, que el van seduir de ben jove i que ara broda ell mateix a casa seva. «Quan les Corts dorm, jo cuso els meus vestits, escoltant les cançons de la italiana Mina», diu.

Perpetua i rememora així un passat que ressuscita, una vegada al mes -la pròxima actuació és el 6 de febrer-, a l'Antic Teatre (Verdaguer i Callís, 12) amb artistes de cabaret, «protagonistes de la Barcelona canalla d'aquells anys», que tornen a pujar a escena en l'espectacle El desplume.