Mèxic li fa la feina bruta als EUA en la deportació d’immigrants

Des que Donald Trump va tornar a la Casa Blanca, el gener del 2025, més de 18.000 persones han sigut deportades dels EUA a països tercers, la majoria, 13.000, a Mèxic, segons les dades del Servei de Control d’Immigració i Duanes dels EUA (ICE, en les sigles en anglès) obtingudes per Human Rights Watch (HRW). Algunes són deportades després per Mèxic a un tercer país o fins i tot tornades al lloc del qual havien fugit. Les que arriben a Cancún són, sovint, persones que han aconseguit esquivar aquesta segona expulsió.

"Si jo demano protecció a Mèxic i dic que fujo del meu país, ¿com em pots tornar a posar una davant la gent que em linxarà, matarà o assetjarà?", explica a EL PERIÓDICO Silvia Quevedo, advocada migratòria del bufet Fidens, que litiga casos a Cancún, Tijuana i Ciutat de Mèxic. Per Quevedo, enviar algú a un tercer país hauria d’operar com una alternativa amb garanties, no com una escala intermèdia cap a una devolució que contravé la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats. Els qui arriben a Cancún són els qui han aconseguit escapar d’aquesta segona deportació.

Doble deportació

L’Andrea, una dona trans hondurenya de 34 anys, havia aconseguit el novembre del 2024 una de les proteccions més difícils d’obtenir als EUA: un jutge migratori li va concedir empara contra la deportació sota la Convenció contra la Tortura, al considerar que corria risc de persecució a Hondures. Però un any després va ser expulsada igualment. Primer la van enviar a Mèxic i, ja sota custòdia mexicana, va ser detinguda a Villahermosa, Tabasco. Després, Mèxic la va deportar a Hondures, el país del qual havia fugit i del qual un tribunal nord-americà havia dit que havia de ser protegida.

El de l’Andrea no és un cas únic. Els EUA traslladen els migrants detinguts per l’ICE cada setmana a l’altra banda de la frontera i, ja a Mèxic, aquests canvien de mans sense explicació.

Des d’allà, són traslladats cap al sud per allunyar-los de la frontera i dificultar un nou intent de mirar de creuar-la. Després d’hores de carretera, els deixen a l’altre extrem del país, sense documentació ni diners, sovint només amb l’ordre de deportació que ells mateixos van signar, i sense orientació sobre com demanar protecció, regularitzar-se o tornar al seu país.

"La primera violació de drets humans és la falta d’informació", explica a aquest diari Fernando Hernández, advocat migratori a Tabasco. Moltes persones no saben que seran enviades a Mèxic fins que la decisió ja està en marxa. Algunes creuen haver signat una deportació voluntària al seu país i descobreixen la destinació real quan pugen a l’avió o a l’autobús, "quan ja no hi ha manera de dir: ‘No, no me’n vaig’". Arriben, a més, sense passaport ni cap altre document d’identitat, fet que dificulta qualsevol tràmit.

Davant l’elevat nombre de persones de països tercers enviades a Mèxic, es fa "difícil creure que això passa sense cap mena d’acord" entre els dos països, malgrat que no ho reconeguin, assegura Juanita Goebertus, directora per a les Amèriques de HRW. Per a l’organització, els EUA són el primer responsable. A partir d’aquí, Mèxic assumeix la feina bruta per encàrrec dels EUA.

Després de la travessia per tot Mèxic, els deixen als estats fronterers de Mèxic amb Guatemala: "Tapachula i Villahermosa són llocs amb uns indicadors altíssims de violència", assenyala.És per això que molts van a la zona de Cancún quan poden.

La contradicció política ésben visible. Així, la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, que es presenta com a contrapunt de Trump, manté la col·laboració migratòria i fins i tot la intensifica quan aquesta es converteix en prioritat per a la Casa Blanca.

"Asimetria de poder"

Goebertus ho atribueix a "l’asimetria de poder" entre tots dos països: públicament crítica amb algunes mesures dels EUA, la presidenta manté, "per darrere", una estreta cooperació migratòria.

Notícies relacionades

Guerra de l’Iran, en directe: última hora | Nova negociació entre els EUA i l’Iran per aconseguir la pau

L’Iran dispara míssils contra Israel per primer cop des de l’alto el foc

La posada en llibertat escenificada per les forces de l’ordre a Mèxic resulta, però, momentània. "És fals que no hi hagi batudes. Sí que n’hi ha", assegura Quevedo. Segons l’advocada, les autoritats acudeixen al lloc on s’allotgen els migrants alliberats i els detenen perquè estan en situació irregular. Sense contacte amb l’exterior, els detinguts "no tenen representació", assenyala l’advocada, "i d’allà són deportats aquella mateixa nit o l’endemà".

Va ser el cas del seu client J., un hondureny deportat pels EUA a Mèxic i després tornat a Hondures, on temia per la seva vida. Compatriota de l’Andrea, la dona trans el testimoni de la qual va recollir HRW, J. es va veure obligat a fugir de nou, aquesta vegada a Guatemala, país també complicat per als qui temen les maras o per la seva identitat de gènere. L’odissea de tots dos posa rostre a l’opacitat dels acords entre els EUA i Mèxic, sobre la qual organitzacions de drets humans volen cridar l’atenció.