Trump allarga unes hores la treva perquè l’Iran acudeixi a negociar al Pakistan

El cessament de les hostilitats va ser anunciat el 7 d’abril per un termini de dues setmanes i havia d’acabar, en principi, la matinada de dimarts a dimecres. Trump, no obstant, li ha donat unes hores més de vida, malgrat que ha dit que no acceptarà cap pròrroga si no s’arriba a un acord abans.

Les negociacions, no obstant, segueixen en l’aire: malgrat que fonts pakistaneses asseguren que els preparatius ja estan fets i que les xerrades haurien de començar dimecres a la tarda, l’Iran encara no hi ha confirmat oficialment la seva assistència.

«Taula de rendició»

«Trump, a l’imposar el seu setge [amb el doble bloqueig a l’estret d’Ormuz], ha violat l’alto el foc, i pretén convertir la taula de negociacions en una taula de rendició; o directament busca una excusa per tornar a la guerra. No acceptem negociacions sota amenaces, i en aquestes dues últimes setmanes ens hem preparat per revelar les nostres cartes al camp de batalla», va declarar dilluns el president del Parlament iranià, Mohammad Bagher Ghalibaf, un dels homes amb més poder a la República Islàmica.

Ghalibaf és qui, de fet, hauria de liderar la delegació iraniana a Islamabad –si és que les negociacions finalment es duen a terme–, de la mateixa manera que ho va fer en la primera ronda de les xerrades fa 10 dies. Els EUA seran representats pel vicepresident nord-americà, J.D. Vance, el cap negociador de la Casa Blanca, Steven Witkoff, i el gendre de Trump, Jared Kushner, que no ostenta cap càrrec públic. S’espera que la delegació de Washington aterri a la capital pakistanesa dimecres al matí.

Hora límit


Notícies relacionades

Amnistia Internacional insta Europa a plantar cara

Els EUA i l’Iran aborden la negociació amb l’alto el foc a punt d’expirar

Tant els Estats Units com l’Iran, durant els últims dies, han amenaçat de reprendre la guerra en cas que caduqui l’alto el foc i no hi hagi acord. Trump ha assegurat que «bombardejarà totes les centrals elèctriques i ponts de l’Iran»; i l’Iran, que atacarà amb molta més duresa les instal·lacions petroleres dels països del Golf, i que forçarà el tancament no només d’Ormuz, sinó també de l’estret de Bab el-Màndeb, que separa el mar Roig de l’oceà Índic. Aquesta via és vital per al comerç mundial i la connexió de mercaderies entre Àsia i Europa.

Malgrat que Trump ha dit i ha repetit que l’acord està «gairebé fet», Teheran assegura que encara hi ha dos grans punts de divergència: el futur d’Ormuz, que l’Iran vol controlar fins i tot quan acabi la guerra, i el programa nuclear iranià. L’Iran rebutja tant entregar els 440 quilograms d’urani altament enriquit que té com parar indefinidament el seu programa d’enriquiment, catalogat com un «dret nacional» pel president persa, Masoud Pezeshkian.