Històries
El genet pàl·lid
La grip del 1918 va rebre l'etiqueta d''espanyola' perquè els països bel·ligerants van imposar la censura per no minar la moral de les tropes
zentauroepp53133091 ilustraci n de monra para contra contraportada olga merino 200415173123
La meva besàvia va morir de grip espanyola. Aquesta és una dada incontestable que la memòria oral ha anat revestint amb detalls escabrosos, com el fet que estigués alletant la seva filla en el moment d’expirar –compte, la tieta Carmen va viure sana com una pera fins als 90 anys–, que se l’emportessin al cementiri en un carro atapeït de cadàvers i que haguessin d’enterrar-la en una fossa comuna, ja que al poble no donaven l’abast amb els cossos. Diuen que la gran epidèmia del 1918 no es recorda d’una manera col·lectiva, sinó de forma personal, com un tapís teixit amb múltiples tragèdies discretes, anònimes, del que va ser una matança: entre 50 i 100 milions de morts a tot el món. La pandèmia gripal més gran de la història. Una malaltia anomenada ‘espanyola’ per un immens malentès històric.
El que va passar en realitat va ser que, embrancats en la primera guerra mundial, els països bel·ligerants van censurar les notícies sobre la grip, a fi de no minar la moral dels soldats, jacents als camps de Flandes, mentre que a Espanya, que es va mantenir neutral, la informació circulava lliurement, com quan va emmalaltir el rei Alfons XIII, juntament amb el president del Govern i diversos ministres. D’aquí l’etiqueta, potser un espeternec de la llegenda negra. A l’altra banda del Pirineu, en canvi, la malaltia va rebre el sobrenom popular de ‘soldat de Nàpols’, perquè quan va irrompre triomfava als escenaris ‘La cançó de l’oblit’, una sarsuela entorn del mite del Don Joan que inclou l’arxiconeguda serenata, tan enganxosa com la grip en qüestió: «Soldado de Nápoles / que vas a la guerraaaaa / mi voz recordándoteeee, / cantando te espera».
Els epidemiòlegs encara mantenen sobre la taula tres hipòtesis sobre la seva procedència, segons desglossa la periodista científica Laura Spinney a ‘El jinete pálido. 1918: La epidemia que cambió el mundo’ (Crítica, 2017), un assaig que pren el títol dels versicles bíblics sobre l’apocalipsi i es llegeix amb el vertigen d’una novel·la d’espies. Tres possibles orígens, dèiem: Shanxi, un remot poblet a l’interior de la Xina; Camp Fuston, a Kansas, l’‘estat dels gira-sols’, i Étaples, a França, en un campament de soldats britànics amb molta humanitat junta i malnodrida, on, durant la batalla del Somme, arribaven cada nit 10 trens ambulància. Però d’espanyola, ‘rien de rien’. Sí que és un fet fefaent que la guerra va contribuir que la seva virulència fos excepcional, sobretot després de la desmobilització de les tropes (pensem en les celebracions de l’armistici). Aquell virus també va saltar la barrera de les espècies.
Com passa avui amb l’infame Covid-19, es van tancar les escoles, els teatres i els llocs de culte, i es van imposar quarantenes i mesures de distanciament. Es van buscar, com no podia ser d’altra manera, bocs expiatoris, es va creure en falsos remeis (cataplasmes de mostassa, terrossos de sucre mullats en querosè) i van proliferar, així mateix, les teories conspiranoiques: els ciutadans dels països aliats van arribar a preguntar-se si tot el que contenien les capses fabricades per la farmacèutica alemanya Bayer era realment aspirina.
La mal anomenada ‘Spanish lady’ es va carregar personatges com el poeta Apollinaire, els nens visionaris de Fàtima, el pare de Lawrence d’Aràbia, la filla favorita de Freud i el pintor Egon Schiele. Però alegrem-nos, ‘sursum corda’: el carnaval de Rio del 1919 va ser un gran èxit i després van esclatar els feliços i carnals anys 20.
Notícies relacionades
- RUTA El tresor més ben guardat de Lloret de Mar
- 50 anys de la invasió del Sàhara Occidental Espanya va tenir un pla de guerra contra el Marroc l’any 1975
- Campanya ‘Junts s’explica’ El ‘superdissabte’ de Junts: 111 carpes i un miler de voluntaris per mirar de marcar perfil després de la ruptura amb el PSOE
- A l’interior d’Espanya es viu fins a 10 anys més que a la zona costanera
- La ‘condemna’ a García Ortiz com a ‘fals culpable’
- Foscos intermediaris Ucraïna i l’oposició castrista assenyalen l’ambaixada russa pel reclutament de cubans per a la guerra
- Relacions entre socis El PSC i ERC avancen en la negociació del finançament singular per desencallar els pressupostos d’Illa
- Humanització de la sanitat Una pacient amb càncer: «La meva psicòloga és tan important per a mi com l’oncòleg»
- Conflicte a Àsia Occidental Les negociacions entre el Pakistan i l’Afganistan fracassen i obren la via a una guerra oberta: 5 claus d’un conflicte amb més de 400 morts en un mes
- Xarxes socials Ara només em surten coses de la Rosalía