Xi i Trump s’emplacen a Pequín a deixar enrere la "confrontació" després de mesos de guerra econòmica

Xi i Trump han anunciat un horitzó compartit esplendorós quan mesos enrere s’esbatussaven diàriament amb aranzels i es negaven les terres rares i els microxips que les indústries alienes necessitaven. Aquelles disputes han quedat enrere, han convingut. Amb una encaixada de mans, i no amb l’abraçada de l’os que havia anunciat Trump, s’han saludat aquest matí davant el Gran Palau del Poble. Pequín no ha estalviat pompa per rebre un líder amb un gust acreditat pels massatges a l’ego.

A Tiananmen no hi van faltar les 21 salves de canó de rigor, els himnes i la guàrdia d’honor. Una canalla saltadora i bulliciosa amb flors i banderes va acompanyar el seu passeig cap a la seu parlamentària un cop acabada ja la litúrgia de benvinguda. Trump va revelar després que l’escena l’havia impactat. "Semblaven tan feliços…", va dir. També es va confessar orgullós de la seva amistat amb Xi i el va definir com un gran líder. "Sé que a molts no els agrada que ho digui, però ho dic igualment perquè és cert", va afegir. "Les relacions entre tots dos països seran millors que mai", va acabar.

La trampa de Tucídides

"¿Poden la Xina i els Estats Units superar la trampa de Tucídides i crear un nou paradigma de relacions entre potències? ¿Podem edificar junts en interès del benestar dels nostres pobles i del futur de la humanitat?". Aquestes són les preguntes, va subratllar Xi, que el món espera que responguin. Va continuar per camins fressats: "La cooperació ens beneficia a tots dos; la confrontació ens perjudica a tots dos".

Els emocionants cants a la cooperació i la bona convivència són innegociables en les cimeres sinoestatunidenques. És habitual que poques setmanes després la Xina lamenti el cinisme de Washington davant el que percep com a atropellaments comercials, diplomàtics i militars. Xi va acusar Joe Biden de liderar una coalició per frenar l’auge xinès. Mai no ha arribat tan lluny amb Trump i no li han faltat motius. Aquest ha recordat que tots dos líders es mantenen el respecte, tant se val l’empenta de la tempesta, i que sempre estan disponibles a l’altre costat de la línia per resoldre els problemes.

Aquesta química personal, a la qual tant al·ludeix Trump, serà necessària per convertir la fràgil treva comercial signada al novembre a Corea del Sud en un acord. Els assumptes són molts. Els Estats Units incideixen en les tres B: beef (boví), bean (soja) i avions Boeing. La Xina replica amb les tres T: trade (l’eliminació d’aranzels), tecnologia (l’aixecament de les restriccions d’exportació) i Taiwan, però no en aquest ordre. L’illa, va recordar Xi, és l’"assumpte més important". "Si el gestionem bé, les nostres relacions seran raonablement estables. Si no, hi haurà xocs i fins i tot conflictes que les posaran en greu perill", va insistir. Bufen vents favorables per a Pequín. Debilitat i sense gaire més a oferir, Trump podria fer concessions inèdites a la Xina sobre Taipei.

Fotos a Tiananmen

Notícies relacionades

Cuba registra una apagada al 70% del país després d’esgotar les reserves de combustible

Dimiteix el director de Microsoft a Israel després de destapar-se que va fer servir la seva tecnologia per espiar milions de persones a Gaza i Cisjordània

A Trump l’acompanya a Pequín una dotzena de les ments més clarividents de la indústria estatunidenca. Tim Cook (Apple), Elon Musk (Tesla) i Jensen Huang (Nvidia), per fer la llista curta. Alguns d’ells feien fotos dijous al matí a la plaça de Tiananmen amb la mateixa candidesa que els milers d’escolars que la visiten diàriament. Trump ha demanat a Pequín que els obri les portes del seu mercat perquè contribueixin a la grandesa xinesa. Brussel·les comparteix la pretensió i també els desenganys.

Acabada la reunió al Gran Palau del Poble, i abans del sopar d’Estat, Trump i Xi van passejar pel Temple del Cel. És un complex sagrat al sud de Pequín, aixecat al segle XV, on els emperadors de les dinasties Ming i Qing resaven i sacrificaven toros i bous abans de les collites. El visitava sempre que podia Henry Kissinger, fins a 15 vegades segons la premsa local. El secretari d’Estat de Nixon, entre molts altres, va propiciar el desglaç entre la Xina i els Estats Units mig segle enrere.