L’OPEP apujarà la producció de cru en 188.000 barrils diaris

L’Aràbia Saudita, Rússia, l’Iraq, Kuwait, el Kazakhstan, Algèria i Oman, set dels països que integren el grup denominat OPEP+, van decidir ahir augmentar les seves quotes de producció de petroli, en la primera reunió que mantenen després de la recent sortida aquesta setmana dels Emirats Àrabs Units. Sobre aquesta, el càrtel va preferir no opinar i tirar un vel. L’acord d’ahir va establir que entre els set països i a partir del juny sumaran "188.000 barrils diaris" a la producció actual, "en el marc del seu compromís col·lectiu amb l’estabilitat del mercat petroler", segons van indicar via comunicat. Per a alguns observadors, la mesura té un caràcter merament simbòlic, ja que els productors del golf Pèrsic no el poden exportar.

La declaració del grup no esmenta els Emirats Àrabs Units (EAU), un indici de les possibles tensions que s’han generat amb Abu Dhabi després de la seva sortida de l’entitat, segons van diagnosticar alguns analistes. Segons la seva opinió, l’OPEP vol transmetre "un missatge doble". D’una banda, que la sortida dels Emirats no alteraria el funcionament de l’OPEP+, i, de l’altra, que continua exercint control sobre els mercats mundials del petroli malgrat les enormes pertorbacions originades arran de la guerra.

L’anunci està en la línia del que la mateixa organització va realitzar al març, amb un augment de 206.000 barrils, una vegada sostreta la porció corresponent als EAU, i és la resposta que l’OPEP vol donar a l’Iran, que obstaculitza les exportacions dels països del Golf a través de l’estret d’Ormuz.

Notícies relacionades

La Xina desafia Trump i desobeeix les sancions imposades contra l’Iran en vigílies de la visita del republicà

Israel prorroga 6 dies més la detenció dels dos activistes de la Flotilla, un d’ells espanyol, sense presentar càrrecs formals

Rússia, segon productor més gran del càrtel, és qui més es beneficia de la situació, amb els alts preus de l’energia, però li està costant produir al nivell de les seves quotes actuals. La seva indústria petrolera ha de lidiar amb la retirada d’inversions occidentals des que va començar la guerra provocada per la seva invasió d’Ucraïna el 2022, i amb una producció entorpeïda pels atacs de Kíiv, amb drons.

Després de la retirada dels EAU, els preus del cru van pujar la setmana passada fins a nous màxims en quatre anys, vista la falta d’acord entre l’Iran i els Estats Units per posar fi a la guerra. I els analistes temen que en les pròximes setmanes hi hagi talls de subministrament de petroli i productes refinats, com el querosè, cosa que podria impulsar un cop més inflació en molts països industrialitzats.