Rutes per a corredors

Una carrera pel litoral

La 'runner' Iolanda Cano Rubio disfruta del seu matiner circuit particular de 19 km fins a l'hotel W

zentauroepp54210321 soc200723122740 / FERRAN SENDRA

Entre el silenci de les albes de Barcelona, quan la ciutat encara dorm, els subtils impactes de les sabatilles que la Iolanda Cano Rubio (47 anys) es posa per córrer prenen rumb a l’hotel Vela. És la seva ruta habitual pel litoral barceloní, 19 quilòmetres (anada i tornada), que fa tres dies a la setmana. Tres matins alliberant endorfines i escoltant música motivadora a la ràdio quan l’agradable temperatura de l’alba, en ple estiu, s’agraeix tant. Temperatura idònia, carrers buits i tota la costa de Barcelona que la rep amb la benvolguda pausada i sempre fidel del mar i aquesta enorme bola vermella del sol naixent que va ascendint sobre l’horitzó. «He descobert el litoral i les sortides de sol. Ara córrer està interioritzat en la meva vida», diu.

A les 6.30 del matí surt de casa, al carrer de Mallorca en confluència amb Navas de Tolosa. Des d’allà enfila l’avinguda de la Meridiana en direcció a la plaça de les Glòries. Sobre el tram de la Meridiana renovat que ha guanyat espai per caminar, córrer, patinar o asseure’s en un banc al costat de les flors que embelleixen el barri.

Cel de colors sublims

Davant la torre Agbar, la Iolanda se situa al passeig central de l’avinguda Diagonal orientada cap al Fòrum, des d’on connectarà amb el Mediterrani i el cel de colors sublims per l’arribada del sol. Abans d’iniciar la seva carrera en paral·lel a la platja, hi ha dies en què es recrea a les escalinates al costat del Decathlon (al principi de la Diagonal) per exercitar altres músculs, una pràctica que l’ajuda en les seves carreres de muntanya, que també li encanten.

«He trobat en el mar la manera de ser prop del meu germà, que va morir sobtadament fa tres anys, als 41».

Notícies relacionades

Però la seva ciutat, on va néixer, viu i treballa, és el seu lloc d’entrenament. I el litoral, la seva gran abraçada amb l’esport. Als 30 anys, la Iolanda va deixar de fumar i es va apuntar al gimnàs, però el 2007, amb l’aterratge de la crisi, es va esborrar i va dir a una amiga: «¿I si provem de trotar per observar les nostres sensacions?». Es van apuntar a la Cursa de la Dona, a la de Bombers... Les completava totes, però no millorava la seva marca. Fins que fa quatre anys va descobrir el grup Sevenrunners, dirigit per l’atleta olímpica Maria Luisa Muñoz (62 anys i encara activa). Va ser el seu punt d’inflexió. Va descobrir tot el que no sabia sobre córrer. I ara alterna dos dies d’entrenament a la plaça dels Voluntaris dels Jocs Olímpics amb les seves carreres al costat del mar en les quals, excepte 200 o 300 metres de terra des del Fòrum, la resta fins a l’hotel Vela és tot asfalt.

A l’arribar a l’hotel, s’atura i fa estiraments contemplant l’horitzó marítim. «Al litoral he deixat anar molta ràbia, dolor i llàgrimes i contemplo el mar com una manera de ser a prop del meu germà, que va morir sobtadament fa tres anys, amb 41. Córrer m’ha ajudat a mirar cap endavant.» Reflexions al costat del mar. I ara agafa aire per tornar, desfent el mateix camí cap a casa. «Els únics semàfors són els de Diagonal entre Glòries i Fòrum. Hi ha poques fonts: al parc de la Barceloneta, al costat de l’hospital del Mar, a l’esplanada del Fòrum i al Parc del Centre del Poblenou», detalla.

Temes:

Fúting

Inicia sessió 0 Comentaris

Cel de colors sublims

«He trobat en el mar la manera de ser prop del meu germà, que va morir sobtadament fa tres anys, als 41».

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal