Anar al contingut

Coneguts i saludats

La Gràcia de Greta

Per això Greta Thunberg triomfa. Perquè se li atribueix la candidesa de l'adolescència i la solidesa del que ha après una noia afectada per una síndrome convertida en motiu de terribles ofenses a les xarxes.

Josep Cuní

La Gràcia de Greta

Andrew Hofstetter

Fa poc més d’un any amb prou feines era coneguda. Només la seva família, que sabia de les seves fixacions, i els companys d’escola, que es van convèncer progressivament dels seus ideals, l’havien descobert. I tots la van recolzar en la seva reivindicació. Estocolm, agost del 2018. Greta Thunberg, amb només 15 anys, va decidir asseure’s a les portes del Parlament suec per iniciar una vaga escolar pel clima perquè, com va dir un mes després al seu primer discurs amb motiu de la primera marxa juvenil, si tots fóssim conscients de la gravetat de la situació i del poc que s’està fent per resoldre-la, tots hauríem anat a seure al seu costat.

Tretze mesos més tard, aquella noia d’aparença fràgil i i d’ideals ferms s’ha presentat a les Nacions Unides, s’ha assegut davant els líders mundials i els ha acusat d’haver-li robat el futur. I tots hem entès que també el nostre. Perquè la seva personalització progressiva de la causa ho ha anat sent a mesura que ens hem anat conscienciant de la importància del que deia amb vocabulari directe i maneres senzilles. Ada Colau va admetre haver-se emocionat escoltant el seu discurs però no va dir si s’havia sentit interpel·lada. Seria lògic. Les seves recents mesures municipals imprescindibles contra la contaminació provocada pels vehicles dièsel i vells no van acompanyades, de moment, per les polítiques alternatives també imprescindibles a favor d’incentius per canviar el cotxe, ajudar qui no el pot deixar ni li arriba el sou per canviar-lo, oferir més i millor transport públic i pensar en qui, a causa del traçat radial amb epicentre a Barcelona, encara es veu obligat a entrar a la ciutat per poder desplaçar-se entre dos punts no gaire llunyans de la corona barcelonina. Més un llarg etcètera. Si bé és cert que l’alcaldessa ha anat a Nova York complint la recomanació del secretari general de l’ONU quan va sol·licitar als polítics mesures i no només paraules, també és cert que no pot dir el mateix de les reclamacions de la protagonista de la setmana. Si tenim en compte que Greta va dir a Davos el 25 de gener d’aquest any: «A la gent li agrada explicar històries d’èxit. Però pel que fa al canvi climàtic, hem de reconèixer que han fracassat tots els moviments polítics en la seva forma actual». ¿Qui ho pot discutir a la llum del que ens expliquen els científics?

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Glacials que es desfan, deserts que s’estenen, boscos que es desforesten, oceans que creixen, rius que s’assequen... Dit així, que és com ens ho detallen aquests dies, ja es perfilen en l’horitzó els quatre genets de l’apocalipsi. Per això, el negacionistes, amb Trump i Bolsonaro al capdavant, ho titllen d’exageracions. És possible que s’estigui aprofitant el moment per posar la lent d’augment al paisatge ja castigat. Però si no es fa quan es presenten les circumstàncies per facilitar la conscienciació col·lectiva, ¿quan es farà? ¿Quan convertiríem la reflexió en remordiment?

Al Gore, al deixar la vicepresidència dels Estats Units, es va reciclar com a divulgador dels greus problemes que ja afectaven el planeta i va escriure el primer capítol de l’assaig que avui llegim. Però es va equivocar de moment i de to al convertir les dades científiques en profecies del desastre malgrat estar plasmades en bonics documentals de factura perfecta mentre es descobria que es movia amb avió privat, cobrava minutes abundants, exigia àmplies ‘suites’ en hotels de luxe i pagava altíssimes factures per l’excessiva quantitat de llum que il·luminava la seva mansió de Tennessee. Fora d’això, el reciclatge d’un polític en predicador no és res sorprenent. Ni al revés. Als Estats Units també saben que no és el mateix prometre una cosa i fer-la.

Per això Greta Thunberg triomfa. Perquè se li atribueix la candidesa de l’adolescència i la solidesa del que ha après una noia afectada per una síndrome convertida en motiu de terribles ofenses a les xarxes. Un trastorn que potencia la fascinació per qüestions com la naturalesa o l’univers i que empeny qui el pateix a buscar i acumular exhaustivament informació sobre la qual poder dissertar gràcies a la seva capacitat d’oratòria, basada en un llenguatge precís i ric en frases contundents. Com la que va dir a Londres l’octubre de l’any passat: «Tinc trastorn d’Asperger i per a mi gairebé tot és o blanc o negre».