Pati de butaques

Ebullició modernista a la ciutat

El modernisme és una senya d'identitat incandescent, i ara coincideixen en el temps dues exposicions la mar d'interessants sobre el moviment.

zentauroepp50789389 abel arte191118155330

zentauroepp50789389 abel arte191118155330

3
Es llegeix en minuts
Olga Merino
Olga Merino

Periodista i escriptora

ver +

Llargarut, lleig i dentut, el paio va passar a la posteritat pedalant en un quadro avui emblemàtic del modernisme català: el ‘Tàndem’, de Ramon Casas. Sobre la tela –ocres, blancs i un ‘skyline’ de la ciutat avançadíssim per la seva simplicitat–, el pintor guia el manillar de la bici per a dos, llepant un caliquenyo a la cassoleta de la pipa, mentre l’altre, l’‘sportman’ desmanegat, mira de cara des del seient posterior, mostrant a l’observador les seves dents conilleres. Es deia Pere Romeu i va ser l’ànima d’Els Quatre Gats, la famosa cerveseria oberta el 1897, l’‘after hour’ més canalla d’una època irrepetible.

Casas i Romeu, dos grans amics, descendents tots dos d’indians, aquells industrials del tèxtil, mariners, vividors, comerciants i agricultors desembarcats de les Amèriques amb les alforges ben plenes. A tombant del final de segle es va produir sota aquest cel una peculiar conjunció astral: la burgesia indiana arribava de Cuba i Puerto Rico amb la pasta i les ganes de gastar-la en festes i cases senyorials –algunes fortunes, sigui dit de passada, es van amassar en el comerç d’esclaus–, mentre una joventut amb talent i inquietuds artístiques aspirava a reflectir-se al mirall de París, ‘oh là là’. A Barcelona li va molt bé la virolla, els diners alegres, i d’alguna manera la ciutat continua mamant d’aquella mamella magnificent a través dels ramats de turistes que atapeeixen els voltants de la Sagrada Família i s’extasien amb els capricis arquitectònics del passeig de Gràcia. Imants tan irresistibles com la sangria barata.

Rècord de visitants

Sigui com sigui, elmodernismeés una senya d’identitat incandescent, i ara coincideixen en el temps dues exposicions la mar d’interessants sobre el moviment. La primera, a la galeriaGothsland(Consell de Cent, 331), sota el títol de ‘Barcelona i Els Quatre Gats. Un gir vers la modernitat’, ja ha batut un rècord de visitants (més de 4.000) en les dues setmanes que han passat des de la seva inauguració. La mostra, de caràcter museístic malgrat formar part del circuit comercial, aplega un centenar d’obres, entre les quals destaca el dibuix original que Ramon Casas va fer per al primer cartell publicitari d’Els Quatre Gats, un retrat al carbonet –¡quina facilitat de traç!, ¡com fa caure el gavany!– de Pere Romeu, l’inefable taverner del local, que, per cert, ja té el punt vermell de «venut» (per 60.000 euros). Un altre retrat, el que va esbossar Ricard Opisso d’un Gaudí agonitzant a l’hospital de la Santa Creu, després de ser atropellat pel maleït tramvia al sortir de missa, s’acosta als 20.000 euros. Aviat, en qüestió de dies, es presentarà a la galeria el catàleg de la mostra, que inclou unes suculentes memòries inèdites d’Opisso.

Notícies relacionades

Val la pena fer un volt per Consell de Cent, sobretot si la visita a la Gothsland es fa acompanyada del director de la sala,Gabriel Pinós, que ho sap tot sobre aquella generació fundacional del modernisme, aquell esperit burlesc forjat entre absentes a la taverna del carrer Montsió, tot sobre aquells quatre gats bruns i magnífics, és a dir: Pere Romeu, rere la barra i a càrrec de les relacions públiques; el pintor Ramon Casas; Miquel Utrillo, el de les ombres xineses, i Santiago Rusiñol, que observava la bullícia amb certa distància, ja que vivia a Sitges i la seva naturalesa malaltissa l’havia fet enganxar-se a la morfina. Al poble sitgetà va llegar el seu estudi taller, elCau Ferrat, que just ara celebra el 125è aniversari amb una exposició inaugurada ahir que estarà oberta fins al 16 de febrer.

Hi hauria d’haver al diccionari un vocable que expressés la nostàlgia impossible per un temps no viscut, el d’una Barcelona amb vocació europea, focus cultural i a la qual l’adjectiu ‘cosmopolita’, ai, li encaixava com un guant de seda. 

Les set vides d’Els 4 Gats 

Poques vegades un local de tan curta vida (des del juny del 1897 fins al juliol del 1903) ha forjat una llegenda tan compacta com a cenacle on la bohèmia va gestar el modernisme. El llibre ‘Els 4 Gats. Les set vides d’un local emblemàtic de Barcelona’, publicat per l’ajuntament i Viena Edicions, presentat dimarts passat, explora les fases que va travessar l’establiment des que Pere Romeu el va deixar perquè no li sortien els comptes i els seus amics se n’havien anat a París: va ser magatzem de teles, seu del Cercle de Sant Lluc i ateneu socialista fins que el 1978 un grup de joves amb ànsies de llibertat va aconseguir reobrir-lo. Entre ells, el germà de l’autor, Jordi Notó Brullas.