Fracàs de les negociacions

Els Estats Units i l’Iran, reunits durant tot el cap de setmana a Islamabad, el Pakistan, van fracassar en el seu primer intent de negociacions directes per acabar amb la guerra a l’Orient Mitjà, començada el 28 de febrer amb l’atac sorpresa israelià que va matar el llavors líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei. El cap de la delegació nord-americana al Pakistan, el vicepresident J. D. Vance, va abandonar la regió lamentant el fracàs en les xerrades. Les grans divergències amb Teheran, va assegurar, continuen sent les mateixes que abans: el futur del programa nuclear persa i l’estatus de l’estret d’Ormuz.

Abans de la seva marxa, Vance va afirmar haver entregat un document a la delegació iraniana, i que Washington espera resposta. Això és tot. No hi ha previsions per a cap altra reunió, ni un calendari clar del que pot passar ara.

Temps finit

Si l’Iran i els EUA han d’arribar a un acord, aquest ha de ser abans del 22 d’abril vinent, dia en què acaba l’alto el foc temporal declarat pel Pakistan, país que ha liderat els esforços de mediació entre Washington i Teheran. Turquia, un altre dels mediadors, ha demanat una pròrroga d’aquest alto el foc, per donar més espai a les converses, l’estat de les quals és per ara desconegut.

"Les consultes amb el Pakistan i els altres països veïns amigables continuaran. Veiem el nostre esforç diplomàtic com una eina per assegurar, protegir i preservar els interessos del nostre país", va declarar ahir el portaveu del Ministeri d’Exteriors iranià, Esmaeil Baghaei. "La diplomàcia no acaba, però l’èxit en aquest procés dependrà de la serietat i bona voluntat del costat oposat. Han d’acabar amb les seves demandes excessives i les seves peticions il·legals i acceptar els drets legítims de l’Iran", va afirmar Baghaei, referenciant clarament les enormes diferències que hi ha encara entre Teheran i Washington.

Segons van declarar les delegacions en les últimes hores, els dos països s’han mostrat pròxims en diversos punts –no difosos–, però encara molt allunyats en tres qüestions clau: l’urani enriquit iranià i el programa nuclear del país persa, el futur de l’estret d’Ormuz i la descongelació d’actius de Teheran a l’estranger, retinguts durant les últimes dècades a causa de les sancions internacionals contra la República Islàmica.

Urani enriquit

Els EUA reclamen a l’Iran que entregui el seu urani altament enriquit, es comprometi a abandonar el seu programa atòmic i asseguri que no desenvoluparà l’arma nuclear en el futur. Teheran, per la seva banda, assegura no buscar desenvolupar la bomba, però que el seu programa nuclear és intocable. En els últims anys, el país persa havia enriquit urani a nivells pròxims als necessaris per aconseguir l’arma nuclear.

Washington, a més, pressiona perquè l’Iran permeti de nou el lliure pas per l’estret d’Ormuz, per on circula prop del 20% del total del comerç mundial de petroli i gas. L’Iran, des de l’inici del conflicte, ha tancat parcialment la via, i amb prou feines permet el pas d’un grapat de barcos de països aliats a la setmana. Fins i tot després de l’alto el foc temporal, Teheran manté el seu bloqueig parcial, i reclama als barcos que busquin creuar que demanin permís abans a l’Exèrcit iranià.

L’últim gran punt de desacord són els actius iranians a l’estranger. La República Islàmica reclama la seva entrega abans de fer qualsevol altre pas diplomàtic.

Divergències en l’alto el foc

Notícies relacionades

L’esperança sorgida de les entranyes del partit governant

Les urnes hongareses donen la victòria a l’oposició i enfonsen Orbán

A tot això s’hi suma la invasió d’Israel contra el sud del Líban, que segueix malgrat l’alto el foc temporal, declarat pel Pakistan a tots els fronts. Tel-Aviv no s’ha donat per al·ludida, i de fet ha pressionat molt més en els seus bombardejos, tant contra el sud del Líban com contra Beirut.

"Sota el meu lideratge, Israel continuarà lluitant contra el règim terrorista de l’Iran i els seus aliats", va manifestar Netanyahu, mentre les negociacions encara seguien a Islamabad.