"Els que hem viscut tota la vida a les Corts no ens en anem"

L'esport d'elit és un contracte amb els núvols. L'entrenador de tennis Javier Duarte ho sap prou bé. Duarte s'ha passat més de 20 anys de la seva vida viatjant entre 35 i 40 setmanes a l'any. Ha estat entrenador d'Àlex Corretja, Alberto Berasategui, Tommy Robredo, Carlos Costa i Jordi Burillo i també el capità que va aixecar la primera Copa Davis del tennis espanyol l'any 2000.

Ara, l'extennista viatja una mica menys, però el seu dia a dia segueix estant dividit. «En una de les meves vides, la d'entrenador, segueixo viatges, horaris, rutines i tot el pla del jugador Pablo Carreño, també les seves hores de descans. En l'altra vida, arribo a Barcelona i canvio el xip. Sí que hi ha entrenaments, però estic a casa i puc fer una certa vida de barri», explica Javier Duarte.

Després de tant viatge, l'entrenador assegura que el que més li ve de gust és «estar tranquil a casa veient la tele, generalment els esports, perquè s'aprèn molt», afirma. «Són els meus fills -el Javier, de 15 anys, i la Carla, de 12- els que em treuen de casa», confessa.

El creixement

52 anys vivint en un mateix barri ofereix, a pesar de les múltiples absències, una generosa visió dels canvis que han experimentat els seus carrers i places, el seu comerç i també la seva gent. «Aquí a les Corts, hi conviu gent jove, parelles amb fills o sense en què tots dos treballen i famílies de tota la vida», analitza el veí. «Els que hem viscut tota la vida a les Corts no ens en anem», afegeix. «És un barri molt familiar, no hi trobes a faltar res. És molt còmode per entrar i sortir de la ciutat, per la Diagonal. Arribes a l'aeroport en 10 minuts, i a l'estació de l'AVE, a Sants, en cinc. I, de nit, és un barri molt, molt tranquil, perquè no hi ha discoteques ni gaires bars de nit», puntualitza. «Això sí, ha crescut moltíssim durant els últims 50 anys. S'han construït moltes vivendes i centres comercials», precisa.

Per Javier Duarte, no obstant, les Corts té zones molt diferents unes de les altres. «Pedralbes i els sectors d'El Corte Inglés i l'avinguda de Madrid són un altre estil que la zona del mercat de les Corts. Això és molt més barri», considera. Duarte, que va néixer i va créixer als voltants de les places de Comas i de la Concòrdia, té la sensació d'haver passat de viure en un barri amb ambient de petit poble a una gran ciutat.

El seu pare era metge. D'aquells facultatius entregats que visitaven els seus pacients a domicili fora l'hora que fos. «Tenien el seu telèfon i sabien que li podien trucar en qualsevol moment», explica Duarte. «Treballava a l'Hospital de Sant Pau, però tenia la seva consulta privada a les Corts, on els pacients també eren veïns», diu.

Encara hi ha molta gent que quan es troba amb Javier Duarte el primer que els ve a la ment és la figura d'aquell metge. La seva amabilitat ha quedat registrada en la memòria de molts. A la farmàcia Oller de la plaça de la Concòrdia, on avui atén la quarta generació de farmacèutics i analistes, el pare de Javier Duarte tenia el seu laboratori de confiança per realitzar les analítiques dels seus pacients. I aquesta confiança va calar, més tard, en el seu fill. «Jo també he portat aquí els esportistes a qui he entrenat perquè els fessin anàlisis de sang», manifesta l'entrenador.

Fames diverses

El pare, apreciat per la seva dedicació als pacients, va calar molt més al barri que tots els anys de Javier Duarte com a entrenador de destacats tennistes. «Estàs en tots els tornejos i no et coneix ningú. Això sí, quatre caps de setmana que surts a la televisió com a capità a la Copa Davis i ja et coneix tothom. És la sort del moment just», explica l'entrenador.

Javier Duarte va iniciar la seva carrera esportiva al Club Esportiu Laietà, abans de passar a entrenar al Club de Tennis Barcelona, on avui encara segueix al peu del canó acompanyant els entrenaments del jove asturià Pablo Carreño. «A vegades a Barcelona i altres a Cornellà de Llobregat o al CAR de Sant Cugat», declara.

Notícies relacionades

Vidre i foc

Concurs: ¿Reconeixes aquest lloc del districte de les Corts?

Li queda poc temps, doncs, per a la rutina al seu barri. Però, en aquest recorregut pels seus llocs habituals del districte i també pels establiments als quals l'extennista

està vinculat des de la infància, reforça la idea que el veïnat en què un va créixer guarda sempre alguna cosa de si mateix i, en aquest cas, del bon record i de l'afecte que un metge de barri pot arribar a generar.