Avui fa 30 anys, un 30 de juliol de 1992, va sonar l’himne d’Ucraïna per primera vegada en uns Jocs

Una petita gimnasta de 15 anys i 32 quilos, Tatiana Gutsu, amb la seva victòria en el concurs individual, va aconseguir que sonés per primera vegada en una cita olímpica l’himne d’Ucraïna, un dels països beneficiats pel desmembrament polític de l’URSS, durant la primera setmana dels Jocs en els quals es van desenvolupar dos dels esports principals: natació i gimnàstica. El ‘dream team’ de bàsquet dels EUA continuava acaparant l’atenció. Però en altres esports van aparèixer també equips de somni, com el de beisbol de Cuba que va aconseguir imposar-se als EUA.

Ningú dubta que darrere de l’elecció de Barcelona com a seu dels Jocs, hi va haver el desig de Juan Antonio Samaranch de portar la cita olímpica a la seva ciutat. I l’afany de Joan Miquel Abad, el conseller delegat del COOB, la persona que va portar endavant amb èxit l’encàrrec d’organitzar-los, no deixa de recordar-ho i remarcar que hi ha un deute etern amb el que era president del COI. Va ser Abad que va aconseguir que professionals de molts camps, com el dissenyador gràfic Josep María Trias o l’expresident del Barça, Sandro Rosell, llavors responsables de màrqueting internacional de la candidatura, se sumessin al projecte, que l’aposta pels voluntaris olímpics (prop de 45.000) fos un plus afegit per a la ciutat i que el suport governamental, personalitzat en Javier Gómez Navarro, llavors secretari d’Estat, funcionés com la seda.