María Sola Sola: "La gran sort és ser optimista, i jo en sóc"

Roser Arenas va ser la veïna d'Alella que va inspirar el personatge de la Grossa de Cap d'Any. El seu somriure amable va quedar immortalitzat en un capgròs per al qual calia buscar un cos airós que el fes caminar. L'escollida va ser María Sola Sola (Blanes, 1965), actriu i graduada social que compagina espectacles de petit format, publicitat i cine. A Blanes està al capdavant de Kedem? teatre [a la foto, amb ventall]. Dirigeix obres que interpreten actors amb discapacitat.

Veïna de Blanes, li va tocar la Grossa de Cap d'Any molt abans del primer sorteig. La van escollir per encarnar-la.

-Es diu Sola Sola, ¿sense accents? Sí, sí. Sola Sola sense accent, i amb molt orgull. Els meus cognoms van venir amb els meus pares, de Velefique (Almeria), a 18 quilòmetres del Minihollywood del desert de Tabernas, on es feien pel·lícules de l'Oest.

-Sola Sola, he vist al seu videobook que ha fet moltes coses a l'escenari. Sí, el rotllo artístic sempre m'ha agradat. Jo era la nena que quan plovia i no podíem sortir al pati, em victorejaven: que surti la Solà, perquè al col·legi m'hi posaven l'accent. Jo imitava les monges i professors. Eren les monges del Sagrat Cor de Jesús, al costat del Teatre Nacional de Catalunya.

-On es feia el sorteig de la Grossa... Sí, això mateix vaig pensar. Qui m'hagués dit que anys més tard acabaria tornant tan a prop per posar-me un capgròs.

-¿Com s'hi va allà dins? Bé, no sé quant pesa, però t'acostumes a portar-lo. Sobretot el primer any va ser preciós: la sorpresa i l'acollida de la gent a tot arreu on anàvem eren molt emotives.

-¿A qui ha saludat des d'allà dins? ¡Ui!, a molta gent: Artur Mas, Carme Ruscalleda.... I al Camp Nou, Dani Alves em va fer una reverència i em va besar la mà. Jo li vaig dir: això és un home.

-¿Va conèixer Roser Arenas? Sí, i n'ha nascut una bonica amistat amb la seva filla, que també es diu Roser. És important no oblidar que la Grossa sempre serà qui la va inspirar.

-¿I a vostè què la va inspirar com a actriu? Volia ser una actriu còmica com Mary Santpere. Vaig estudiar Graduat Social i vaig començar a treballar en una gestoria, però quan vaig poder vaig anar a Londres a aprendre anglès i allà em va sorgir la possibilitat de rodar un anunci. Jo em feia els meus petits monòlegs. A Barcelona em vaig apuntar a un taller de teatre que feia Jordi Dodero. Vaig actuar per primera vegada a la Sedeta i a l'Artesà de Gràcia, als 18 anys. Aquella tremolor de cames al sortir a escena i l'aplaudiment del públic em fascinaven. M'hi volia dedicar.

-¿I ho ha fet sempre? Sí. He actuat en curtmetratges, anuncis, playbacks, improvisacions -turista despistada al saló BTravel per a l'Ajuntament de Pineda de Mar, o peixatera per a la promoció comercial Blanes12-. He sigut ajudant d'un faquir i he treballat amb Macaco, Dusminguet o Manu Chao. Aquest any he fet una performance contra la violència, Red, presentada al festival H.I.J.O.S. de Barcelona i al Festival Esperanzah del Prat de Llobregat.

Notícies relacionades

El primer premi de la Grossa, l'11.168, cau a la Roca del Vallès

Sorteig de la Grossa de Sant Jordi 2023, en directe

-I dirigeix el taller de teatre de l'Associació Kedem? de Blanes [foto]. ¿Com va sorgir? Jo faig tallers d'expressió corporal, el cos comunica molt. Les meves mans, els meus braços i el meu cos comuniquen, també sota el cap de la Grossa. Vaig fer un primer taller per a persones amb alguna discapacitat i aquesta tercera temporada són uns 50 actors. Això sí que és fantàstic, són superagraïts. N'estic encantada.

-I la sort, ¿com la tracta? La gran sort és ser optimista, i jo en sóc, tot i que es pot treballar exercitant la ment per evitar el pensament negatiu. Ets el que penses. Sóc monitora de risoteràpia. Crec en la sort, en la casualitat i en el destí. Tot flueix i es compleix, quan és l'hora.