Espanya continuarà creant un núvol de combat aeri després de fracassar el FCAS

"El que s’ha cancel·lat és el caça, no el núvol", diu la firma tecnològica espanyola, que per ara no canviarà de plans. El núvol de combat és el més salvable del naufragi del FCAS. I es dissenya un sistema agnòstic: no està lligat a un sol avió. Podrà operar-hi un caça francès, o un hispano-germano-suec, o un vehicle terrestre...

La promesa de defensa comuna que Europa venia al món és ara relat d’un fracàs. Alemanya –impulsada pel seu poderós sindicat metal·lúrgic IG Metall– i França –empesa pels interessos de la família Dassault– no han sigut capaços d’acordar qui faria la part principal del caça futur. A Madrid, els militars es posen les mans al capdavant. "A aquest pas, haurem de buscar un avió a Temu", feia broma un general de l’Aire conversant amb aquest diari.

Del projecte FCAS, cau l’aliança per fabricar l’avió, però no la resta. Pengen d’un fil un bon grapat de projectes afegits. El principal, el núvol de combat multidomini que operaria amb aquest avió, que és l’aportació espanyola. A més, les armes de nova generació (NGWS) i una plèiade de drons de reconeixement i atac que havien de servir al caça.

Sisena generació

La connectivitat en núvol de combat mantenint la furtivitat defineix la sisena generació d’avions de guerra. La cinquena, el tren que va perdre Europa, és la dels avions capaços d’eludir el radar.

Quan França arremolina els seus plans entorn de Dassault i el seu caça Rafale, i Alemanya planeja fabricar el seu propi caça amb aliats tecnològics alemanys, segons va revelar el Financial Times, la font de Defensa calcula que "potser al final hi haurà dos o més avions europeus". El general de l’Aire matisa: "El programa FCAS es basava en economia d’escala. Que hi hagi dos projectes al FCAS no sembla raonable. A més, competiran entre si".

Al darrere del FCAS caigut abans de volar hi ha anys de feina que ningú vol malgastar. Robles considera que "Europa haurà de replantejar-se què ha de fer". I, dins d’aquest debat, Espanya continuarà apostant per una solució conjunta i per convidar tercers països a l’aliança.

Hi ha hagut contactes amb Suècia i l’aeronàutica Saab, fabricant del caça Gripen. Però compaginar la cultura d’enginyeria del Gripen suec amb la del FCAS que té al cap Airbus no és fàcil. "Uns escriuen en runes i els altres, en llatí", mira d’explicar un analista de l’Institut d’Estudis Estratègics amb càrrec en Defensa, que conclou: "Europa haurà de parlar el mateix idioma si vol defensar-se".

"Una mala notícia"

Notícies relacionades

Bill Gates nega que sabés res sobre els crims d’Epstein

Un apunyalament desencadena la violència contra els immigrants a Belfast

L’Europa de la defensa comuna retrocedeix a la de la indústria nació. "No val parlar d’invertir més en l’Europa de la defensa si, quan arriba el moment, en grans programes que són necessaris hi ha alguna cosa que falla", va lamentar Margarita Robles. Ja no queden pal·liatius al rebost argumental del Govern sobre el FCAS. Dimarts, als passadissos del Senat, la ministra de Defensa parlava d’"una mala notícia, molt preocupant per a Europa i la seva autonomia estratègica. [...] S’han anteposat interessos de la indústria als interessos de la seguretat d’Europa". Defensa va intentar mediar en l’aliança en què Espanya era (és) la tercera pota. "El FCAS era un gran projecte de tres països importants, això és, França, Alemanya i Espanya, i per tant és un fracàs sense cap dubte", assenyalava Robles.

Espanya necessita caces nous, però també en necessita Alemanya –amb massa caces Tornado dissenyats als 70–, Portugal –amb els seus F16 al límit de la vida operativa–, Bèlgica –a la qual han retardat entregues de caces americans–, Finlàndia –amb F18 veterans com els d’Espanya– i Àustria –on encara vola la versió més antiga de l’Eurofighter.