Sarkozy reitera la seva innocència en el finançament libi de la seva campanya

Durant tres dies, Sarkozy ha de convèncer el tribunal de la seva innocència amb l’objectiu de rebaixar la condemna per "associació il·lícita", dictada el setembre passat i que el va portar a complir 20 dies de presó abans de quedar en llibertat, mentre es resolia el seu recurs d’apel·lació. Si l’apel·lació és rebutjada, l’exmandatari haurà de completar la pena de cinc anys de presó per la seva participació en un pla per obtenir fons del Govern del desaparegut líder libi Moammar al-Gaddafi a canvi de favors polítics i diplomàtics.

Mentrestant, en la primera jornada, l’expresident, vestit amb el seu tradicional vestit fosc i amb l’aplom que el caracteritza, va reiterar davant la justícia la seva innocència, negant que rebés "ni un sol cèntim de Líbia".

El president del tribunal va interrogar Sarkozy sobre el suposat viatge preparatori a Líbia encomanat a la seva mà dreta, Claude Guéant, que també està imputat en aquest cas. L’exmandatari va reconèixer que "va acceptar, va aprovar i va assumir la responsabilitat", malgrat que "no recorda qui va tenir la idea", ja que "Líbia estava tornant a l’escenari internacional i les seves pràctiques eren inusuals. El principi d’una visita preparatòria no només era útil, sinó també necessari. Alguns països són més difícils, més complexos que d’altres", va explicar.

Notícies relacionades

Els EUA aspiren a doblegar l’Iran destruint centrals i ponts

Crim de guerra o retòrica

La finalitat d’aquests viatges, va afegir, era intentar gestionar els fluxos migratoris a la frontera i fer complir el que en l’actualitat es denomina Ordres d’Expulsió del Territori Francès (OQTF). Ara creu que "va ser un error" enviar Guéant a Trípoli.

No obstant, les proves presentades durant el judici en primera instància contradiuen la seva versió, i demostra que durant aquests viatges, els seus assessors Claude Guéant i Brice Hortefeux van negociar aquest finançament il·legal a finals del 2005 amb un alt funcionari libi, Abdallah Senussi, condemnat a cadena perpètua per ordenar l’atemptat de 1989 que va causar la mort de 170 persones, entre elles 54 ciutadans francesos.