L’Iran amenaça de tancar el mar Roig si els EUA mantenen el bloqueig d’Ormuz
Teheran amenaça d’impedir la navegació utilitzant les milícies houthis del Iemen / El Pakistan mira d’organitzar una nova ronda de negociacions
L’Iran va apujar ahir la seva aposta i va amenaçar de tancar completament tot pas d’embarcacions, petroliers i vaixells de càrrega tant pel golf Pèrsic com també pel golf d’Oman i el mar Roig si els EUA mantenen el seu bloqueig a l’estret d’Ormuz.
Des d’aquest dilluns a la tarda, els Estats Units han creat un doble bloqueig en aquesta via estratègica, ja tancada parcialment per la República Islàmica. Des que va començar la guerra, l’Iran ha impedit el pas a tot vaixell aliat "de l’enemic" i ha permès el pas tan sols dels seus propis vaixells o de qualsevol país que li pagui un peatge. Des d’aquest dilluns, Washington ha començat a impedir el pas de tota embarcació relacionada amb l’Iran.
"Si els EUA continuen el seu bloqueig, que constitueix un preludi d’una violació de l’alto el foc, llavors les nostres Forces Armades no permetran que es faci cap exportació ni importació a través del golf Pèrsic, el golf d’Oman i el mar Roig", va assenyalar ahir el comandant de l’Estat Major iranià, Ali Abdollahi.
Fins ara, l’Iran ha bloquejat parcialment Ormuz –per tant, el trànsit entre el golf Pèrsic i el golf d’Oman–, però no ha fet res amb l’estret de Bab el-Màndeb, la punta final del mar Roig, flanquejat per Djibouti al sud-oest i pel Iemen al nord-est. Teheran, no obstant, ha amenaçat de tancar aquest pas en diverses ocasions, utilitzant les milícies houthis del Iemen, aliades de l’Iran. Un tancament d’aquest estret del mar Roig suposaria un altre revés enorme per a l’economia mundial: Bab el-Màndeb no és només lloc de pas d’hidrocarburs, sinó la principal via de comunicació comercial entre Europa i Àsia.
Negociacions en suspens
Mentre els bloquejos i les amenaces continuen, Teheran i Washington estan cada vegada més a prop de celebrar la segona ronda de negociacions per mirar d’arribar a un acord que acabi amb la guerra a l’Orient Mitjà, després de la primera reunió –que va acabar en fracàs– celebrada dissabte passat a Islamabad.
Ahir a la tarda, de fet, el Pakistan va confirmar haver enviat una delegació a la capital iraniana amb un missatge per part dels Estats Units. Aquesta delegació està liderada pel cap de l’Exèrcit pakistanès, el mariscal Asim Munir, que ha rebut múltiples afalacs en els últims dies per part del president nord-americà, Donald Trump.
Fonts pakistaneses han assegurat a la cadena de televisió Al-Jazeera que els dos països han avançat en les negociacions sobre el programa nuclear. Islamabad, segons les fonts, té esperança que l’acord pugui estar en camí.
Hi ha presses per poder arribar a una entesa: Trump ha amenaçat d’agreujar els seus atacs contra l’Iran si no s’arriba a un pacte abans que acabi l’alto el foc temporal vigent, anunciat pel Pakistan la setmana passada i que caduca el 22 d’abril.
Washington i Teheran, de fet, estarien "d’acord en principi" a allargar la data límit del cessament de les hostilitats. "Estem treballant per rebaixar les tensions, estendre l’alto el foc i mantenir les converses. No es pot negociar si s’està amb els punys preparats per colpejar", va afirmar aquest dimecres el president turc, Recep Tayyip Erdogan.
Turquia fa setmanes –juntament amb Egipte i, sobretot, el Pakistan– que intenta mediar entre els Estats Units i l’Iran. Aquest divendres, els ministres d’Exteriors dels tres països es reuniran al país anatòlic.
Els 440 quilos d’urani
Notícies relacionadesNo obstant, per intentar acabar arribant a un acord, hi ha encara una enorme distància entre el Govern dels Estats Units i el de l’Iran, que són enemics històrics des de 1979. Washington insisteix que la República Islàmica entregui els 440 quilos d’urani altament enriquit que Teheran té i que renunciï al seu programa d’enriquiment durant 20 anys, segons filtracions a la premsa. Els EUA, a més, reclamen l’obertura total de l’estret d’Ormuz.
L’Iran, per la seva banda, va rebutjar totes les peticions i va presentar reclamacions difícils d’acceptar, com reparacions de guerra o l’aixecament de totes les sancions econòmiques internacionals contra el país.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
