Avui fa 30 anys, un 7 d’agost, l’hoquei femení feia esclatar la banca

L’or aconseguit per la selecció espanyola femenina d’hoquei herba va ser un dels més sorprenents de Barcelona-92. Set anys de feina van portar l’equip dirigit per José Manuel Brasa a tocar el firmament olímpic. Gràcies a un gol d’or d’Eli Maragall, neboda de l’alcalde barceloní, i jugadora del Junior, Espanya va aconseguir imposar-se a Alemanya a la pròrroga de la final (2-1) per confirmar que el desig i la determinació poden fer realitat qualsevol somni. Algunes de les components, com la portera Maribel Martínez de Murguía, pedagoga, màsters en Psicologia i de l’Esport van utilitzar aquella experiència per construir la seva carrera personal.

Notícies relacionades

El triatló s'acaba disputant i amb més polèmica

Ni les males arts del Brasil tomben una sòlida Espanya

Aquell 7 d’agost va quedar també una altra imatge simbòlica per al record. La tornada d’honor que van compartir l’atleta etíop Derartu Tulu i la sud-africana Elana Mayer. La primera va guanyar a la final dels 10.000 metres, la segona va lluitar fins al final i es va emportar la plata. Després de tres dècades de marginació a causa de l’apartheid, Sud-àfrica havia tornat a la competició internacional precisament a Barcelona. I juntes, amb la vencedora oferint la mà a l’atleta representant d’un país que havia sigut opressor, van transmetre al món el missatge que s’havia girat full i que s’apostava per la pau.

Aquell històric dia, en el qual Arantxa Sánchez Vicario, es va penjar la medalla de bronze en el torneig individual de tennis, va ser el que recordarà una de les grans espifiades de l’esport, amb l’eliminació de Serguei Bubka en la prova del salt de perxa, quan era el gran favorit, el triple campió mundial i vigent campió olímpic, sense aconseguir superar cap altura en els seus tres intents. I l’heroi inesperat, el barceloní Javier García Chico, que va aprofitar l’error de Bubka per penjar-se la medalla de bronze.