Els EUA aspiren a doblegar l’Iran destruint centrals i ponts
Trump anticipa una nova fase de la guerra basada en el bombardeig massiu d’objectius estratègics si no es reobre l’estret d’Ormuz / El Pakistan presenta una proposta in extremis per allargar 15 dies l’ultimàtum del líder republicà
Tot està aparentment preparat per a la pròxima fase de la guerra a l’Iran. En una reunió feta dijous passat entre el cap de l’Estat Major d’Israel i la comandància del Comandament Central dels Estats Units els dos exèrcits van donar per tancada l’extensa llista d’"objectius estratègics" que pretenen atacar a l’Iran si no hi ha acord per reobrir l’estret d’Ormuz abans que venci, la matinada passada, el termini concedit per Donald Trump a les negociacions. La llista no es va fer pública però, d’acord amb l’anunciat per les parts, inclou la destrucció de les centrals elèctriques iranianes, els principals ponts del país, la seva infraestructura energètica i petroquímica o els seus ferrocarrils. "Tota una civilització morirà aquesta nit", va dir Trump ahir imbuït de fúria apocalíptica. "No vull que passi, però probablement passarà", va afegir el republicà.
Al tancament d’aquesta edició, el Pakistan va reclamar als EUA ajornar dues setmanes l’ultimàtum. Teheran va assegurar que estudiava la proposta, però que l’avaluava "positivament", mentre que Trump, en una breu trucada a Fox News, va assegurar que estaven tenint lloc "negociacions intenses", paraules que almenys no replicaven les seves brutals amenaces del matí, informa Idoya Noain.
Trump eludia definir els seus sentiments davant la possibilitat d’una sortida negociada i tampoc volia entrar a valorar una proposta que va arribar a la tarda a través del primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif. Aquest, en un missatge a les xarxes socials, va sol·licitar a l’ocupant de la Casa Blanca que faci una pròrroga de 15 dies al seu ultimàtum per donar espai a negociacions i "per permetre a la diplomàcia que segueixi el seu curs". Sharif també va demanar a l’Iran que obri aquelles dues setmanes l’estret d’Ormuz i a totes les parts, incloent Israel, un alto el foc.
Els plans de destrucció massiva i indiscriminada del president nord-americà són fruit de la frustració, com va quedant patent a mesura que passen els dies. De la seva incapacitat per doblegar un règim molt més feble després de 40 dies de caòtica agressió militar i tancar d’una vegada la sagnia política i econòmica que ennuvola les perspectives del seu partit en les legislatives del novembre. Però aquesta mateixa frustració que corroeix Trump és pura alegria per a Benjamin Netanyahu. L’oportunitat de destruir l’economia iraniana és un dels escenaris que ambicionava el líder israelià, que aspira a infligir a l’Iran un cop tan important que no aixequi cap en diverses dècades.
Col·lapse econòmic
La seva prioritat en aquesta nova fase de l’assalt és el sector energètic i la infraestructura nacional iraniana, segons el Jerusalem Post. "Això conduirà al col·lapse econòmic total de l’Iran i debilitarà significativament el control del seu règim terrorista", li va dir al mateix diari un alt càrrec israelià de forma anònima. Ahir mateix, Netanyahu va confirmar que els seus militars van atacar durant la jornada vies ferroviàries i ponts "utilitzats per la Guàrdia Revolucionària", atacs que arriben després del bombardeig en els últims dies de tres de les plantes petroquímiques més grans de l’Iran, així com dues fàbriques d’acer i un aeroport a la província occidental de Lorestan.
No està clara la divisió del treball, tot i que sembla ser el menys important. Els EUA van bombardejar per la seva banda "50 objectius militars" a l’illa de Kharg, on es processa el gruix de les exportacions de petroli iranià. I Teheran va respondre atacant el complex petroquímic més gran de l’Aràbia Saudita, segons la Guàrdia Revolucionària. Però el pitjor pot estar per venir. Trump mantenia ahir la seva amenaça de "delmar tots els ponts de l’Iran" i deixar "fora de servei i en flames" cada una de les seves centrals elèctriques. Objectius que, a ulls de molts experts, constituirien crims de guerra, per més que es pugui justificar la necessitat militar dels atacs.
Notícies relacionadesEl país persa té 300.000 ponts, 185 dels quals de més de 100 metres, segons el Sistema de Gestió de Ponts de l’Iran. Paral·lelament, compta amb 327 plantes elèctriques per proveir els 92 milions d’habitants, segons la base de dades de World Power Plants, amb una capacitat total de 195,6 gigawatts. La majoria, unes 195, alimentades amb gas, i les principals, situades a prop dels grans centres urbans. "La dispersió geogràfica del sistema, la varietat de fonts de generació i el disseny d’interconnexió el fan relativament resistent a les disrupcions aïllades", li va dir al Wall Street Journal un expert en el sistema elèctric iranià.
Teheran va advertir que si els EUA i Israel duen a terme les seves amenaces, deixarà a les fosques als països àrabs del golf Pèrsic i els privarà del seu gas i petroli "durant molts anys". "La nostra resposta s’estendrà més enllà de la regió si l’Exèrcit dels EUA creua les nostres línies vermelles", va dir després la Guàrdia Revolucionària en un comunicat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
