Octubre a Barcelona

Finalment, ha arribat el mes d’octubre a Barcelona. La llum del matí torna a ser esmolada i la nit per fi cau d’hora, sumptuosa i protectora. Barcelona travessa per aquests temps de pandèmia amb aquesta actitud tan seva; de vegades tan perduda i d’altres tan sàvia. No m’estranya que aquesta ciutat ens tingui tan enganxats; desxifrar les seves contradiccions ens porta la vida sencera. 

El virus ens va agafar esgotats, després d’anys d’haver estat malgastant energia de manera absurda. Malgrat tot, aquí estem, plantant-li cara, en forma de comerços que resisteixen, de restaurants que sorprenentment s’inauguren i de professionals que es reinventen, buscant nous camins a què dedicar el seu talent.

 

Hem transitat per etapes de negació, por i desesperança. Però, després de tants mesos de lluita contra la pandèmia, per fi emergeix l’energia que ens impulsa a arrencar projectes i iniciatives que ni tan sols hauríem imaginat en altres circumstàncies. És la nostra memòria atàvica que es manifesta; la història de Barcelona és plena moments de superació, sabem travessar el dolor fins a assolir la llum.

Tants miracles hem presenciat a Barcelona, tantes vegades l’hem vist reinventar-se, que de vegades la tractem com si fos capaç d’aguantar-ho tot. Té, sens dubte, capacitat per tirar endavant, però ara ens toca cuidar-la per poder protegir-nos com a col·lectiu i contenir la pandèmia sense asfixiar-nos econòmicament; es tracta de treballar, comprar i divertir-nos sense posar-nos en risc de contagi. 

D’aquí a un temps, segurament no gaire llunyà, parlarem de la pandèmia en passat i construirem un relat de nosaltres mateixos en aquests dies estranys. Encara estem a temps de definir com volem aparèixer en aquest relat. 

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

Tant de bo apareguem com a persones que, tot i que tipes, cansades i esgotades per la situació, van entendre que el col·lectiu és la solució, que van cuidar-se a si mateixes i els altres, i que van aprendre que la seva comesa és impactar positivament al seu entorn.