Sobreviure en un mar de tendes

Les oenagés estan lligades de mans. Tel Aviv els controla la feina sota amenaça de sancions i restriccions. Dimecres, el Tribunal Suprem va avalar una ordre d’expulsió per la qual 37 oenagés que operen a Gaza i Cisjordània van ser obligades a cessar la seva activitat. Aquesta resolució afecta organitzacions d’Espanya, Holanda, el Japó, Suïssa, Suècia, França, el Regne Unit i Canadà, entre les quals figuren Metges Sense Fronteres, Acció contra la Fam i OXFAM, que rebutgen donar informació dels seus treballadors palestins.Les ONG, no obstant, estan lligades de mans. Tel Aviv fa tot el possible per controlar la seva feina sota amenaça de sancions i restriccions. De fet, aquest dimecres, el Tribunal Suprem va avalar una ordre d’expulsió per la qual 37 ONG que operen a Gaza i Cisjordània van ser obligades a cessar amb la seva activitat. Aquesta resolució afecta organitzacions d’Espanya, Holanda, Japó, Suïssa, Suècia, França, Regne Unit i Canadà, entre les quals figuren Metges Sense Fronteres (MSF), Acció contra la Fam i OXFAM, que rebutgen donar informació dels seus empleats palestins, a qui Israel acusa de col·laborar amb organitzacions islamistes palestines.

"A la gent que treballa i viu a Gaza li costa parlar perquè Israel té una capacitat d’intel·ligència enorme. Amb drons que estan volant les 24 hores del dia amb intel·ligència artificial, reconeixement facial i una base de dades, coneixen totes les persones que són allà. Per això, parlar amb algun mitjà els posa en risc", explica Salwa, que, com a treballadora estrangera, té prohibit expressar-se contra el "genocidi" a Gaza i les agressions a Cisjordània."A la gent que treballa i viu a Gaza li costa parlar perquè Israel té una capacitat d’intel·ligència enorme. Amb drons volant les 24 hores del dia amb intel·ligència artificial, reconeixement facial i una base de dades gràcies a la qual coneixen totes les persones que són allà. Per això, parlar amb algun mitjà els posa en risc", explica Salwa, que, com a treballadora estrangera, té prohibit expressar qualsevol posicionament contra el "genocidi" a Gaza i les agressions a Cisjordània.

Escassetat d’aigua

Qüestions com el sanejament de l’aigua i la higiene són encara molt problemàtiques. Bona part de l’aigua que s’utilitza necessita extreure’s amb generadors prohibits per Israel, per la qual cosa els palestins han d’acudir als punts habilitats per les oenagés. Aquesta situació obliga Fathi Eskafi, un treballador humanitari gazià, a retardar la conversa amb EL PERIÓDICO. "Abans de l’entrevista estava esperant per carregar els bidons i portar-los a la meva família", explica des de la seva oficina a Ciutat de Gaza.Qüestions com el sanejament de l’aigua i la higiene són encara molt problemàtiques. Bona part de l’aigua que s’utilitza necessita extreure amb generadors prohibits per Israel, per la qual cosa els palestins han d’acudir als punts habilitats per les ONG. I és aquesta situació la que obliga Fathi Eskafi, un treballador humanitari gazatí, a retardar la seva conversa amb EL PERIÓDICO. "Abans d’aquesta entrevista estava esperant per carregar els bidons i portar-los a la meva família", explica des de la seva oficina a Ciutat de Gaza, a la qual s’ha traslladat per tenir una connexió estable.

Notícies relacionades

Europa espera que Rubio acoti el replegament de tropes dels EUA

Trump desplega un portaavions nuclear al Carib en plena tensió amb Cuba

Fathi es dedica fa dos anys a atendre necessitats urgents. Però la seva feina, hi insisteix, "no tracta només de logística", també té a veure amb escoltar els desplaçats. "La gent està assedegada d’ajuda perquè ho ha perdut gairebé tot", assevera.Fathi, que no arriba a la trentena, fa els últims dos anys que es dedica a atendre les necessitats urgents, coordinar la distribució d’ajuda i recolzar sobre el terreny a famílies vulnerables. Però la seva feina, insisteix, "no tracta només de logística", també té a veure amb ser present i escoltar els desplaçats. "La gent està assedegada d’ajuda perquè ho han perdut gairebé tot", assevera.

Una de les prioritats que cita és el recolzament psicològic, especialment el destinat a nens que han perdut la seva família. "Fins i tot si Israel aturés ara el genocidi, els efectes dels crims es mantindrien durant generacions", denuncia fent referència als milers de nens amb por i ansietat, alteracions del son i retrocessos en el seu comportament.Però el més important, coincideixen Fathi i Salwa, és que entre aquell mar de botigues hi ha un germen d’activitat, vida i comerç que lluita per florir. Botigues, parades per carregar mòbils i restaurants on el poble gazatí disfruta el present. On, com sintetitza el jove palestí, no busquen "un miracle, sinó recuperar una vida normal".