"Mai vaig pensar que acabaria a Mèxic"

Els cubans són el grup més nombrós dels deportats pels EUA a tercers països: 4.353 cubans han sigut deportats a Mèxic des que Donald Trump va tornar a la Casa Blanca, perquè no els pot tornar Cuba. El Dylan, nom fictici per protegir la seva identitat, havia demanat sortir. "Si al final em deportaran, no em tinguin esperant per gust. Prefereixo firmar l’autodeportació abans que una ordre de deportació, que em complicaria tornar als EUA", explica.

L’home, al costat d’un grup integrat per uns 30 homes i cinc dones, va ser introduït emmanillat en un autobús. Després d’uns 15 minuts – el que es triga a arribar a la frontera amb Mèxic–, els van fer baixar, els van treure les manilles i els van pujar a un altre vehicle. Un va començar a cridar: s’havia adonat que no pujarien a un avió ni tornarien al seu país. Els portaven a Mèxic. Els agents van acabar emportant-se’l de tornada. La resta va quedar a càrrec de les autoritats mexicanes.

"No vaig saber què fer"

De Mexicali van passar per Monterrey i, finalment, a Villahermosa, a Tabasco. "Ja són lliures. Són a Mèxic. Poden anar-se’n". Així els van indicar que baixessin del bus, després de més de 40 hores per recórrer 3.500 quilòmetres. Els altres es van dispersar. El Dylan es va quedar sol. "No vaig pensar que em deixarien anar sense guia ni documentació. No vaig saber què fer", assegura.

El Dylan va sortir del seu Cojímar natal, un poble costaner pròxim a l’Havana, amb la seva germana i 10 cubans més. Anaven en la llanxa d’un pescador que havia convidat qui volgués intentar la travessia rumb als EUA. Després d’unes 12 hores al mar, van arribar als cais de Florida. Era el 2021 i la crisi humanitària s’havia disparat a l’illa caribenya. L’any següent, els seus pares van fer el mateix viatge. La família es va assentar a poc a poc a poc a Miami. Ell treballava en manteniment i neteja de vidres de gratacels. "La vida als EUA era bona, em mantenia concentrat en la feina i hi havia oportunitats", recorda.

Mai va regularitzar la seva situació. Va intentar demanar asil polític, però un advocat li demanava 8.000 dòlars i no podia pagar-ho. "Em vaig confiar", admet. Va pensar que no li passaria res perquè treballava i no tenia problemes. Fins que un dia a les set del matí de camí a la feina, es va saltar un pas zebra. La policia li va demanar la documentació. D’allà va passar a mans de les autoritats migratòries.

"Jo mai vaig pensar que això passaria, que guanyés Trump, que et poguessin detenir per qualsevol ximpleria", reconeix. "Mai vaig pensar que em detingués l’ICE. És terrible, aquesta gent no juga. Quan un cau a les seves mans, es converteix en un objecte movible", assenyala.

Primer el van portar a un centre de detenció a Miami, on va passar 18 dies en un calabós amb capacitat, diu, per a 20 persones, on serien uns 50. "Ens tenien esperant per registrar-nos, però no hi cabíem a baix. Va ser una fúria de deportacions tan gran que ells mateixos van col·lapsar els espais que tenien". Després el van traslladar a Califòrnia. "La gent no sabia com havia arribat allà", recorda. Fins a cinc vegades el van cridar a declarar davant de qui creu que era un jutge, per videotrucada. "Em feien preguntes, jo responia i, al final, em deien: ‘No tenim prou proves; el teu cas queda posposat’".

Mai va tenir advocat. Hi havia una figura que els detinguts anomenaven "el deportador", un home a qui "li podies plantejar dubtes i t’aconsellava del teu cas", diu. El Dylan va evitar acostar-s’hi. "Jo no hi vaig parlar, no confiava en ningú, només volia anar-me’n". Altres detinguts li van parlar de l’autoexportació, que s’havia de demanar en unes tauletes disponibles al passadís. Ho va fer tres vegades, fins que el van cridar a tornar pels seus mitjans.

El Dylan va estar tres dies al carrer. Allà el va trobar Rey Tejadilla, músic cubà refugiat a Mèxic. Estava desorientat i sense recursos. Tejadilla va arribar a Mèxic fa dos anys i va demanar refugi. Ha impulsat una associació civil enfocada en la joventut, l’art i la cultura, i ha vist arribar més cubans expulsats des dels EUA. "Es queden en uns llimbs, amb tot el que implica això", afirma.

Notícies relacionades

Guerra de l’Iran, en directe: última hora | Nova negociació entre els EUA i l’Iran per aconseguir la pau

L’Iran dispara míssils contra Israel per primer cop des de l’alto el foc

Que el Dylan acabés a Villahermosa no va ser casual. La ciutat més gran de Tabasco, estat fronterer amb Guatemala, compta amb una seu de la COMAR, la Comissió Mexicana d’Ajuda a Refugiats, responsable de tramitar les sol·licituds de refugi. Tejadilla va acompanyar allà el Dylan per mirar d’ajudar-lo amb els tràmits.

"Ell volia tornar a Cuba", explica el Rey sobre el Dylan. Però Cuba no accepta fàcilment els que han fugit sense permís del règim. El Dylan va decidir provar de regularitzar-se a Mèxic on, a l’espera de poder tornar a Miami gràcies a la reunificació familiar, viu amb la família que el va acollir.