El doctor Ferran, pioner de les vacunes

Al principi de la seva carrera semblava que es limitaria a seguir els passos del seu pare, metge rural. De fet, el 1874 va obrir consulta a Tortosa. Però, llavors, va entrar en contacte amb altres científics, que li van permetre conèixer els treballs de Pasteur sobre microbiologia. Això, sumat al seu interès per la fotomicroscòpia, el va portar a aprofundir en aquest camp. Va instal·lar un rudimentari laboratori a casa, amb instrumental construït per ell mateix, i va començar a investigar pel seu compte, lluny dels circuits de la ciència institucionalitzada. Pocs mesos abans d’anar a Marsella, va ser premiat per l’Acadèmia de Medicina de Madrid per un treball on, basant-se en les recerques de Pasteur i Robert Koch, plantejava la creació d’una vacuna contra el còlera. Després, aprofitant la seva visita a França, va recollir mostres amb la intenció de fabricar-la però, a l’arribar a Portbou, el control duaner es va espantar. I el mateix va passar amb les autoritats de Madrid, que al ser consultades sobre com havia de procedir amb els flascons del doctor Ferran van manar destruir-los. No obstant, el metge va passar una mostra de sotamà, sembla que amagada als mitjons. El que no sabien les autoritats és que, mentre perdien el temps a Portbou, el còlera navegava tranquil·lament pel Mediterrani.

A principis de 1885, a València, es va tenir notícia dels primers infectats. Mentrestant, el doctor Ferran –de nou a Tortosa– va desenvolupar la vacuna. Per comprovar-ne l’eficàcia, se la va injectar ell mateix i també la va provar amb familiars i col·laboradors. Com que ni la política de fer veure que no passava res ni la d’organitzar processons es va mostrar efectiva, les autoritats valencianes van acceptar demanar-li ajuda, per petició expressa dels professors de Medicina de la universitat. Van ser els primers a ser inoculats, per demostrar la fiabilitat de la vacuna. Entre ells hi havia Santiago Ramón y Cajal, que li acabaria fent la vida impossible, poc temps després.

L’abril de 1885, Alzira va ser la primera localitat on es va practicar la vacunació universal. El problema va ser que, abans que el medicament fes efecte, el nombre de contagis va augmentar. Això va generar desconfiança en el doctor Ferran, que a més era vist com un outsider per alguns acadèmics. Entre ells, Ramón y Cajal, que en va fer un informe desfavorable (malgrat estar vacunat). Davant d’això, Madrid va ordenar suspendre la campanya. Immediatament, va esclatar una batalla política i els opositors liberals i republicans el van recolzar, per atacar el Govern conservador.

Fart de tanta polèmica estèril, va tornar a Tortosa, però per poc temps ja que, el 1886, l’Ajuntament de Barcelona el va nomenar director del laboratori de microbiologia municipal, on va desenvolupar vacunes contra la ràbia, la diftèria i el tifus. Va xocar, no obstant, amb autoritats i col·legues, que l’acusaven de precipitació a l’hora d’inocular-les en humans, perquè algunes persones van morir durant les proves. En canvi, la vacuna contra el mal vermell porcí va funcionar molt bé.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

Per investigar al seu aire, el 1900 va obrir l’Institut de Patologia Experimental i d’Higiene, on va continuar treballant quan, el 1905, va ser acomiadat del centre municipal. Fruit de les investigacions, el 1919 va descobrir una exitosa vacuna contra la tuberculosi. Alzira, recordant els bons resultats amb el còlera, va ser la primera localitat a rebre el nou medicament.

Malgrat ser una figura controvertida, a Europa es va reconèixer la seva tasca, tal com va poder comprovar ell mateix el 1925 durant un viatge Alemanya, on va ser homenatjat. Jaume Ferran Clua va morir el 1928 als 78 anys.